Respecte els vuit anys robats, Casellas no vol cap tipus d'indemnització. Com a bon anarquista -dels històrics- la millor compensa seria "que la gent arribés a tenir clar que les presons no són la solució, sinó part del problema".
El preu de la consciència: una nova condemna
Casellas, el pres empresonat il·legalment per la justícia que imposa la seva legalitat. El pres que no es va cansar mai de denunciar la situació il·legal en què es trobava retingut. Al final, li van caldre tres vagues de fam extremes, les múltiples mostres de solidaritat al carrer, la indignació col·lectiva, posar en perill la seva pròpia vida i vuit anys il·legalment robats per la legalitat per abandonar les reixes i continuar la seva tasca: denunciar a fora el que es viu a dins. Donar a conèixer a la societat del benestar l'infern de les clavegueres, explicar el preu del reformisme de les presons, condemnar el tractament que reben els presos, confirmar que deixes de ser persona en el moment que et poses en mans d'un funcionari al servei d'un estat repressor de llibertats; botxins de consciència repressiva, esclaus de l'estat terrorista. El preu de la consciència: una nova condemna.
Casellas
assegura que desconeixia el contingut dels paquets que segons la
justícia espanyola a Catalunya va manar introduir a la seva parella i
reitera que tot és un muntatge per tornar-lo a ingressar a presó per la
seva ideologia. Havent sortit de la presó "els muntatges" continuen: si
no és l'acusació de tràfic de drogues és l'altre causa pendent que li
han imposat: un presumpte delicte d'injúries per uns comunicats 
enviats
per Internet, relacionada és clar, amb la seva activitat militant.
A Casellas el van haver d'alliberar a la força, perquè acumulava més anys del compte i perquè no li havien abonat encara els dies de presó preventiva. La situació de mantenir-lo tancat il·legalment i l'ampli moviment popular a Catalunya que clamava per la seva llibertat, feia insostenible per a la (in)justícia allargar l'agonia. Ara bé, un cop alliberat calia buscar més motius per silenciar-lo.
Tal com va relatar el mateix Casellas en una entrevista a La Directa, "Justícia intenta catalogar la gent rebel o que reclama l'aplicació de les seves lleis de gent perillosa per apartar-los i posar.los les coses difícils perquè surtin".
Ser rebel es paga amb la pròpia vida
Amadeu Casellas ho ha sacrificat tot, àdhuc la seva pròpia vida, per aconseguir que es fes justícia a la claveguera de la injustícia legalitzada. Amb tres vagues de fam a l'esquena Casellas arrossega seqüeles físiques. La vaga de fam que va fer durant més de 80 dies que li han provocat, entre d'altres, pèrdua de sensibilitat a les cames. En alguna ocasió havia arribat a cosir-se la boca perquè no l'obliguessin a alimentar-se. L'Estat provoca la mort, però no mata, no fos cas que s'aixequés massa la llebre. "Hauria arribat fins al final, és clar que sí. Estava decidit a sortir de la presó com fos. M'era igual viu que mort", va explicar L'Amadeu a una entrevista a La Vanguardia.
Setembre de 1979. Acabava d'entrar a la presó a complir una condemna per robatori a mà armada. Era atracador de bancs, anarquista i simpatitzant de Terra Lliure, i les pallisses eren tan intenses que temia per la seva vida. "Un dia vaig pensar que no en sortiria viu, i sense res a perdre em vaig encarar amb el paio que em ventava cops. "O em mates o et mato", li vaig dir. "Si em mates, em fas un favor, i si et mato, seguiré tancat".
Però l'Amadeu no ha matat ni ferit mai a ningú. Però aquí les idees valen més que les vides i tot i no haver matat mai a ningú s'ha passat 24 anys a la presó. Ell assegura que és el pres més veterà de Catalunya. També és el més combatiu. Ha denunciat repetides vegades a les autoritats per robatoris, estafes, abusos i falsificacions. Ha passat anys sencers en aïllament, sense veure a ningú, sortint només dues hores al dia a un pati buit. La història de la seva vida és la història de les presons a la Catalunya "democràtica" amb un sistema de presons franquista que mai ningú ha volgut reformar.
Amadeu Casellas ha estat un atracador que ha aprofitat les seves oportunitats de llibertat. "Cada vegada que sortia, agafava una arma", manifesta un exalt càrrec del servei penitenciari de la Generalitat. Trencar condemnes i fugir han estat motors del seu historial delictiu. "No li deixaven opció", explica un membre del cos de serveis socials.
Una vida lliurada a la lluita
Amadeu Casellas és un dels presos polítics més veterans de Catalunya. Està vinculat al moviment anarquista des dels 14 anys, quan treballava en una fàbrica de Balanyà. "Em sentia explotat per l'empresari, vaig conèixer gent de la CNT i vaig començar a repartir propaganda subversiva pels carrers. Anava de paquet a la moto amb les octavetes i assistia a reunions clandestines".
Va ser buscant la igualtat com va atracar el seu primer banc, el Banc Mercantil de Manresa, el 1976. "Va ser gairebé el meu primer delicte. Estava molt nerviós, però va sortir molt bé".
Durant els següents dos anys i mig va atracar més de 50 bancs. "Era una manera de recuperar el que els bancs ens agafaven. No em penedeixo de res, llevat de no haver agafat prou". Els botins rondaven els dos milions de pessetes. Una part era per al grup anarquista i una altra la feia arribar, de forma anònima, a famílies en dificultats. Alguns diaris el van anomenar Robin Hood, i la policia el anomenar el Dandy perquè anava ben vestit i als guàrdies els donava cinc mil pessetes per l'ensurt.
"Ens divertíem i vivíem bé. Jo ho organitzava tot i també guardava les armes". Les pistoles, escopetes i municions les obtenia en el mercat negre i gràcies als contactes amb Terra Lliure i el Grapo.
Des del 1976, va protagonitzar múltiples atracaments a bancs per finançar les lluites obreres i socials fet que li va equivaldre el qualificatiu de Robin Hood. Va ser detingut per primera vegada el 1979. Des de llavors ha entrat i sortit diverses cops de la presó. Militant de la COPEL (Coordinadora de Presos en Lucha), ha estat el protagonistes de nombrosos motins a les presons lluitant per les millores dels drets dels presos.
A la primavera i estiu de 2008, sol·licitava que se li apliqués el tercer grau penitenciari per haver esgotat ja el màxim d'anys legal d'estada a la presó. Davant la negativa de les institucions penitenciàries, protagonitzà una vaga de fam que dura gairebé de 80 dies. Ha format part de col·lectius anarquistes com Creu Negra Anarquista i per la Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat al qual pertany i que ha fet diferents accions per demanar la seva llibertat.
La darrera condemna a Casellas va ser per un atracament en una oficina de la Caixa Penedès el 29 de novembre del 2006 durant un permís penitenciari. El jutjat penal de Manresa el va condemnar a una pena de quatre anys i mig de presó que es van sumar a les sentències que encara s'estaven executant. Aquell dia, Amadeu Casellas es va conformar amb la sol·licitud de la fiscalia a canvi de beneficiar-se d'una reducció de la condemna. També va acceptar pagar una indemnització de 81 euros a Caixa Penedès per la quantitat robada perquè els 400 euros restants que es va endur els van recuperar els Mossos d'Esquadra en el moment de la seva detenció.
"He vist funcionaris participar en orgies sexuals en què es violava als interns i pallisses que els deixaven moribunds"
De la Model del 1979, Casellas n'enyora el caliu polític. "A la segona galeria érem els presos polítics d'esquerres", i allà va contactar amb la gent de la CNT, ETA i Terra Lliure. "Vam fer pinya". A la sisena galeria hi havia els presos de grups de la ultradreta.
Li van caure tres anys llargs i el 1981 va estar de nou al carrer. "Vaig tornar a atracar perquè creia, més que abans, en la lluita armada". La policia va trigar un any a tancar-lo de nou i la condemna va ser de vuit anys. Va tornar a la Model i va participar en la primera vaga de fam. Era 1982 i el PSOE acabava de guanyar les eleccions. "Vam ser 2.000 presos en vaga de fam demanant un tractament humà i ho vam aconseguir." Malgrat aquestes millores i que la Generalitat, a partir de 1984, es va fer càrrec de les presons, Casellas es va radicalitzar i quan va tornar a sortir, el 1985, no va tenir més objectiu que la lluita armada. "Acumulava odi i frustració".
L'arrel de la
frustració era al tractament que rebia dels funcionaris i, per això,
quan va tornar a la presó el 1986 i li van caure 30 anys i va pensar
que mai tornaria a ser lliure. Llavors va començar el més dur, amb
moltes vagues de fam, una de fins a 74 dies. 
"Els funcionaris són uns malalts -afirma després d'haver conviscut 25 anys amb ells. "No tots, però molts sí. Si els veiés un psicoanalista, segur que no els deixaria treballar. D'aquests sicaris n'hi ha a totes les presons. Tenen molta força i ningú els denuncia per por. Aquesta gent ajuda a crear psicòpates a les presons". "Hi ha funcionaris -assegura Casellas- que gaudeixen castigant. Donen suport a la pena de mort i admiren el sistema penitenciari americà. Estan, sobretot, a Quatre Camins, Can Brians, la Model i Lleida".
Casellas ha passat per aquestes i totes les altres presons catalanes. Ha estat en setze presons i assegura que Can Brians és la pitjor. "Allà és on més es tortura". La violència d'aquestes tortures, però, ha baixat. "En els anys 80 eren més salvatges. He vist funcionaris participar en orgies sexuals en què es violava als interns i pallisses que els deixaven moribunds. Ara les pallisses no són tan freqüents. El que és molt freqüent, però, són les tortures psicològiques. T'amaguen les cartes, no et deixen trucar per telèfon, a les visites els diuen que estàs malalt i no pots sortir, allarguen la burocràcia, et posen en cel·les amb gent amb la que saben que tindràs problemes, et traslladen de centre i t'aïllen".
Des de l'11 juliol 2002 a l'11 de juliol del 2003, Casellas va estar aïllat en una cel·la de Can Brians. "Era una injustícia. Em van ficar allà perquè no em volien al pati. No volien que parlés amb altres presos perquè no poguéssim denunciar el que estava passant. Vaig presentar un recurs que vaig guanyar a l'Audiència de Barcelona, però m'havia deixat un any en aïllament".
Allà tenia dret a cinc llibres, dos carpetes, una muda, un walkman, unes sabatilles i una trucada de vuit minuts cada quinze dies. "Hi ha gent que no ho aguanta i és llavors quan es produeixen els suïcidis".
Droga la presó: novetat?
El tràfic de drogues és una realitat quotidiana a les presons reconeguda per la mateixa administració; parcialment combatuda de cara a l'aparador, però implícitament fomentada per evitar la rebel·lió contra les reixes. Raquel Chamorro, treballadora social especialitzada en drogodependència, explica: "Vaig tenir la sort de treballar en una presó durant anys i des de la meva posició de treballadora social em vaig aproximar suficientment a la problemàtica de la drogoaddicció a les presons espanyoles" i assegura que "els internes de les presons consumeixen tot tipus de drogues: benzodiacepines, heroïna, haixix i cocaïna en menor quantitat pel seu elevat preu, i les consumeixen diàriament". En aquest sentit alerta que "són politoxicòmans, amb el consegüent risc de sobredosi i fins i tot mort".
"Les drogues es troben i consumeixen sense problemes", afirma l'Amadeu. "A la presó es compra de tot. Tant un telèfon mòbil com un xut d'heroïna o una ampolla de whisky, que a la Model costa 90 euros", explica. Una vegada un funcionari de presons va confessar: "El nostre sistema fomenta la drogoaddicció i pot induir al suïcidi". Chamorro adverteix que el problema de la drogoaddicció a les presones "és molt seriós i greu" i assegura que el 54% de les població reclusa de l'Estat espanyol és drogodependent.
És cert que el Ministeri de Salut espanyol impulsa programes d'atenció a la drogodependència a les presons, però això no és res més que una actuació de cara a la galeria, per ocultar que les drogues circulen per les presons amb total impunitat, i fins i tot són fomentades per l'administració per tal d'evitar protestes dels presos, tal com explica el mateix Amadeu: "Les drogues es toleren -afirma Casellas. Als patis es fumen porros. Els funcionaris ho permeten. Amb tant d'amuntegament -falten més de dos mil places-hi hauria moltes més baralles i motins si els interns no estiguessin drogats. Els porros relaxen i després hi ha la droga legal, la metadona, que no s'utilitza per desenganxar als heroïnòmans, sinó tot el contrari. Se'ls augmenta la dosi fins que són uns zombis. La direcció de les presons droga els interns perquè no donin problemes". Aquesta opinió la corrobora un assistent social, que assegura, a més, que hi ha centres que falsifiquen les anàlisis dels interns per ocultar que la majoria estan drogats.
L'Amadeu pensador, l'anarquista il·lustrat, explica: "La presó és una fàbrica d'explotació laboral i l'objectiu és tenir la gent callada, amb medicació i el que faci falta. La tradició de vagues de fam, motins, etc. s'ha perdut molt. El sistema ha aconseguit que la gent es torni molt conformista. Jo penso que el pitjor que pot fer una societat és ser conformista. Qualsevol acte de rebel·lia contra un sistema imposat està bé. La gent ha perdut les ganes de lluitar i ha preferit la submissió i creure's tot el que diuen els mitjans de comunicació". Poc després d'aquestes paraules a La Directa després d'haver sortit en llibertat, la injustícia legalitzada es va inventar l'acusació de tràfic de drogues per tornar a tancar-lo tres anys més.
"Les normes del sistema diuen que atracar un banc és il·legal. Si aquesta norma fos al revés i atracar un banc fos legal i fundar-lo no, ara estaria tancat l'Emilio Botín". Dir això, avui a l'Estat espanyol, està perseguit, i l'Amadeu n'és la prova.
A l'Amadeu se'l vol tornar a empresonar per haver afirmat coses com aquesta: "A les presons droguen els interns per anul·lar-los". I fan servir l'excusa de les drogues per tornar a segrestar-lo.
"Què has fet per passar vint anys a la presó"
[Miquel Martí i Pol, en un poema dedicat a Amadeu Casellas]
"Tot jo rajo rancúnia,
sols odi tinc al cap,
sols mort, sols destrucció,
odi, foragitar odi.
Mal per satisfer venjança".
[Odi, Titot i David Rosell]
Notícies sobre Amadeu Casellas publicades a Llibertat.cat:
Amadeu Casellas surt en llibertat
Per què no és notícia la vaga de fam de 7.000 presos palestins?
L'ajuntament de Molins de Rei demana la llibertat de l'Amadeu Casellas
El grup de suport a l'Amadeu Casellas ocupa la seu de Catalunya Ràdio
Casellas inicia una vaga de set i el grup de suport intenta reunir-se amb Serveis Penitenciaris
Amadeu Casellas, nova retallada de drets
Especial La Haine sobre la situació del pres anarquista Amadeu Casellas Ramón
Comunicat sobre la situació d'Amadeu Casellas
Novetat editorial: "Amadeu Casellas: 76 Días en Huelga de Hambre por la Libertad"
Actualitat concentracions i manifestacions de suport
Enric Duran: solidaritat urgent amb Amadeu Casellas en vaga de set
Enviament de cartes al Síndic de Greuges per l'Amadeu
