80.000 pisos buits a Barcelona
En la roda de premsa, on a més dels representants de la CUP hi ha participat dos veïns de l’immoble de Vallespir, s’ha explicat que “80.000 és la icona de la campanya d’urbanisme i habitatge de la CUP de Barcelona i fa referència als pisos buits que hi ha a la ciutat”. La portaveu de l’organització, Laia Alsina, ha explicat que aquesta xifra “no és real. Hem treballat amb diferents informes i estudis que no es posen d’acord i parlen d’entre 20.000 i 150.000 habitatges buits a la ciutat segons les fonts”. En aquest sentit, Alsina ha dit que el primer que fa la CUP és exigir a l’ajuntament “un cens real sobre els pisos i locals buits de la ciutat”. Una demanda que passa també, segons la portaveu, per saber “qui en té la propietat”. D’aquesta manera, assegura la CUP, es podria forçar la propietat a llogar-lo i el preu dels arrendaments a la ciutat se’n veuria beneficiat.
En la roda de premsa, on a més dels representants de la CUP hi ha participat dos veïns de l’immoble de Vallespir, s’ha explicat que “80.000 és la icona de la campanya d’urbanisme i habitatge de la CUP de Barcelona i fa referència als pisos buits que hi ha a la ciutat”. La portaveu de l’organització, Laia Alsina, ha explicat que aquesta xifra “no és real. Hem treballat amb diferents informes i estudis que no es posen d’acord i parlen d’entre 20.000 i 150.000 habitatges buits a la ciutat segons les fonts”. En aquest sentit, Alsina ha dit que el primer que fa la CUP és exigir a l’ajuntament “un cens real sobre els pisos i locals buits de la ciutat”. Una demanda que passa també, segons la portaveu, per saber “qui en té la propietat”. D’aquesta manera, assegura la CUP, es podria forçar la propietat a llogar-lo i el preu dels arrendaments a la ciutat se’n veuria beneficiat.

La portaveu de la CUP també ha posat sobre la taula algunes xifres que ha qualificat d’alarmants i que posen de manifest que l’habitatge no és actualment un dret, “és una mercaderia”. Entre aquestes dades destaquen: des de 1996, el preu de l’habitatge a Barcelona ha augmentat més d’un 300%, mentre que en el mateix període els sous només han crescut un 30%. Actualment, més d'un 25% de la població barcelonina té problemes d'habitatge, una unitat familiar mitjana ha d'invertir de mitjana el 80% del sou per fer front a les despeses que suposa i s'executen més de 20 desnonaments diaris a la ciutat.
Línies d’actuació
Pel que fa a les actuacions en aquest àmbit, Ignasi Morgades, membre de la Comissió de Política Sectorial de la CUP de Barcelona i un dels redactors de l’Informe sobre Habitatge i Urbanisme que ha fet l’organització ha explicat que “la CUP està recollint propostes, inquietuds i suggerencies d'entitats locals per configurar un recull de mesures polítiques destinades a pal•liar les mancances en matèria d'habitatge. Morgades ha destacat que tot aquest seguit d’iniciatives “es basen en la defensa d'aquest com a bé social, la defensa de les persones per sobre de criteris economicistes, recuperar el paper de les administracions per intervenir en aquesta matèria i l'oposició a l'actual model socioeconòmic".
Pel que fa a les actuacions en aquest àmbit, Ignasi Morgades, membre de la Comissió de Política Sectorial de la CUP de Barcelona i un dels redactors de l’Informe sobre Habitatge i Urbanisme que ha fet l’organització ha explicat que “la CUP està recollint propostes, inquietuds i suggerencies d'entitats locals per configurar un recull de mesures polítiques destinades a pal•liar les mancances en matèria d'habitatge. Morgades ha destacat que tot aquest seguit d’iniciatives “es basen en la defensa d'aquest com a bé social, la defensa de les persones per sobre de criteris economicistes, recuperar el paper de les administracions per intervenir en aquesta matèria i l'oposició a l'actual model socioeconòmic".
Precisament, amb la voluntat de treballar amb conjuntament amb la ciutadania, els representants de la CUP de Barcelona han explicat que volen trobar-se precisament amb entitats i col•lectius per estudiar la possibilitat de presentar conjuntament una Iniciativa Ciutadana (una mena de ILP però de caràcter municipal) per a obligar l’ajuntament a redreçar la política municipal pel que fa a habitatge i urbanisme.
Fan fora el veïnat de Vallespir, 25
Felip Roca i Montserrat Roselló són dos dels veïns que viuen a un immoble on l’assetjament immobiliari és una constant des de fa anys. Després de portar el cas als tribunals, un jutge ha decidit donar la raó a la propietat. Roca ha explicat que “ens donen només 8.000 euros d’indemnització per pagar lloguers de 700 euros. És una xifra ridícula i ni tan sols es compleixen els requisits per als habitatges de protecció oficial”. Els veïns de l’immoble han assegurat que “tenim una gran sensació d’indefensió i desemparament per part de l’administració. A més, hem esgotat totes les vies, hem parlat amb tothom qui calia i no hem obtingut resposta”.
La propietat considera que el cost de les reparacions que reclamen les persones que viuen a l’edifici supera el 50% del valor de l’immoble. El veïnat, en canvi, assegura que el pèrit ha reduït aquest darrer fins a un 70%.