El primer cas, del passat 4 de març, va tenir lloc a Pollença, quan agents de la Guàrdia Civil varen aturar un vianant per identificar-lo i li varen etzibar que, tot i entendre el mallorquí –segons ells només un dialecte del català-, estava obligat a parlar-los en castellà. El varen tenir aturat cinc minuts per identificar-lo.
El segon cas va tenir lloc el passat 10 de març a la caserna de la Guàrdia Civil del Pont d’Inca, quan una persona s’hi va adreçar per fer un tràmit. L’agent encarregat d’atendre el públic no comprenia el català i l’altra persona es va veure obligada a canviar d’idioma. El tracte personal va ser correcte, però aquesta persona no va poder exercir el seu dret de parlar en català.
El tercer cas, el més recent, va tenir lloc el passat 14 de maig a la rodona de Porreres, quan dos joves que s’hi dirigien en cotxe varen ser aturats per una parella de la Guàrdia Civil. Quan un d’ells va respondre en català va començar una discussió i va ser obligat a baixar del vehicle i enregistrat. Les preguntes fetes pel Guàrdia Civil varen ser les següents: - No te entiendo en mallorquín, ni te voy a entender. No puedes hablar castellano?. - No. - Si te hiciera preguntas policiales, me tendrías que hablar en castellano. - Lo digo porqué hay algunos que son más radicales que vosotros. Quan, després d’una estona de cercar, varen pujar de nou al cotxe el segon agent, que s’havia mantingut callat, es va atracar a la finestreta i digué: - Que sepas que es una cuestión de respeto.
L’Oficina de Drets Lingüístics de l’Obra Cultural Balear considera inacceptable l’actitud d’aquests agents del cos armat i torna a reiterar que el dret dels ciutadans de les Illes Balears a adreçar-se als servidors públics en la llengua pròpia i oficial. L’entitat no comprèn com casos com aquests es continuen produint sense que les autoritats prenguin cap mesura per evitar-los. Cap agent ha estat expedientat per violar els drets lingüístics dels ciutadans. La manca de compliment d’aquestes instruccions demostra, per a l’OCB, que no existeix una voluntat política real de garantir els dret de la població mallorquina a fer servir la seva llengua.
