El 10 de març es presentarà el llibre Miquel Badia ha estat un personatge polèmic pel seu paper com a responsable d'ordre de la Generalitat i per la seva conducta "brava" davant dels conflictes que havia d'afrontar com a militant i com a responsable governamental.
S'afilià a Estat Català tot just quan Francesc Macià l'acabava de fundar i fou un dels fundadors de la facció armada Germandat Catalana de la Bandera Negra, durant la dictadura. Implicat en l'intent d'assassinar el rei Alfons XIII durant una visita de l'any 1925 a la ciutat comtal (complot del Garraf), va ser detingut i condemnat a 12 anys de presó. Per aquest motiu va ser traslladat als penals d'Alcalá i d'Ocaña, on passa 3 anys empresonat. El 1930, amb la caiguda del dictador Primo de Rivera, va sortir en llibertat afavorit per l'amnistia.
Durant la República Miquel Badia va ser nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català. El 1932 passà a ser secretari d'en Josep Dencàs, conseller de Sanitat i d'Assistència Social. El 24 de novembre del 1933 va ser el responsable de mobilitzar una part dels 7.000 escamots de les JEREC per assegurar els serveis públics (especialment els tramvies) i trencar la vaga laboral.
El desembre del 1933 fou designat secretari d'Ordre Públic de la Generalitat, i el març del 1934 passà a ser Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat (càrrec equivalent al de cap superior de la policia a Catalunya). Va perseguir amb un cert autoritarisme les posicions insurreccionals llibertàries i les mobilitzacions anarcosindicalistes.
Quan Lluís Companys proclamà la República Catalana fou un dels organitzadors de la jornada revolucionària del 6 d'octubre del 1934. Per aquests fets, s'ha d'exiliar a França, Amèrica, Alemanya, Bèlgica i finalment Andorra. Amb l'entrada de la 
nova coalició d'esquerres al govern de Madrid, retorna el 1936 i es dedica a la reorganització de les Joventuts d'Estat Català.
El dia 28 d'abril del 1936, a dos quarts de dues de la tarda, va ser mort juntament amb el seu germà Josep Badia i Capell al carrer Muntaner de Barcelona per un grup encapçalat per Justo Bueno, un delinqüent amb vincles amb grups anarquistes en un fosca operació del la qual mai s'han aclarit les motivacions.
