La CAL titlla d'"inacceptable" la decisió del TSJC de suspendre cautelarment l'execució del Reglament d'Ús de la Llengua Catalana a l'Ajuntament de Barcelona i acusa el PP de "promoure el conflicte lingüístic" com a promotor del recurs. L'entitat remarca que la instància presentada pel grup municipal del PP l'any passat, segons la qual el castellà queda discriminat, és "una pura fal·làcia" atès que simplement s'estableix que el català sigui la llengua preferent que utilitzi el personal que hi treballa o que les actuacions internes del consistori, com ara actes o documents, es facin en la llengua pròpia del país.
Amb tot, el reglament deixa clar que els ciutadans que ho desitgin podran ser atesos en castellà, fet que a parer de la CAL, no provoca que "es produeixi cap tipus de discriminació com sosté la interlocutòria del TSJC". L'associació considera que la decisió del tribunal "impedeix la normalització del català sota l'excusa d'un fals bilingüisme que només fa que arraconar una llengua minoritzada com la nostra".
De la seva banda, la Plataforma per la Llengua insta l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida a continuar aplicant els regalments d'ús lingüístics 'en la seva totalitat', ignorant així la suspensió cautelar dictaminada pel tribunal. L'entitat considera "greus" les suspensions cautelars i assegura que són conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. En aquest sentit, s'ofereix per assessorar els ajuntaments per tal que desenvolupin reglaments d'usos "el més aviat possible".
Per la Plataforma per la Llengua, les mesures cautelars poden representar "un prejudici i una predeterminació" de la resolució de la sentència i afirma que no tenen en compte els drets dels catalanoparlants. Tant és així que assegura que les resolucions contradiuen la llei de Política Lingüística 1/1998 aprovada democràticament pel Parlament de Catalunya i que "posen en entredit d'una manera que ratlla el ridícul qüestions bàsiques que ja es van resoldre a la transició, i a l'Estatut del 1979". Per altra banda, assenyala que els "dèficits" en el tractament del català per part de l'estat espanyol són "excepcionals" en el context dels països de tradició democràtica, ja que segons assegura aquest és l'únic cas en què una llengua com el català no és oficial de l'estat, a més d'haver-hi, afirma, més de 500 lleis que imposen el castellà a Catalunya o prohibeixen directament l'ús del català.
Per saber-ne més:
El català no serà preferent ni a l'Ajuntament de Barcelona ni a la Diputació de Lleida
