Al Poblenou, la dictadura franquista va
fer de la presó del Cànem i del Camp de la Bota, indrets de repressió,
patiment i mort per a qui lluitava per defensar la llibertat, la
igualtat i la justícia social. Des de l'Assemblea de Joves del Poblenou i
Endavant Poblenou recorden que per la presó del Cànem (c/Llacuna
entre Llull i Ramón Turró) entre 1939 i 1942 passaren més d'11.000
persones compromeses políticament. I al Camp de la Bota, entre el 20 de
febrer de 1939 i el 24 de desembre de 1952, en foren assassinades 1.619
les quals un cop afusellades, foren enterrades en fosses comunes a
Montjuïc.
22@: Especulant amb la memòria històrica del Poblenou
A data de 2010, amb el 22@ i els altres plans urbanístics projectats al Poblenou enderrocant el patrimoni físic del barri i tots els seus usos històrics, no només s'està especulant amb el sòl per construir oficines, hotels 5 estrelles i lofts de luxe, sinó s'està esborrant tot un barri amb història pròpia, el barri industrial del Poblenou.
La política que s'està duent a terme des de l'Administració Pública respecte els barris, i concretament al Poblenou, està sent la de re-urbanitzar, re-dissenyar i re-edificar, sense prioritzar la preservació i rehabilitació. Amb aquesta política urbanística s'ha transformat el teixit productiu, s'està produint una substitució veïnal forçosa per l'encariment i orientació del nou habitatge, alhora que amb la transformació física (destrucció de patrimoni industrial d'alt valor arquitectònic) i simbòlica (modificant zones de pas habituals, canviant els usos espacials, i reconstruint la morfologia ambiental històrica) s'estan malmetent els vincles comunitaris i a la fi, el teixit social del barri. Transformant el patrimoni, els usos dels espais i propi veïnat, sense explicar o reivindicar el seu passat, s'està esborrant la història del Poblenou.
Ara fa 2 anys fou derruïda la fàbrica de filatures del Cànem que entre 1939-42 la família Godó cedí per a l'habilitació d'una presó de repressió franquista. L'interès immobiliari del 22@ va destruint els indrets de la memòria històrica, però l'esquerra independentista reivindiquem el record d'aquelles lluitadores que passaren pel Cànem, totes i cadascuna de les 11.000. De la mateixa manera, amb la construcció del Fòrum, al Camp de la Bota ha quedat soterrat per la Plaça de la Fraternitat, on només en queda un monument aïllat, i els 1.619 records de les persones assassinades pel franquisme pel sol delicte d'haver defensat la legitimitat democràtica republicana.
Encara cal fer la ruptura amb el franquisme
La dictadura franquista consistí en un extermini planificat de les persones vinculades a sindicats, partits polítics d'esquerres i catalanistes, i persones i grups que compartien els objectius del projecte reformador de la República. Més de 150.000 persones van ser víctimes de desaparicions forçoses i execucions extrajudicials al conjunt de l'Estat per part de l'exèrcit de Franco, tant durant la guerra com els anys posteriors.
L'anomenada Transició democràtica va perpetuar el silenci imposat sobre la repressió feixista per la dictadura i va defugir la responsabilitat d'investigar els crims contra la humanitat del Franquisme. La Transició, i els governs que l'han continuat, no han impulsat les exigències que el dret internacional estableix en la investigació i persecució dels crims contra la humanitat. La recentment aprovada Llei de la memòria històrica manté aquesta situació d'impunitat, doncs no revisa la qualificació jurídica de la violència de la Guerra Civil i dels anys posteriors que va fer la Ley de responsabilidades políticas del febrer de 1939. Aquesta llei re-actualitza el pacte de la Transició.
Més de trenta anys de la fi del Franquisme no ha estat jutjada cap persona amb responsabilitats durant la dictadura. Això ha comportat que les classes que van resultar beneficiades econòmicament pel Franquisme hagin pogut mantenir els seus privilegis i estatus. Per contra, les treballadores hem continuat patint desigualtat social i explotació laboral.
Posar fi a la impunitat dels crims de la dictadura
Aquest acte promogut per l'assemblea d'Endavant-OSAN (Poblenou-Clot) i l'Assemblea de Joves del Poblenou (AJP-CAJEI) s'emmarca en la vindicació de la campanya "Per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura". Una campanya a la que n'estan adherits més de 60 col·lectius, entre els quals hi són l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, el Fòrum per la Memòria del País Valencià i la Comissió per la Dignitat. I amb més de 300 persones del món acadèmic, cultural, comunicatiu, educatiu, sindical i polític adherides, d'aquestes destaquen les adhesions d'historiadors estudiosos del franquisme com el catedràtic de la UPF Josep Fontana, a més, del suport d'ex-preses polítiques del franquisme.
Davant del debat obert sobre la impunitat dels crims de la dictadura franquista, les organitzacions han recollit les reivindicacions de la campanya:
- Depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme, que a més de les desaparicions i execucions, també contemplen els empresonaments, les tortures, expropiacions de béns a particulars, etc.
- Derogar la Llei d'Amnistia
del 1977 que manté la impunitat.
- Decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme, com les derivades de la Ley de responsabilidades políticas.
Suprimir l'Audiència Nacional, hereva dels tribunals d'excepció de la dictadura.
- Revisar i restituir les propietats confiscades, i aquelles adquirides mitjançant compres forçoses a persones reprimides (mortes, preses, exiliades, etc.).
- Reformar de la Llei de la memòria històrica, per tal que faciliti la reparació judicial a les víctimes i no només un reconeixement nominal per via administrativa.
- La creació d'un tribunal especial per afrontar aquest
procés que ja fa anys s'hauria d'haver obert contra la dictadura.
