També hi ha entitats de l'àmbit de l'advocacia com l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates o la Comissió de dret laboral i seguretat social del Col·legi d'Advocats, 8 casals i centres socials de diferents poblacions, associacions culturals, entitats ecologistes i agràries com Som lo que Sembrem, sindicats de treballadors i d'estudiants, partits polítics o cooperatives.
En el manifest les entitats destaquen que “amb el pretext de la crisi econòmica i els canvis estructurals que, segons ens diuen, és imprescindible aplicar per fer-hi front, s’està duent a terme l’intent de desmantellar la majoria dels drets socials, que després de molts anys de lluita, avui encara tenim” i denuncien que els discursos que aquests dies defensen la inviabilitat de l’actual sistema públic de pensions són “esbiaixats, basats en unes projeccions qüestionables i que parteixen de posicions polítiques i ideològiques favorables a l’eliminació del sistema públic de pensions”. Els col·lectius identifiquen aquests discursos amb els interessos de bancs, caixes i asseguradores i es pregunten “Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat?”
Els signants recorden que “el sistema públic de pensions representa un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials” i conclouen: “Permetre la retallada de les pensions públiques representa retrocedir en una de les conquestes cíviques més importants dels darrers segles. Per responsabilitat i per dignitat social, no ho podem permetre”.
El manifest ha estat impulsat per nou col·lectius de l'esquerra transformadora de Ponent, agrupats en l'Assemblea de Col·lectius el repartiment del treball i la riquesa que la setmana passada va convocar una concentració davant la Paeria de Lleida en contra de la retallada de les pensions públiques.
Aquestes iniciatives són prèvies a la jornada de Vaga General convocada a Lleida per la CGT el dijous 27 de gener (un dia abans que el govern espanyol tingui previst aprovar la retallada) i que a la ciutat de Lleida inclou una pedalada reivindicativa (13h, davant del Rectorat de la UdL) i una manifestació (18h, Avinguda Catalunya - carrer Lluís Companys).
Les entitats que signen el manifest són:
A les trinxeres
Assemblea Antirepressiva de Ponent
Assemblea Ciutadana de Ponent “Que la crisi la paguin els rics”
Assemblea de Joves de Cervera
Assemblea de Joves de Lleida
Assemblea Pagesa
Associació Catalana de Juristes Demòcrates
Associació Cultural La Dalla d'Alfés
Associació de dones del Pallars Sobirà
Associació Muntanya Viva
Ateneu Popular Garriguenc
Ball de Bastons del Pla de l'Aigua
Banc del Temps de la Bordeta
Candidatura d’Unitat Popular d'Alfés
Candidatura d’Unitat Popular de Lleida
Casal Pere III - Ateneu de Balaguer
Casal Popular Lo Clot de l'Infern de Tàrrega
Casal Independentista d’Agitació Cultural l’Ocell Negre de Lleida
Centre Social Autogestionat La Maranya
Centre Social Casa Xorret
Centre Social Ocupat La Chispa
Colla Bastonera de Balaguer
Colla Castellera Los Marracos de la UdL
Col·lectiu La Dalla d’Alfés
Col·lectiu Perquè Vull!
Comissió de dret laboral i seguretat social del Col·legi d'Advocats de Lleida
Confederació General del Treball de Lleida
Consell de l’Agrupament Escolta Alosa de Lleida
Cooperativa de consum ecològic "Lo Fato"
Cooperativa l'Olivera SCCL
Des de Baix
Grup de Joves de Tremp
Grup de Recerca de la Cultura Popular de Ponent (Diables i Grallers de Lleida, Colla Infantil i Ball dels Diables, Colla de Diables dels Marraquets, Escola de Gralla de Lleida, Societat Carnavalesca Pau Pi, FLIPA i Coordinadora de Diables de Ponent)
Intersindical-CSC Lleida
Jovent d’Agramunt
Justícia i Pau Lleida
Kol·lectiu Agroecològic (UdL)
Lleida Treballadora
Lo Decreixement a Ponent
Lokalillo de Balaguer
Lo Somriure Solidari
Maulets Ponent
Partit Comunista del Poble Català
Partit Humanista
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Sindicat de la Muntanya Pilum-CGT
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Slow Food Lleida
Som Lo Que Sembrem Ponent
Suport Ponent
Manifest “Les pensions públiques, ni tocar-les”
Amb el pretext de la crisi econòmica i els canvis estructurals que, segons ens diuen, és imprescindible aplicar per fer-hi front, s’està duent a terme l’intent de desmantellar la majoria dels drets socials, que després de molts anys de lluita, avui encara tenim. Amb aquesta excusa ahir ens van aplicar una reforma laboral que ens fa més precàries i, si no ho evitem, ara ens retallaran les pensions públiques.
Els discursos que empenyen en aquesta direcció ens volen convèncer de la inviabilitat de l’actual sistema públic de pensions justificant-se, bàsicament, en l’envelliment de la població. Per aquest motiu, volen allargar l’edat de jubilació i augmentar els anys de cotització pel càlcul de la pensió.
No obstant, aquesta argumentació és esbiaixada i parteix de posicions polítiques i ideològiques favorables a l’eliminació del sistema públic de pensions. És esbiaixada ja que, per avaluar la viabilitat de les pensions, la qüestió central no és el nombre de treballadors sinó la seva capacitat de produir riquesa (la seva productivitat), la qual cada vegada es major. A més, si el que falta són treballadors que cotitzin, sembla que en un context del 20% d’atur no hi ha d’haver problema si es generen les polítiques d’ocupació de qualitat necessàries.
A més, contràriament a les anàlisis dels que pronostiquen la insostenibilitat financera del sistema, les estadístiques indiquen que el sistema no presenta dèficit sinó superàvit: en els darrers trenta anys (inclosos els darrers de crisi) observant les cotitzacions salarials a la Seguretat Social i les despeses en pensions contributives, sempre els ingressos han superat les despeses.
Veritablement, doncs, el que s’amaga darrera del discurs de la “inviabilitat” dels sistema públic del pensions són els interessos del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores) per controlar una gran quantitat de recursos avui encara sota control públic.
Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i aviesno reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? El sistema públic de pensions representa un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials aconseguits gràcies a l’esforç i el sacrifici de moltes persones per millorar les condicions de vida dels seus conciutadans i les generacions futures. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.
Pensem que el fet que les persones aconsegueixen viure més anys no és un problema social, tal i com se’ns presenta, si no una sort. Existeixen suficients recursos per aconseguir que els avis d’ara i els del futur visquin amb dignitat la resta de la seva vida.
Permetre la retallada de les pensions públiques representa retrocedir en una de les conquestes cíviques més importants dels darrers segles. Per responsabilitat i per dignitat social, no ho podem permetre.
