La primera, gira al voltant de la no inclusió del PSAN en un òrgan de coordinació nacional, foragitant-lo així del moviment de l’EI, i hi fa la seva crítica. En tant això, voldria fer la següent apreciació: Penso que no es foragita el PSAN del MCAN en sí mateix, sinó del moviment en el qual pertany l’organització Endavant, i això és l’Esquerra Independentista. Si bé és cert que aquets moviment va néixer amb el PSAN, aquets, després de fer l’aposta de Front Patriòtic, i la resta de l’EI em apostat per la Unitat Popular , el partit ha deixat, de facto, de ser part del moviment en tant les estratègies diferents que duem un i altre sector. Haver sorgit d’ell no dona cap crèdit, igual que no se li dona crèdit , per exemple, a Euskadiko Ezkerra, per molt provingui d’on provingui. A part, que la aposta per Solidaritat ha demostrat el que tots veiem de feia temps, i és el continu aïllament, ostracisme, respecte a la resta de l’EI, la poca voluntat de cooperació manifesta i el poc temps que varen trigar en apuntar-se al carro de l’ independentisme transversal i oportunista, tirant a messiànic, justificat a través d’un difús “marxisme d’alliberament nacional frontpatriota” coma estratègia, estratègia que ha quedat totalment diluïda entre els personalismes i venedors de fum en forma d’estelada.
L’òrgan de coordinació ha de ser l’espai de trobada de l’EI, de debat, de presa de decisions, de definició d’estratègies, i la seva, en aquesta conjuntura, no hi té cabuda, i com ja he comentat,no només per les seves accions, sinó pel seu currículum dels últims temps. No en va van fer el paper que van fer durant el procés de Vinaròs.
En segon lloc, el text ens parla sobre la concepció de la CUP dins el moviment que es desprèn dels documents. Fa una diferenciació entre organització de masses i sectorial electoral, acusant aquesta última de reformisme. Jo no ho veig, gens, de la forma que el company Albert. Veig dues coses complementàries, m’explico: la organització de masses ha de ser aquella que enquadri amplis sectors de la societat, diferents sensibilitats, amb un discurs proper i voluntat aglutinadora, i aquest és el paper de la CUP, i no hi veig contradicció entre això i ser la part electoral del moviment. El problema recau en el paper que ha de fer l’organització de masses, i és aquí on el text no és clar. Entenc que el que vol dir és que la organització de masses ha de ser qui porti la batuta del moviment, de ser la referencialitat política i de prendre decisions de moviment, convertint així les altres sectorials en mers satèl·lits d’aplanament del camí en els sectors on es treballa. I això, al meu entendre, és un error. En el cas que així sigués: com un militant de la CUP de Gràcia (on jo hi participo) o de qualsevol altre lloc per exemple, pot decidir sobre com ha de funcionar el moviment a un lloc on no hi ha CUP, a Mallorca, per posar un altre exemple? No pot, Són les organitzacions que treballen en els seus sectors i en els seus territòris, qui ho han de decidir, de forma col·legiada, de tu a tu, debatent i prenent decisions de moviment; i l’única manera de fer això és la coordinació entre totes,i no pas el dirigisme, i per això és tant important la creació d’un òrgan que coordini les diferents organitzacions. Només així podrem avançar, fer un moviment fort, unit, i amb una estratègia clara.
Ja per acabar, comentar-li al company Albert que no abusi del terme reformista. Reformista s’entén com aquell que abandona els seus objectius tàctics i estratègics en pro d’unes eleccions, i no veig que sent la CUP la sectorial electoral del moviment passés això que diu, ja que sí que hauria de fer alguns passos enrere com a CUP en el camí electoral, però mentre el moviment en conjunt no ho fes i tingui clars els objectius, no es podria acusar de reformisme, a diferència de posar tota la carn del moviment a la graella de l’organització de masses i aquets hagués de fer concessions; aleshores si que, totes i tots, acabaríem en un camí reformista, i podríem acabar, a tall d’exemple, com va acabar el sector EE-EIA dels nostres companys del nord.
L’òrgan de coordinació ha de ser l’espai de trobada de l’EI, de debat, de presa de decisions, de definició d’estratègies, i la seva, en aquesta conjuntura, no hi té cabuda, i com ja he comentat,no només per les seves accions, sinó pel seu currículum dels últims temps. No en va van fer el paper que van fer durant el procés de Vinaròs.
En segon lloc, el text ens parla sobre la concepció de la CUP dins el moviment que es desprèn dels documents. Fa una diferenciació entre organització de masses i sectorial electoral, acusant aquesta última de reformisme. Jo no ho veig, gens, de la forma que el company Albert. Veig dues coses complementàries, m’explico: la organització de masses ha de ser aquella que enquadri amplis sectors de la societat, diferents sensibilitats, amb un discurs proper i voluntat aglutinadora, i aquest és el paper de la CUP, i no hi veig contradicció entre això i ser la part electoral del moviment. El problema recau en el paper que ha de fer l’organització de masses, i és aquí on el text no és clar. Entenc que el que vol dir és que la organització de masses ha de ser qui porti la batuta del moviment, de ser la referencialitat política i de prendre decisions de moviment, convertint així les altres sectorials en mers satèl·lits d’aplanament del camí en els sectors on es treballa. I això, al meu entendre, és un error. En el cas que així sigués: com un militant de la CUP de Gràcia (on jo hi participo) o de qualsevol altre lloc per exemple, pot decidir sobre com ha de funcionar el moviment a un lloc on no hi ha CUP, a Mallorca, per posar un altre exemple? No pot, Són les organitzacions que treballen en els seus sectors i en els seus territòris, qui ho han de decidir, de forma col·legiada, de tu a tu, debatent i prenent decisions de moviment; i l’única manera de fer això és la coordinació entre totes,i no pas el dirigisme, i per això és tant important la creació d’un òrgan que coordini les diferents organitzacions. Només així podrem avançar, fer un moviment fort, unit, i amb una estratègia clara.Ja per acabar, comentar-li al company Albert que no abusi del terme reformista. Reformista s’entén com aquell que abandona els seus objectius tàctics i estratègics en pro d’unes eleccions, i no veig que sent la CUP la sectorial electoral del moviment passés això que diu, ja que sí que hauria de fer alguns passos enrere com a CUP en el camí electoral, però mentre el moviment en conjunt no ho fes i tingui clars els objectius, no es podria acusar de reformisme, a diferència de posar tota la carn del moviment a la graella de l’organització de masses i aquets hagués de fer concessions; aleshores si que, totes i tots, acabaríem en un camí reformista, i podríem acabar, a tall d’exemple, com va acabar el sector EE-EIA dels nostres companys del nord.
