Seixanta anys després de la fi de la II Guerra Mundial, el 2005, l’ONU va declarar el 27 de gener Dia internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. L’Ajuntament de Barcelona i el Memorial Democràtic celebren un acte institucional a la Plaça del Rei a les 19.30 h.
La jornada coincideix amb l’aniversari de l’alliberament, l’any 1945, del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, on s’havia produït el nombre més gran de víctimes de l’Holocaust. Els actes de commemoració promouen la memòria d’aquest fet històric per tot el món, especialment perquè els joves i les generacions futures coneguin aquesta part de la història i mai més no es tornin a repetir actes com l’Holocaust.
Barcelona celebra l'acte d'homenatge a la Plaça del Rei, a les 19.30 h. Durant l’acte, organitzat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, es farà una lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans, es projectaran curtmetratges relacionats amb l'Holocaust i s'encendran espelmes en record de les víctimes.
Ahir el Parlament de Catalunya va celebrar un acte en record de les víctimes de l'Holocaust amb l'encesa de les 6 espelmes del record i l'actuació musical "Memòries de l'Holocaust" del Quartet Brossa. L'acte va comptar amb parlaments de representants de les víctimes.
Manifest d'Unitat contra el feixisme
El 27 de gener de 1945 s'alliberà el camp d'Auschwitz, emblema del mal perpetrat pel règim nazi i, ja que les lliçons del passat ens han de servir avui, no podem deixar d'actualitzar el missatge que fa 65 anys ens llegaren els supervivents dels camps nazis: Mai Més! Si bé les esperances en un món millor, lliure i just, on tots els homes i les dones fossin tractats com a iguals, no es van fer realitat, faltaríem al nostre deure si no recollíssim aquell missatge, i no denunciéssim tots els símptomes que anuncien el mal. Quan les proclames i la propaganda malintencionada, s'adrecen a estigmatitzar, a difondre estereotips o a cercar culpables entre els més febles, es dóna el primer pas que porta a la separació, a la persecució i a les expulsions dels grups diferents, de les minories, privant-los dels seus drets civils i abocant-los a esdevenir el centre d'un mal que ells no han causat.
Vulneraríem el nostre compromís si no denunciéssim tots els intents de trencar la convivència i de negar a homes i dones que viuen i treballen amb nosaltres, els seus drets.
En els infames temps del nazisme foren perseguits, deportats, esclavitzats i assassinats Testimonis de Jehovà, maçons, homosexuals, els considerats asocials, jueus, gitanos i també homes i dones del nostre país, els republicans, que per haver combatut Franco, eren també enemics del nacionalsocialisme. I aquesta criminalitat extrema fou possible perquè es negà de forma radical la igualtat dels éssers humans i es concebí un món en què uns estaven destinats a dominar i els altres destinats a desaparèixer o a ser esclavitzats.
Avui, a casa nostra mateix, ens trobem sota una greu amenaça que hem de saber aturar a temps. Els nostres governants estan abordant la crisi amb mesures de gravíssimes retallades socials. Per desviar l'atenció de la població respecte el veritable origen de la crisi, han buscat bocs expiatoris justament entre les persones amb menys poder de decisió política i amb menys capacitat econòmica. El racisme ha començat a impregnar algunes campanyes polítiques i alguns mitjans de comunicació i determinats partits d'ideologia d'extrema dreta, tot aprofitant-se dels mecanismes de la democràcia, la denigren, endegant estratègies, amb engany i manipulació, encaminades a atiar l'odi contra els immigrants i a malmetre la convivència. Malauradament, aquest discurs dóna vots i s'està estenent. Això implica una normalització molt perillosa del discurs feixista, que cal aturar. La recerca d'uns quants vots a costa de mentides o veritats a mitges és un procediment indigne i immoral i una ofensa contra tants homes i dones que arreu del món van patir persecució i mort en els ominosos anys del nacionalsocialisme i contra aquells que al nostre país van lluitar durant dècades per acabar amb la dictadura franquista i per assolir les llibertats i la justícia social.
Si la mateixa Assemblea General de l'ONU va precisar que la commemoració del Dia de l'Holocaust no s'havia de limitar a recordar el passat, ens pertoca donar tots els senyals d'alerta, perquè no ens haguem de lamentar demà de la nostra indiferència, d'haver tancat els ulls i d'haver-nos tapat les orelles davant la difusió de l'odi irracional i les propostes d'exclusió. Denunciem, amb tota energia i rotunditat, doctrines i partits que són font de violència i odi racial i les seves activitats públiques amb neonazis reconeguts, que no són altra cosa que atemptats contra la dignitat de les víctimes del nacionalsocialisme i contra la Humanitat.
Aturem el feixisme i el racisme!
Primer van venir pels jueus,
i jo no vaig dir res, perquè no era jueu.
Després van venir pels comunistes,
i jo no vaig dir res, perquè no era comunista.
Després van venir pels sindicalistes,
i jo no vaig dir res, perquè no era sindicalista.
Després van venir per mi,
i ja no quedava ningú per defensar-me.
Pastor Niemöller, víctima dels nazis
