El grup El Programa per al Medi Ambient de Nacions Unides (PNUMA) preveu elaborar un tractat internacional d'obligat compliment sobre el mercuri per a 2013, especialment a partir de les recomancions de la UE. En aquest sentit, Ecologistes en Acció exigeix que la UE continuï exercint un treball mundial contra el mercuri al mar. Entre aquestes mesures es podria contemplar la prohibició de l'ús de mercuri en la indústria del clor-sosa, les piles botó i en els empastaments dentals, mesura aquesta última recolzada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Unes mesures que haurien d'anar acompanyades de limitacions més estrictes a les emissions de les centrals elèctriques de carbó, la major font d'emissió de mercuri a l'atmosfera, i restricció i la prohibició d'exportar productes que contenen mercuri i que ja estan prohibits en el mercat europeu.
El consum d'espècies marines és la principal via d'entrada de mercuri a l'organisme. Una dada que trenca la idea que el consum de peixos rics en àcids grassos omega-3 és recomanable pels seus efectes cardioprotectors, ja que el mercuri és un metall pesat amb efectes tòxics ben coneguts en l'ésser humà, especialment sobre el sistema nerviós.
La font principal d'aquest metall és el peix de la nostra dieta encara que, llevat dels peixos procedents de zones amb elevades taxes de contaminació, no totes les espècies contenen la mateixa quantitat de mercuri. L'abast d'aquesta substància és tal, que es detecta en animals llunyans a la civilització com les balenes o foques de l'àrtic. En general, els peixos més longeus com el tauró, verat, peix espasa o besuc, són les que contenen quantitats més altes.
