A pesar de la despietada i brutal campanya mediàtica -la qual no ha prescindit de l'exaltació del insularismo, el bulo i la criminalització fascistoide-, del boicot irracional d'organitzacions com Ben Magec, o el desmarcatge d'organitzacions del camp nacional, la marxa fou un rotund èxit, segons el Bloc Nacionalista i Popular canari
La marxa va partir poc després de les 12:00 hores de l'emblemàtica Plaza Belén María de Las Palmas de Gran Canària, antany escenari de nombroses lluites obreres i del cruel assassinat de la jove Belén María. Una sola pancarta encapçalava la marxa, la mateixa que ho feia el 24 d'octubre del 2009 en La Laguna-Aguere amb el clar lema "Descolonització i Independència"
Als pocs minuts de la marxa sorgeix la primera i graciosa anècdota d'un individu amb indumentària paramilitar i entrat en anys que es planta enfront de la pancarta al crit d'Arriba Espanya! fent la salutació feixista. La reacció dels manifestants va anar d'una madura contenció enfront de la provocació feixista. La marxa va prosseguir pel popular barri de La Illeta amb un ambient festiu animat per la Banda Guayedra i va travessar la zona de l'istme de la ciutat i l'avinguda de Les Pedreres fins a arribar a la Plaça de Santa Catalina. Sota un mar de banderes nacionals, entre les quals no van faltar ensenyes vermelles i amazighes, es van corejar nombroses consignes entre les quals destaquen "independència! independència!", "Canàries no és Espanya, Canàries és la meva nació", "Set illes, una nació", "Aquesta bandera és la veritable", "Canàries no es ven, Canàries es defensa", "Gofio, treball, cultura i llibertat", "seguim alçats"...
A l'arribada al Parc de Santa Catalina es va procedir a homenatjar als màrtirs de la lluita per la llibertat del país, fent un esment especial al recent mort sacerdot Paco Bell, que va ser recordat amb una forta ovació. Posteriorment els organitzadors van llegir els seus manifestos d'on es va posar l'accent que "la independència no és només un canvi de bandera" sinó també una transformació social. La lluita no havia de quedar-se a sortir al carrer amb la bandera, sinó que hem de construir la nació i el seu futur dia a dia. Igual que la passada marxa del 24 d'octubre en Aguere, van acudir ciutadans de tot el país, sobretot de la illa germana de Tenerife. No oblidem que a en la mateixa de Aguere també va assistir una nodrida representació de grancanarios.
Segons, el Bloc Nacionalista i Popular canari la premsa va reaccionar en alguns casos mentint descaradament, destacant en aquesta ocasió Canàries 7 que afirmaven que la Policia local va dir que l'assistència es limitava a 500 persones, quan la realitat és que la van xifrar en 2000 i els organitzadors en 3.000. El mateix el diari EL DIA que va reproduir la mateixa mentida encara que augmentant-la a 800. Per a molts l'assistència va superar a la de Tenerife, pel que el mite creat pel insularismo extremista de Gran Canària com "bastió de la españolidad de Canàries" es va esfondrar. A més els intents dels mass media espanyols en les Illes de relacionar la manifestació amb el diari insularista i dretà del DIA van quedar evidència davant el desmarcatge insistent dels organitzadors i convocants de la tesi d'aquest pamflet.
La marxa estava convocada per la Mesa por la Descolonizatzació i Independència de Canariess
