Aturem els desnonaments!

Per Juli Cuéllar, membre de la CUP de Mataró

Durant els anys del boom immobiliari el Govern municipal, mancat d’un finançament just, es va pujar al carro de l’especulació i va propiciar un creixement especulatiu que, massa sovint, no va tenir en compte criteris de mobilitat sostenible ni tan sols la cobertura dels serveis i els equipaments bàsics per a la ciutadania. Fent memòria ens ve al cap el Mataró de 150.000 habitants (!) amb què no fa ni quatre anys somiaven els gestors del tripartit local... per sort, això ja és història i els seus plans s’han vist truncats.

Però, aquell creixement, fet a qualsevol preu, va deixar desemparades moltes persones (joves, dones, famílies, gent gran, nouvinguts, etc.), que amb els seus salaris no podien pagar els preus astronòmics dels pisos de propietat i que tampoc podien optar pel lloguer perquè aquesta modalitat era (i continua sent) residual i fins i tot més cara.

Fotojuli

Per tant, qui més qui més qui menys es va haver d’espavilar pel seu compte i hipotecar-se fins a les celles per tenir dret a un sostre. Els preus i les taxacions inflades van generar uns deutes exagerats, que els bancs i les caixes, amb la benevolència dels polítics, van incentivar.

Ara, amb la crisi, quan moltes persones es veuen abocades a l’atur o a treballs precaris, el tracte exquisit de la banca s’ha mudat en una exigència d’escanyapobres que esclavitza els deutors, que viuen pendents de les fluctuacions de l’euribor. En el millor dels casos, quan ja no es pot fer front al deute, l’alternativa passa per encadenar nous deutes que permetin pagar els interessos del primer. Però l’abast de la crisi és tan devastador, que molt sovint l’única sortida acaba sent abandonar el pis, el desnonament forçós després d’una sentència d’execució hipotecària.

Un dels agreujants de la situació actual està en el fet la legislació hipotecària espanyola, a diferència d’altres països, no permet el supòsit de “pagament en dació” dels béns immobles objecte de l’hipoteca, la qual cosa fa que les persones arrosseguin un deute tot i haver donat les claus del pis. Malgrat tot, l’abús és tan flagrant que en alguns casos, com un recent aute de l'Audiència Provincial de Navarra, que esperem que creï jurisprudència, s’ha arribat a acceptar una dació en pagament per saldar el deute contret per una taxació inicial de l’immoble gens realista i producte directe de les pràctiques especulatives del darrer decenni.

Les execucions hipotecàries (14.007 casos a tot Catalunya durant els primers 10 mesos de 2010) posen de manifest que l’accés l’habitatge ha estat i continua sent un dels principals problemes del nostre país i de la nostra ciutat.

Per molta propaganda que en facin, és obvi que a Mataró, ni PUMSA ni Prohabitatge han fet bé els seus deures. La situació és tan greu que calen respostes des de l’àmbit local que s’interposin davant les exigències de la banca i que defensin el dret efectiu de la ciutadania a l’habitatge.

És immoral que els polítics “rescatin” les entitats financeres, principals responsables de la crisi que patim, i en canvi que deixin penjada a la ciutadania. En aquest sentit, no n'hi ha prou amb passar la pilota a una altra institució (tal i com fan ICV-EUiA i Esquerra quan proposen reformar la llei hipotecària); per això, des de la CUP entenem que a Mataró també cal aplicar mesures encarades a què l’Ajuntament tingui un control i un coneixement de primera mà de tots els casos d’execucions hipotecàries de la nostra ciutat i que exerceixi un rol de mediador davant les entitats bancàries per evitar els desnonaments i garantir un dret tan bàsic com és l’habitatge.