L'organització considera que la problemàtica del finançament municipal, que nega la possibilitat d'endeutament i impossibilita que els ajuntaments siguin sobirans a l'hora de planificar i realitzar infraestructures. Aquest fet, probablement davant la manca d'altres possibilitats, va portar en el seu moment a una mala negociació amb les administracions per tal de trobar els finançaments necessaris pels projectes de l'Illa Isozaki i la relocalització i construcció dels nous equipaments esportius.
Segons posa de manifest la CUP, els successius consistoris han demostrat un fracàs absolut en la planificació de les infraestructures com a element vital i vertebrador pels sectors econòmics i socials de la vila de Blanes. Des del punt de vista urbanístic la nova ciutat esportiva no estaria d'entrada ben plantejada, ja que degut a la seva localització no es trobaria integrada en el teixit urbà i per tant no esdevé, com seria desitjable, una eina cohesionadora de la societat blanenca.. El fet que aquestes noves instal·lacions es trobin situades pràcticament als afores del nucli urbà provocarà la necessitat d'utilitzar transport motoritzat, bicicleta o bé adaptar el transport públic a la nova realitat per tal d'accedir-hi des de la majoria d'indrets i barris del municipi. Només a tall d'exemple, les instal·lacions esportives actuals cohesionen els barris dels Pins, Plantera, Racó d'en Portes, Centre Vila, Quatre Vents, etc. Aquest valor es perd quan no es planifica la ubicació de les infraestructures públiques i es practica una politica de ‘'pedaços'' sense considerar la totalitat del municipi. A més, en aquest sentit la nova ciutat esportiva probablement serà poc eficaç de cara a la promoció del turisme i el comerç, dos dels principals sectors econòmics del municipi (que no els únics).
Des de la CUP consideren que el problema ha estat apostar-ho tot a una única carta amb les conseqüències que d'això se'n deriven: hipoteca el futur de Blanes, ja que per una banda caldrà retornar el crèdit generat arran dels projectes Illa Isozaki-Ciutat esportiva; i per l'altra dificulta trobar nou finançament per a noves instal·lacions. Això pot provocar, des d'ara mateix, mancances importants pel que fa a equipaments.
A més, amb l'aprovació del nou POUM el consistori blanenc ha apostat clarament per un model de municipi basat en el creixement pel que fa a nombre d'habitants, fet que s'hauria de traduir forçosament en un augment del llistat d'infraestructures i equipaments a la vila. La CUP, mitjançant al·legacions, ja va posar sobre la taula que aquesta suposada necessitat de créixer no era del tot real i que no responia a les necessitats dels blanencs i blanenques. En aquest sentit sempre hem defensat que el que cal és augmentar la quantitat i la qualitat d'equipaments respectant alhora el principi de sostenibilitat. La CUP aposta pels equipaments descentralitzats com a elements cohesionadors de la trama urbana i de la societat blanenca en general. Com hem apuntat anteriorment l'urbanisme ben planificat genera sens dubte cohesió social.
Cal doncs que els partits polítics que estan a l'Ajuntament expliquin com és compatible per a ells preveure un augment de 10.000 habitants sense plantejar obertament com es finançaran les noves infraestructures necessàries tenint en compte que les actuals ja son, a dia d'avui, totalment insuficients.
En aquesta línia cal recordar que al voltant de l'any 2002 es va assegurar que la ciutat esportiva estaria enllestida pel 2004, i que aquesta constaria de dos pavellons, piscina, alberg esportiu i dos camps de futbol de gespa artificial. Ara només es parla d'inaugurar el pavelló el proper mes de setembre i encara no sabem del cert en que constaran aquests nous equipaments i quins serveis oferiran. El que si que sembla probable és que la realitat estarà prou allunyada del projecte inicial, de manera que molt possiblement ara tindrem el mateix equipament que ja tenim actualment. Simplement serà reubicat en un nou espai i tot i que ja fa mes de set anys que es va col·locar la primera pedra seran ‘'més nous''.
