El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
(SEPC) de la Universitat de València presentà el passat dimecres 24 de
març en roda de premsa la campanya Democràcia55.232 (D55M). Així, més
enllà de no recolzar cap de les quatre candidatures permotius
ideològics obvis, la campanya s'ha centrat, i continuarà centrant-se,
en la denúncia de falta de democràcia en aquesta institució, la
Universitat de València. Laqual, manté una estructura de vot totalment
feudal (per estaments, i amb el vot ponderat), pròpia d'institucions i
èpoques ja caduques, que augmenta l'abstenció de l'estudiantat en tots
els afers de govern i decisió de la universitat, ja que són cada
mésaliens a ells i elles i les seues problemàtiques diàries.
Així, amb la victòria d'Esteban Morcillo, candidat
que comptava amb el recolzament públic de dirigents destacats de PP i
PSOE del País Valencià, així com amb el vot de les Joventuts del PP a
la Universitat de València, no es tracta d'un fet tan sorprenent
sis'analitza amb més profunditat. El cert és que la Universitat ja fa
un temps sembla una cosa diferent al que era. La LOU i vuit anys d'un
govern més que moderat han adormit,han apagat la vida que es respirava
a la Universitat. Els òrgans de govern s'hantransformat en òrgans de
gestió, el Claustre, desert de debat, és una reunió anual menys que
testimonial i la política sembla desterrada de les converses en aules
icorredors. Comptat i debatut, tot semblava anar adoptant un tedi
grisós nomésesquitxat per aquells que des d'un primer moment hem
apostat per superar aquestes estructures feudals de participació i
transformar la Universitat en quelcom diferent. El resultat era
previsible: s'ha complert la màxima de que allà on no hi ha política,
guanyala dreta.
Malgrat tot, i lluny de caure en el desànim,
continuem entestats i convençuts de que la nostra transformació de la
Universitat és cada dia més inevitable. És inevitable destruirun
sistema de votacions i de representació estamental, l'abstenció
estudiantil demostra la falta de motivació dels estudiants que no veuen
la seua veu representada en els òrgans de govern de la universitat on
només decideixen uns pocs i els estudiats ens veiem en minoria
absoluta. És inevitable la implicació de tots els estaments i de totes
les forces (de les més moderades a les més revolucionàries) en la
recuperació de la Universitat. Animem a que la il·lusió d'un projecte
diferent de Universitat no esquede en l'infortuni de cap candidatura
electoral i es centren els esforços en obrirespais de debat i
transformació política de la UV. És inevitable una Universitat
diferent, una Universitat de totes i tots, per a totes i per a tots.
Una Universitat de les 55.232 persones que la formem. Una Universitat
de Democràcia, una Universitat de laDemocràcia 55.000(www.d55m.tk).
És per tot açò que el SEPC, davant el
conservadorisme i espanyolisme creixent en la Universitat, fa una crida
a tota la comunitat universitària (PersonalAdministratiu i de Serveis,
Personal Docent i Investigador, i Estudiantat) a realitzar una
mobilització constant (i no només cada 5 anys, com amb les eleccions a
Rector/a) per aque aquest:
• Aplique una correcta política lingüística, on el català siga la veritable llengua vehicular (tal com diuen els estatuts).
•Denuncie i no permeta la privatització i
externalització dels serveis que ofereix (reprografia, cafeteries,
serveis de neteja, etc.)
•Millore la situació laboral d'aquells/es professors/es i personal que es troben en una situació precària, temporal, etc.
•Potencie la participació dels i les estudiants en
el govern i la pressa de decisions: Activació de l'Assemblea General
d'Estudiants (AGE) com aassemblea d'assemblees de la Universitat, òrgan
transparent i horitzontal, que coordine totes les Assemblees
d'Estudiants, substituint-ho pel Delegat d'Estudiants i l'ADR, càrrec i
òrgan, respectivament, obsolets.
•Millore les condicions de treball i atenga les reivindicacions actuals del Personal d'Administració i Serveis (PAS).
•Lluite vers una veritable universitat pública,
popular i de qualitat, no elititzadora, com actualment, amb preus cada
any més abusius i inaccessibles.
•Recupere i potencie els estudis propis i
autòctons del marc històric al que pertany la Universitat, el País
Valencià, els Països Catalans: Història del País Valencià, Història del
Dret Foral Valencià, etc. que amb l'actual aplicació delsgraus
desapareixen.
•Potencie la relació entre totes les Universitats
dels Països Catalans, ja siga através d’una participació real en la
Xarxa Joan Lluís Vives, com amb lacol·laboració mútua i constant amb
totes i cadascuna d'aquestes universitats en d’altres àmbits.
. Superació de l'actual Pla d'Igualtat: entenem
que s'ha donat un primer pas amb la seua primera aprovació i aplicació,
tanmateix la Universitat ha d'anar més enllà: potenciació de la
coeducació com a sistema d'ensenyament que trenqueles velles estructures del patriarcat
