Acte de memòria i homenatge en el 70è aniversari de la fundació del FNC

Presentà l’acte i actuà com a moderador el responsable de la Secció d’Història de l’Ateneu i catedràtic de filosofia Bernat Castany. A l’acte hi assistiren un setantena de persones, algunes d’elles antics militants del FNC que participaren activament junt amb joves historiadors, en un debat que s’allargà fins a quarts de deu de la nit.

El primer ponent, l’historiador Agustí Barrera, exmilitant del FNC i del PSAN, es remuntà a la fundació del FNC a París el 5 de maig del 1940. Exposà la seva col•laboració amb els aliats en tasques de passos de frontera,d’obtenció d’informació d’interès militar durant la Segona Guerra Mundial.

La llarga travessa de desert del FNC s’esdevé del 1947 al 1957. La incorporació de nous militants procedents de l’àmbit universitari a finals dels cinquanta. La tasca política dins l’Assemblea de Catalunya (1971-77) i durant la transició, l’esllanguiment d’una organització que amb una línia de pur resistencialisme, no va saber adaptar-se al neofranquisme i fou deglutida per altres sigles polítiques.

Agustí Barrera, en un Emotiu i sincer homenatge als lluitadors del FNC a Lleida

Carles Sastre, exmilitant del FNC i d’EPOCA, actualment secretari general de la Intersindical CSC, postulà que només són derrotats els que es consideren vençuts, i que aquest no és el cas de l’independentisme combatiu. Va reviure la seva estada a París el 1978 i la seva relació amb el patriota i gravador Manuel Viusà (1917-1998), rememorà l’estada de l’artista a Terrassa a inicis dels anys quaranta, la seva tasca elaborant documentació falsa per a la resistència, que després reinicià a París. El vindicà com a ambaixador del FNC a París, on mantingué contactes amb representants dels moviments d’alliberament nacional d’Àfrica i Europa sobretot.

Xavier Alcalde, antic militant de les Joventuts del FNC i actualment doctorant en una tesi sobre la història política de l’independentisme català, féu una valoració dels darrers anys del FNC, els anys noranta i el paper polític que hi tingueren els Joves del FNC.

L’expresident del Parlament Català Heribert Barrera recordà alguns dels militants destacats del FNC que conegué a l’exili i a la Residència dels Intel•lectuals Catalans de Montpeller.Se centrà en la figura de Manuel Cruells. Recordà la pugna a inicis dels anys quaranta entre el Consell Nacional Català de Londres liderat per Carles Pi i Sunyer i JM.Batista i Roca i les Comunitats Catalanes d’Amèrica que consideraven superat l’Estatut del 1932 i optaven pel dret a l’autodeterminació i la direcció d’ERC encapçalada per Josep Tarradellas que s’aferraven a la legalitat Republicana.

Heribert Barrera, tot i valorar l’actitud coratjosa de lluita contra el feixisme dels militants del FNC, considerà que políticament el FNC no havia estat una experiència políticament reeixida, des del públic a l’hora del debat es refutà aquesta afirmació.

H.Barrera acabà la seva intervenció amb una consideració sobre l’esterilitat d’intentar un diàleg amb l’Estat espanyol, defensà la necessitat d’establir un pacte ampli entre tots els sectors de l’independentisme, per tal d’aconseguir una majoria al Parlament Català.

Després del col•loqui amb unes deu intervencions del públic, vam cloure l’acte amb la sensació d’haver acomplert un deure de justícia històrica, haver honorat els homes i dones que durant la dictadura feixista arriscaren la seva llibertat per defensar la identitat i la dignitat nacional de la Terra.