Envair el plànol de la càmera en una connexió en directe denunciant la manipulació hauria de ser pura rutina per a l'esquerra valenciana. TeleMadrid ja fa temps que es veu condemnada a patir aquest tipus de protesta en els seus directes. És senzill, efectiu i cap llei ho prohibeix. Però si es vol tindre una repercussió massiva, cal aparéixer per sorpresa als estudis de Burjassot durant un telediari. Per què no? La televisió pública és pública, no? Hauria de ser de tots. Doncs anem-hi (colem-nos, millor dit). Pacíficament. Amb la llei en la mà. Ja que Canal 9 censura tot allò que no siga el Partit Popular, anem als seus estudis a contrarestar la intolerable propaganda goebbelsiana que transmeten els seus informatius. A exercir i reivindicar un dret constitucional.
No és suficientment greu la manipulació i la falta de pluralitat de Canal 9 com per a recórrer a la desobediència civil? Al Cabanyal, la situació era -i és- molt greu i quan les màquines anaven a enderrocar les cases representants electes de tots els partits de l'oposició es plantaren davant les màquines. Estaven exercint el seu dret a la desobediència civil.
Em puc imaginar l'avorrida diatriba -”ai, aquests joves...”- que em soltaran alguns per una proposta així. Que si les lleis (l'Estat de dret!). Que si la responsabilitat. Que si la decència. Que si no sé què. No, mire, estic fart del fatigant costumisme de república bananera en el qual, en no poques ocasions, ha caigut l'oposició valenciana. És més, la desobediència civil ni és un delicte ni està prohibida. I encara li diré més. A Grècia un grup de professors que protestaven contra els retalls del govern interromperen amb èxit el telediari de la televisió pública per transmetre les seues reivindicacions, fins aleshores silenciades. A França, els treballadors del sector audiovisual (els anomenats intermittents) han aconseguit explicar les seues propostes i demandes en diverses ocasions en directe (com per exemple aquesta o aquesta al telediari de la nit de France 2).
Interrompre un telediari de Canal 9 ni és un acte de sabotatge ni és una coacció violenta. És exercir el dret a la informació amb una massiva repercussió mediàtica potencial.
Jo m'hi apunte.
