Segons les dades de que disposen en aquests moments, són 31 els presos polítics maputxes en vaga de fam; vaga iniciada el passat 12 de juliol que havia estat convocada i seguida amb grans mostres de solidaritat per les pròpies comunitats maputxes i a nivell internacional (com es va poder veure amb la presa de l’ambaixada xilena a Brussel·les el passat 13 d’agost, o el passat 18 d’agost a Barcelona), amb les següents reclamacions:
- No a l’aplicació de la llei antiterrorista.
- La fi del doble procesament civil – militar.
- La llibertat per tots els presos polítics maputxe.
- La desmilitarització de les comunitats.
Els
Maputxe, han estat i són, com molts altres pobles indígenes del món, a una altra escala, com nosaltres, la mostra
viva de la tragèdia quotidiana d’un poble perseguit, sotmès, despullat i atacat
des de fa centenars d’anys, primer pels espanyols, després pels estats xilè i
argentí. Però tot i eixa persecució i sofriment seculars, han mantingut el coratge,
la dignitat i l’amor a la llibertat i la terra, que els hi és propi. Precisament
per eixa dignitat rebel, són una molèstia gravíssima per l’estat xilè i per les
grans multinacionals que el sostenen... ja que els maputxe, la gent de la
terra, són una mostra viva del que es pot aconseguir lluitant, protegint el que
és d’ells i de tota la humanitat, contra els interessos del imperialisme i el
gran capital.
El poble treballador maputxe, com el poble treballador dels Països Catalans, no poden suportar veure com els arranquen els arbres dels seus boscos per fer-ne plantacions explotables per uns pocs, no poden veure com els contaminen i roben els seus rius... i per això, per defensar la seua terra, han esdevingut el blanc de l’aparell polític i militar de l’estat “democràtic” xilè.
El poble maputxe ha vist com en menys de 150 anys, els han “deixat” només la centèsima part de les seues terres; que segons el propi govern xilè durant la passada dècada van perdre un terç de la seua població; que per tal d’anul·lar-los no permeten l’ensenyament a les escoles en la seua llengua, el mapudungun; que continuen veient com els seus fills i filles més dignes continuen essent empresonats, torturats i fins i tot assassinats.
Comunicat Públic dels Presoners Polítics Maputxe de la Presó d'Angol
Nosaltres els Presoners Polítics Maputxes de la presó d'Angol, davant el recurs d'Empara Preventiva interposada per Gendarmería de Xile, manifestem el següent.
1. Rebutgem categòricament, el recurs d'empara preventiva interposada per Gendarmería de Xile, ja que amb el recurs pretenen per mitjà de la força alimentar-nos, mostrant suposada preocupació per la vida de cadascun de nosaltres els qui ens trobem en Vaga de fam.
2. L'Estat Xilè amb aquest recurs, pretén confondre a l'opinió Pública Internacional, esmentant que està per assegurar la vida, però no obstant això en la pràctica contínua violentant els nostres Drets, el més greu encara és que malgrat el debilitament físic i psicològic en què ens trobem, realitzen diàriament incursions a l'interior de les nostres cel·le, sent copejats i obligats a sortir semi nus al pati. Per aquesta raó nosaltres de cap manera acceptarem l'alimentació forçada.
3. Les nostres mobilització ho hem manifestat amb força i claredat que arribés fins a l'últimes conseqüències, estem convençut de la legitimitat de les nostres demandes i drets que han estat negat i vulnerat sistemàticament per aquest Estat, les nostres vida l'hem posat a la disposició de la lluita del nostre Poble la Nació Maputxe, perquè algun dia els nostres nens siguin lliures a la nostra terra i territori.
Per saber-ne més:
Marxa pels carrers de Barcelona en solidaritat amb presoners maputxes en vaga de fam
Concentració de solidaritat amb els presoners maputxes en vaga de fam a Barcelona
Mobilitzacions en solidaritat amb els presoners maputxes en vaga de fam des de fa 25 dies
Llibertat.cat
Un grup de presos polítics maputxes compleix la primera setmana de vaga de fam. Nationalia.cat
