Bultó va morir l'any 1977 en no fer cas de l'amenaça que si no facilitava
els diners -l'única finalitat del grup- l'artefacte que duia enganxat
al pit explotaria. La bomba va explotar quan desobeint les instruccions
dels militants d'EPOCA va intentar treure-se-la al lavabo.
Aquesta no és l'únic boicot practicat per l'ACVOT, ja que aquesta associació també ha actuat contra la decisió de la UPV d'acollir una conferència del militant d'EPOCA i Terra Lliure Carles Sastrre que finalment es va poder celebrar.
En el cas de la decisió de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló de dedicar un carrer a Jaume Martínez, l'ACVOT deia que existia un delicte de menyspreu i humiliació a les víctimes i familiars del terrorisme. No obstant això, fins i tot la postfranquista Audiència Nacional espanyola ha desautoritzat l'associació. Els magistrats que rubriquen la desestimació del recurs descarten "qualsevol intenció si més no remota d'exaltar, enaltir qualsevol classe de manifestació terrorista i ni de bon tros injuriar a les víctimes".
Jaume Martínez i Vendrell, patriota català
Un ple de l'Ajuntament del consistori va aprovar l'any 2002, quan se celebrava el 76 aniversari de la proclamació de la Segon República, donar el nom de Martínez a un carrer i col·locar-hi una placa on es llegia: "carrer de Jaume Martínez i Vendrell. Patriota català".
En aquell moment es va admetre la querella de l'ACVOT i es va fer declarar l'alcalde de la ciutat des de 1991 fins el 2007, José Comellas Martín, que va explicar que volien donar a les noves vies urbanes de la Colònia Güell noms de personatges rellevants del poble.
El rencor del fill de Bultó
Tot el cas es va iniciar amb una querella criminal interposada per Manuel Bultó, fill de Josep Maria Bultó. El Tribunal Suprem, en contra de la decisió de l'Audiència Nacional que el va absoldre, va condemnar Jaume Martínez Vendrell com a còmplice per omissió de la mort de l'empresari català.
Els magistrats Fernando Garcia Nicolas, Julio Diego López i Jose Ricardo de Prada, com a ha ponent, expliquen que el querellat ha recorregut "sistemàticament" els escrits de sobreseïment provisional i també l'escrit que denegava que es demanés la retirada de la placa o que s'enviés la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem a l'Ajuntament.
La defensa del fill de Bultó creu que no es admissible que la sentència condemnatòria de Martínez no es tingués en compte i no es discutís als debats municipals. També creu que donar un carrer suposa "objectivament una exaltació del terrorisme i humiliació de la víctima". A més a més, la defensa no creu que se li donés el carrer per "uns altres mèrits". Per últim consideren que no hauria de ser "rellevant", que hagi passat molt de temps des de la seva mort.
La
fiscalia sempre ha mantingut una opinió homogènia davant els recursos
plantejats considerant que els fets exposats "ni des del punt de vista
objectiu, ni des del subjectiu, s'ajusten al tipus penal referit al
enaltiment del terrorisme o a la humiliació a les víctimes, posant
l'accent que s'ha seguit escrupolosament el procediment administratiu,
inclosa la informació pública de la proposta municipal".
La fiscalia considera que "s'estaria parlant en tot cas d'un grup terrorista actualment inexistent, desaparegut fa molts anys, i que per tant els actes que ara es pretenen delictius no tindrien cap repercussió de cara al futur ni capacitat de generar risc de producció de nous fets terroristes".
Els magistrats posen l'accent en el context sociopolític dels fets que s'atribuïen a Martínez Vendrell. "Es produïen poc després de la mort del dictador Franco, abans de l'aprovació de la Constitució, en ple procés de transformació política, amb grans incerteses sobre al resultat final de la transició política empresa". Això no vol dir que li doni "cap legitimitat ni en el plànol moral ni el jurídic als actes terroristes portats a terme durant aquest període, però objectivament tenen i ha de reconèixer-se'ls un significat diferents d'aquells altres que es produeixen en l'inequívoc context d'una situació de democràcia consolidada i estable com la qual posteriorment ha gaudit el nostre país. És una distinció significativa i evident", precisa el tribunal.
Per tots aquests motius, la declaració de l'alcalde i la seva actuació posterior "descarten qualsevol intenció si més no remota d'exaltar, enaltir qualsevol classe de manifestació terrorista i ni de bon tros injuriar a les víctimes del mateix".
Per a saber-ne més:
Un reportatge sobre l'Exèrcit Popular Català al setmanari "Presència"
Acte de memòria i homenatge en el 70è aniversari de la fundació del FNC
Acte de memòria i homenatge en el 70è aniversari de la fundació del FNC
«Encara queden aspectes d'Epoca per explicar i que jo desconec»
"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"
EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc
Jaume Martínez i Vendrell o la constància militant per l’alliberament nacional
CSPC: el moviment antirepressiu de l’independentisme català (1979-1989 )
La memòria independentista: Ramon Subirats i Coral
