La principal conclusió de l'informe és que "l'anàlisi informativa de les consultes del 28-F evidencia un tractament molt desigual i que consolida clarament les dues narracions sobre el país ja observades en l'anterior onada. Una visió entusiasta i clarament compromesa amb el procés i una altra de reticent i distanciada, poc convençuda de la influència política de la iniciativa i de la implicació i interès de la ciutadania". Afegeix que l'anàlisi fet mostra que "els mitjans que menystenen el procés de consultes informen menys i tracten poc la campanya".
Els autors de l'informe consideren que "malgrat la desaparició de l'efecte novetat, la iniciativa ciutadana que impulsa les consultes continua presentant trets molt singulars, d'interès polític i sociològic". Destaquen que la xifra de persones implicades és molt elevada i justifica una bona cobertura: 80 municipis de 25 comarques i 290.012 ciutadans cridats a votar. I afegeixen: "És, des d'aquest punt de vista,i també per la mobilització ciutadana que suposa, un fet clarament noticiable més enllà de tendències ideològiques o punts de vista".
A diferència del que havia succeït amb el referèndum d'Arenys de Munt o fins i tot en alguns casos el 13-D, "tot i l'existència de la visió reticent no hi ha en cap dels mitjans estudiats una oposició activa al procés ni tampoc un punt de vista nacional espanyol que consideri les consultes com un fet intolerable o il·legal". En aquesta ocasió, diuen, "la reticència s'expressa amb el silenciament o amb una explicació parcial del fenomen".
L'estudi analitza que la cobertura va ser diferent abans i després de les consultes: "El desinterès dels mitjans menys convençuts del pes polític de les consultes, però, es canvia per un lleuger interès una vegada s'han sabut els resultats per remarcar-ne els aspectes més decebedors des del punt de vista sobiranista com la baixa participació, amb diverses interpretacions segons la línia del mitjà".
Pel que fa a les especificitats en el tractament, l'informe destaca que "la posició més reticent dels dos grans diaris que arriben a tot el país (La Vanguardia i El Periódico) és periodísticament i políticament significativa; que aquests dos diaris fessin una gran aposta informativa per l'editorial conjunt, però no l'hagin fet per les consultes és un indicador de les diferències encara existents entre catalanisme i sobiranisme".
Els digitals, més a prop dels plantejaments sobiranistes
L'informe ha detectat una diferència entre el tractament que fan els mitjans en paper i digitals, i ho analitza de la següent manera: "Els sectors més innovadors de la informació, que són els diaris digitals, formen un mainstream paral·lel en el medi Internet on hi ha una realitat sensiblement diferent: un punt de vista nacional més hegemònic on un percentatge major de mitjans es troben més a prop dels plantejaments sobiranistes".
En aquest sentit, l'estudi comença a mostrar com els mitjans digitals mantenen cada vegada més una agenda pròpia i una manera d'enfocar la informació més propera i sensible al territori.
Presentació a la ciutat més gran que celebra consulta
L'informe
s'ha presentat aquest dimarts al matí a Lleida, la ciutat més gran on
diumenge que ve, 25 d'abril, se celebrarà consulta sobre la
independència. Cal recordar que aquesta tercera gran onada suposarà que
es realitzin consultes a 187 municipis -dels quals 15 capitals de
comarca- amb un cens electoral que superarà el milió de persones.
