Aquesta
exposició va adreçada especialment a una societat situada al sud del de Principat (sempre el Sud), que no es resigna que novament s’acabi consagrant un model de
desequilibri territorial, que es vol treure de sobre el complex que tot el
pitjor li toca a ella. Una societat madura per al debat nuclear, diferent de la
que van enganyar amb la fàbrica de xocolata del temps del franquisme, que
assisteix atònita a una pressió sense precedents del lobby nuclear per
instal·lar el cementeri nuclear a Ascó i per allargar la vida de les centrals
nuclears minimitzant-ne els riscos i volent situar-los frívolament al nivell
d’una fàbrica de xocolata.
Pels organitzadors de l'exposició, "Volem saber què els va passar a les persones i els pobles que vivien al costat de la central nuclear de Txernòbil. I també com estan ara, l’any 2011, 25 anys després de la catàstrofe. Per això hem buscat la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el 2006 va organitzar l’exposició «Hi havia una vegada Txernòbil», de la seva comissària, Galia Ackerman, i de Vladimir Txerkhov, que ens explicaran de primera mà la situació d’abans i després de l’accident nuclear"
L'enemic invisible
Han cercat com a títol de l’exposició un argument que uneixi a totes les persones que viviuen al voltant d’una central nuclear, i aquest és que tots tenen un enemic invisible, "la radiació nuclear, que és la mateixa a Ascó, Vandellós, Txernòbil o Fukushima", remarquen des la Fundació
Què volen dir amb enemic? Que fa mal.
I amb invisible? Que no es veu, ni s’olora, ni se sent, a diferència de l’aigua, el foc o el vent. Que no té cara. «Mal inaccessible als nostres sentits».
A qui ens refereixen amb tots? En la direcció que la radiació no coneix de fronteres ni de límits municipals, no distingeix entre treballadors i no treballadors de la central nuclear, ni entre veïns i famílies d’un poble o d’un altre, si bé els més exposats són els qui hi treballen.
I és que per a la Fundació "Txernòbil, fa 25 anys, i ara Fukushima, ens mostren com una font de riquesa material es transforma en una bomba civil que fa mal sense distincions"
Aprofitaran aquesta exposició per recordar els moviments crítics amb les centrals nuclears d’Ascó, com la Taula Antinuclear i Ecologista, la Coordinadora Ecològica Comarcal i Sirga, que van ser creades o a les quals es van integrar gent de la comarca, autèntics ponts entre la Comissió d’Apoderats de la Ribera d’Ebre (CARE), el Comitè Antinuclear de Catalunya (CANC), l’Associació de Veïns d’Ascó i l’Ajuntament antinuclear i els actuals Grup Intercomarcal Veïns d’Ascó, Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya(CANC), Plataforma en Defensa del Priorat, Plataforma en Defensa de la Terra Alta i les noves generacions que volen un futur diferent per a la comarca.
També es retrà un homenatge a Josep Castellví, de la Serra d’Almos, que va ser una gran persona, que es feia estimar, lluitadora contra les adversitats personals i col·lectives, i que va obrir, juntament amb altres companys i companyes, nous camins en l’àmbit econòmic, demostrant que és possible viure sense nuclears.
La Fundació agraeix al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a les seves treballadores i treballadors i a Galia Ackerman la seva col·laboració per poder materialitzar l’exposició, i a la gent de la comarca, la seva ajuda i el seu assessorament.
