35 anys de l'afusellament de "Txiki" a Cerdanyola

27 de setembre de 1975 cinc militants d'ETA i del FRAP eren afusellats a Madrid, Barcelona (Cerdanyola del Vallès) i Burgos en compliment de les penes de mort dictades als respectius consells de guerra (jutges militars espanyols) i signats de la mà del dictador Franco. Justament la setmana passada es van entregar les beines de les bales de l'afusellament de "Txiki",a mans de la família, al cap de trenta-cinc anys de la seva mort. La família va anunciar que cedirà aquestes beines a una fundació de la memòria històrica, que les exposarà com a testimoni de les darreres sentències criminals del franquisme.

Tots els afusellats van ser brutalment torturats durant la seva detenció. Els responsables policials d'aquella operació van ser personatges ben reconeguts del regim feixista de Franco. En el procés els tribunals militars no es va respectar ni la pròpia legalitat franquista en un procés com de costum excepcional i sense granties judicials. L'aparell del franquisme volia morts a qualsevol preu perquè per donar una lliçó al moviment antifranquista que reclamava democràcia i llibertats.

Juan Paredes Manot "Txiki" va ser afusellat al cementeri de Collserola per membres de la Guàrdia Civil, davant la presència del germà del germà (Mikel) i dels advocats Marc Palmés i Magda Oranich.

Aquesta execució juntament amb l'execució, el mateix dia, de quatre militants (José Huberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo que pertanyien al FRAP, Angel Otaegi Etxeberria a ETA) més a Madrid i a Burgos, formaven part de l'estratègia de Franco per a escarmentar el sector més actiu del moviment de ruptura que reclamava llibertat i democràcia.

Arran de la seva execució i la d'Angel Otaegui organitzacions de l'esquerra abertzale van començar a reivindicar el 27 de setembre com a Gudari Eguna.

Les beines de les bales amb què van afusellar Jon Paredes Manot "Txiki" el 27 de setembre de 1975 van ser entregades la setmana passada a la seva família. L'advocadessa de l'equip defensor del judici sumaríssim contra el militant d'ETA, Magda Oranich, va explicar que les havia conservat després de presenciar l'execució a Cerdanyola del Vallès i que, trenta-cinc anys després, n'ha lliurades sis a la família, entre aquestes la del tret de gràcia.

Els botxins de "Txiki" van necessitar un tret de gràcia, perquè cap dels dotze trets contra el reu (que va cridar "Gora Euskadi askatuta!" i va cantar l'Eusko Gudariak durant l'afusellament) no van aconseguir abatre'l mortalment. A l'execució, hi van assistir Oranich amb el seu company Marc Palmés i el germà de "Txiki", Mikel.

Txiki

Dedicat a la senyora Antonia Maria Manot

Sé del plor d’aquests teus ulls
que no he pogut veure encara,
sé del plor i del sofriment
per una vida segada.

El teu xic fill ha caigut
fermament, donant la cara;
un estel de viva llum
ha nascut, i ens guia ara.

Ara que ets mare de tots,
deixa’m dar-te una abraçada.
Ara que ets mare de tots,
deixa’m besar-te al front, mare.

Un home lliure ha caigut
i la lluita és viva encara.
No coneixerem repòs.

Adéu, Txiki, adéu, fins ara.

29 de setembre 1975