El setantenni de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC)

Aquesta Organització fou un dels primers grups resistents que tingué la seva direcció a l’interior. L’1 d’agost del 1940 Manuel Cruells passa la frontera, nou dies més tard ho farà Joan Cornudella. Aquests dos militants dirigiran la branca política del l’Organització, Jaume Martínez Vendrell serà el responsable de la Secció Militar.

La col·laboració amb els aliats durant la II GM

Daniel Cardona creu que cal estar al costat dels aliats i quan aquests guanyin la guerra, els catalans com a integrants del bloc vencedor, estaran en condicions d’internacionalitzar el reconeixement de la identitat nacional catalana. El FNC va col·laborar amb els Serveis Secrets Polonesos, l’Intelligence Service anglès, el Deuxième Bureau francès i l’OSS (Organització de Serveis Estratègics) dels EUA.

L’ajut als aliats consistirà sobretot en tasques d’informació militar, trànsit de vaixells amb destí a Alemanya o Itàlia, trasllat de documents de la resistència i pas de persones que fugien de l’Europa ocupada, sobretot militars, aviadors abatuts. La xarxa Maurice I, dirigida pel català Manuel Valls de Gomis, aconseguí passar uns 50 aviadors, que es reincorporaren al combat.

A l’interior, el FNC durà a terme una política de propaganda armada, posarà explosius a monuments feixistes, centres oficials, penjada de senyeres. El 23 de novembre del 1943, la Brigada Politico Social (BPS) deté uns 70 militants del FNC acusats del delito de espionaje y actividades subversivas.

El FNC estableix una òptima relació política amb el Consell Nacional de Catalunya de Londres, (1940-45) liderat per Carles Pi i Sunyer. Els seus membres donaven per superat l’Estatut del 1932, i situaven el dret a l’autodeterminació com el seu objectiu prioritari.

Assegurada la victòria aliada, s’intensifica la propaganda del FNC. El 23 d’abril del 1945, es publica l’òrgan del FNC Per Catalunya, se’n fa una tirada de 5.000 exemplars . A Perpinyà s’edita Opinions, Butlletí Interior del FNC, n’apareixen 60 números del febrer del 1944 al gener del 1947.

El procés d’hibernació (1946-57)

El 18 d’abril del 1946, a la casa pairal de l’Esteve Albert i Corp, a Dosrius (Maresme) se celebra la Primera Conferència del FNC. El FNC, fins als anys setanta, es mourà en un difús catalanisme patriòtic, sense articular una línia tàctica i estratègica pròpia. Aquesta Primera Conferència marcarà el període d’apogeu del FNC. Dos mesos després són detinguts 14 militants de la Secció Militar, es perd l’equipament.

L’inici de la guerra freda trobarà en l’anticomunisme visceral del règim un aliat entusiasta, que esdevé una peça important en la divisió de blocs, els aliats donaran suport al general F.Franco. El 27 d’agost del 1953 se signa un concordat entre l’Estat espanyol i el Vaticà, el 26 de setembre Pacte de Madrid amb els EUA. Els resistents no rebran cap mena d’ajut dels aliats.

La IIa Conferència del FNC se celebrà l’octubre del 1947 a Sant Just Desvern (Baix Llobregat). S’abandonà la línia de l’activisme armat i es fa el pas a partit polític. Sense l’ajut dels aliats, sense recursos econòmics, amb una colla de militants a la presó, i amb les dificultats inherents a la repressió i la fam, el FNC entra en una fase d’hibernació. Dos dels seus militants mes destacats, Manuel Viusà (1917-1998) i Octavi Viladrosa (1922- 2004) s’exilien a l’Estat veí tots dos s’afincaran a París, moriran a l’exili.

La represa, la ginesta floreix

El segon trimestre del 1954 Manuel Viusà, des de París, reinicia la publicació bimensual del Per Catalunya, el Butlletí es feia arribar a l’interior, on tenia ressò en els cercles polítics de la clandestinitat.

El 21 de febrer del 1957 al Paraninf de la Universitat de Barcelona, se celebra la Primera Assemblea Lliure d’Estudiants. Un sector de la societat que no havia fet la guerra, se sumava a la lluita antifeixista. Aquest mateix any el FNC impulsarà la recuperació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) del període de la Generalitat Republicana.

En l’informe aprovat pel Consell Nacional, l’abril del 1960, es defineix el FNC com una organització interclassista. S’hi diu que la nació catalana és formada pels Països Catalans i que l’objectiu de la lluita és la independència política de Catalunya

El 1960 la Secció Universitària del FNC s’anomena Bloc d’Estudiants Nacionalistes (BEN), al seu redós s’agrupen un nucli de militants que entraran al FNC i, com a saba nova, revitalitzaran les estructures del partit.

L’activitat del FNC aquests anys fou d’agitació i propaganda: pintades, fulls volants, cursets de captació de militants i participació en campanyes contra la dictadura. A partir del 1964, el FNC publicà mensualment de forma regular, el Butlletí Ara.

Neix l’Esquerra Independentista (EI)

Pels volts del 1966, la Secció Universitària elaborà un document de treball en el qual es proposava d’incorporar al bagatge teòric del FNC, les aportacions teòriques i de lluita dels moviments antiimperialistes i anticolonials, que a l’acabament de la II GM es desenvolupaven a l’Àsia, Àfrica i Amèrica. Es fixà un eix ideològic de reflexió, el binomi de la unitat de la lluita d’alliberament nacional i de classe, amb la utilització d’alguns elements de la metodologia marxista per a l’anàlisi i transformació de la realitat.

El setembre del 1968 es produí l’escissió del sector dels joves del FNC, que a inicis del 1969 formaren el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). S’havia produït un salt qualitatiu, dels vells esquemes resistencialistes centrats en un activisme d’agitació, l’independentisme es dotava d’una potent eina de reflexió, anàlisi i lluita.

El Primer Congrés del FNC

L’agost del 1974 a Montserrat, amb el lema, Per un partit de masses i de combat, el FNC vol fixar una línia política pròpia i deixar d’anar a remolc dels plantejaments del PSUC, es defineix com a partit d’alliberament de les classes populars catalanes, que opera dintre de l’àmbit nacional dels Països Catalans amb l’objectiu de conscienciar, organitzar i mobilitzar el poble. Es declara partidari del socialisme autogestionari, recuperant així l’experiència del moviment obrer, recollida en el Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços del 24/10/ 1936. En aquest Congrés es desenvolupa un corpus teòric comú als moviments d’alliberament nacional. S’hi reivindica, com a socialistes catalans de l’assoliment de la República Socialista Catalana Independent.

L’estructura armada

El punt 3.2 del Projecte de plantejament estratègic, del Ir Congrés del FNC s’accepta la lluita armada com un element de l’activitat política. A inicis del 1975 s’estructura un front militar, uns 11 militants i 4 quadres polítics passen a la clandestinitat. Una estructura de nuclis compartimentats rebran instrucció militar de Jaume Martinez Vendrell. Les expropiacions econòmiques permetran de consolidar l’organització que vol ser el nucli del futur Exèrcit, serà conegut com a Exèrcit Popular Català (EPOCA).

La Transició

Amb la transició apareix la via dels compromisos, del reformisme emmascarat de pragmatisme, el FNC inicia una política d’aliances sense èxit electoral. La marxa dels militants més bregats cap a EPOCA ha afeblit el FNC.

El maig del 1990 una assemblea de militants decideix integrar-se a ERC.

Gràcies a la lluita i sacrifici dels militants del FNC hem subsistit com a nació i poble treballador, ells tenen un lloc en la nostra història nacional i l’agraïment del nostre poble.

Per saber-ne més:

La CUP homenatjarà Manuel Viusà a Prada de Conflent en el marc del 70è aniversari de l'FNC

Homenatge al Front Nacional de Catalunya a Vic

Acte de memòria i homenatge en el 70è aniversari de la fundació del FNC