Otamendi ha estat clar: "En
començar els interrogatoris em van dir: 'Això és la Guàrdia Civil', com
dient aquí hi ha un codi propi i oblida't dels codis de garanties
processals, de garanties de la consistució, del dret a no declarar, del
drets dels periodistes a no revelar la informació…".
Quan la Guàrdia Civil va detenir Martxelo Otamendi l'acusaven d'obtenir finançament pel diari provinent de la banda armada ETA. Les acusacions entenien que en finançar l'Egunkaria ETA nomenava directius de confiança. "La Guàrdia Civil presenta un informe a un jutge que acaba arribant a l'Audiència Nacional i el jutge diu 'aquesta és la meva, seré famós. Garzón va tancar el diari Egin el 1998 i jo en tancaré un altre amb acusacions que no tenen cap base'", ha explicat Otamendi.
El periodista ha recortat que si bé el del finançament va ser el motiu del tancament, el jutge Juan del Olmo va tancar un auto de processament en què de 600 pàgines no es parlava en cap moment del finançament del diari, motiu pel qual Otamendi creu que les detencions dels directius del diari responen a un atac a la llibertat d'expressió i d'informació al País Basc i a una estratègia de voler sembrar la por en un context en què es parlava molt d'autodeterminació. "Si d'alguna cosa no s'ha parlat en tot aquest temps de judicis ha estat del finançament per part d'ETA", ha remarcat a l'entrevista amb Josep Cuní.
A més, ha denunciat que a l'Audiència Nacional testimonis policials es converteixen en pèrits, "que en teoria són experts i no poden estar contaminats per l'acció que fan".
El diari Egunkaria va entrevistar ETA en tres ocasions: al 1999, al 2000 i al 2001. Preguntat pel motiu pel qual van entrevistar la banda, Otamendo ha manifestat: "Perquè és d'interès informatiu. Vostè creu que TV3 no faria una entrevista amb ETA si pogués?". A més, ha reconegut que va rebre l'interès de molts mitjans que li demanaven com podien contactar amb ETA, fet que Josep Cuní ha interpretat de la següent manera: "Si jo li pregunto a vostè si puc fer una entervista a ETA li estic dient que vostè té línia directa amb ETA".
El periodista basc, emperò, ha contestat dient que fer entrevistes és del tot lícit fins i tot per al jutge Baltasar Garzón: "Garzón va signar uns autos on deia que les entrevistes que vaig fer eren legals, d'interès públic, constitucionals i que l'únic que cometia delictes és l'entrevistat i no l'entrevistador".
El periodista ha recortat que si bé el del finançament va ser el motiu del tancament, el jutge Juan del Olmo va tancar un auto de processament en què de 600 pàgines no es parlava en cap moment del finançament del diari, motiu pel qual Otamendi creu que les detencions dels directius del diari responen a un atac a la llibertat d'expressió i d'informació al País Basc i a una estratègia de voler sembrar la por en un context en què es parlava molt d'autodeterminació. "Si d'alguna cosa no s'ha parlat en tot aquest temps de judicis ha estat del finançament per part d'ETA", ha remarcat a l'entrevista amb Josep Cuní.
A més, ha denunciat que a l'Audiència Nacional testimonis policials es converteixen en pèrits, "que en teoria són experts i no poden estar contaminats per l'acció que fan".
El diari Egunkaria va entrevistar ETA en tres ocasions: al 1999, al 2000 i al 2001. Preguntat pel motiu pel qual van entrevistar la banda, Otamendo ha manifestat: "Perquè és d'interès informatiu. Vostè creu que TV3 no faria una entrevista amb ETA si pogués?". A més, ha reconegut que va rebre l'interès de molts mitjans que li demanaven com podien contactar amb ETA, fet que Josep Cuní ha interpretat de la següent manera: "Si jo li pregunto a vostè si puc fer una entervista a ETA li estic dient que vostè té línia directa amb ETA".
El periodista basc, emperò, ha contestat dient que fer entrevistes és del tot lícit fins i tot per al jutge Baltasar Garzón: "Garzón va signar uns autos on deia que les entrevistes que vaig fer eren legals, d'interès públic, constitucionals i que l'únic que cometia delictes és l'entrevistat i no l'entrevistador".
"Vaig ser objecte de vexacions homofòbiques"
Martxelo Otamendi ha parlat amb total naturalitat de les tortures que va patir durant els tres primers dies d'incomunicació. "Ningú sap com vaig aconseguir fer entrevsites a ETA. Bé, excepte la Guàrdia Civil, que ho sap perquè em va torturar per tal que els ho digués", ha afirmat.
A mes, ha explicat que com va gestionar les entrevistes no oh sapo ni el jutge, ja que les entrevistes no eren el motiu del judici, sinó el finançament. "La informació que la Guàrdia Civil em va treure no la van passar al jutge ja que la investigació del cas Egunkaria no té res a veure amb les entrevistes".
"La Guàrdia Civil em va dir 'Ara ens expicaràs el que no vas explicar a Garzón' [emparant-se en el dret de secret professional, Otamendi no va explicar res a Garzón de les entrevsites] i jo vaig dir 'no parlaré, sóc periodista i tinc dret al secret professional'".
"El 90% de les tortures que em van fer anaven destinades a obtenir informació sobre la feina que jo havia realitzat, no només pel suposat finançament de l'Egunkaria per part d'ETA", ha afirmat.
El director de Berria ha explicat que li van dir que s'oblidés de "la puta constitució". Segons ha dit, tota l'estona parlaven en aquests termes.
Martxelo Otamendi ha explicat que no s'hagués pensat mai que s'haurien atrevit a torturar el director d'un diari. "Només arribar em van dir: 'Otamendi això és la Guàrdia Civil i ara començaràs un viatge de cinc dies en el qual el primer dia és dur, el segon és més dur que el primer, el tercer és més dur que el segon… Per tant, comença a cantar que aquí canta tothom'".
El periodista ha alertat que a l'Estat espanyol existeix un poder fàctic, el policial, que no té control i que actua amb total impunitat, ja que hi ha "una mena de deixar fer en nom de l'eficàcia antiterrorista".
De 10 detinguts que hi va haver arran del cas Egunkaria la Guàrdia Civil en va torturar 6. Segons Otamendi, el missatge que volien transmetre és que també "són capaços de torturar gent de reconegut prestigi i de certa notorietat".
També ha volgut llançar un missatge a les veus que neguen la tortura: "Totes aquestes persones que diuen que no es trotura, tant de bo que mai la Guàrdia Civil els confongui amb algú que té informaicó d'ETA".
Otamendi ha concretat també el tipus de tortures que va patir: "Vaig ser objecte de vexacions homofòbiques relatives a la meva vida privada. Van arribar a dir-me que havien interrogat prèviament a amics meus personals, que havien obtingut informació sobre els meus gustos sexuals i em van obligar, nu, a col·locar-me en una posició sexual concreta. Em van dir 'Hem estat amb els teus amics i ens han dit que aquesta és la posició sexual que més t'agrada, per tant posa't així'. En aquell moment tu arribes a pensar que aquestes bèsties són capaces d'irrompre a la vida privada dels teus amics i obligar-los a cedir informació".
Martxelo Otamendi ha parlat amb total naturalitat de les tortures que va patir durant els tres primers dies d'incomunicació. "Ningú sap com vaig aconseguir fer entrevsites a ETA. Bé, excepte la Guàrdia Civil, que ho sap perquè em va torturar per tal que els ho digués", ha afirmat.
A mes, ha explicat que com va gestionar les entrevistes no oh sapo ni el jutge, ja que les entrevistes no eren el motiu del judici, sinó el finançament. "La informació que la Guàrdia Civil em va treure no la van passar al jutge ja que la investigació del cas Egunkaria no té res a veure amb les entrevistes".
"La Guàrdia Civil em va dir 'Ara ens expicaràs el que no vas explicar a Garzón' [emparant-se en el dret de secret professional, Otamendi no va explicar res a Garzón de les entrevsites] i jo vaig dir 'no parlaré, sóc periodista i tinc dret al secret professional'".
"El 90% de les tortures que em van fer anaven destinades a obtenir informació sobre la feina que jo havia realitzat, no només pel suposat finançament de l'Egunkaria per part d'ETA", ha afirmat.
El director de Berria ha explicat que li van dir que s'oblidés de "la puta constitució". Segons ha dit, tota l'estona parlaven en aquests termes.
Martxelo Otamendi ha explicat que no s'hagués pensat mai que s'haurien atrevit a torturar el director d'un diari. "Només arribar em van dir: 'Otamendi això és la Guàrdia Civil i ara començaràs un viatge de cinc dies en el qual el primer dia és dur, el segon és més dur que el primer, el tercer és més dur que el segon… Per tant, comença a cantar que aquí canta tothom'".
El periodista ha alertat que a l'Estat espanyol existeix un poder fàctic, el policial, que no té control i que actua amb total impunitat, ja que hi ha "una mena de deixar fer en nom de l'eficàcia antiterrorista".
De 10 detinguts que hi va haver arran del cas Egunkaria la Guàrdia Civil en va torturar 6. Segons Otamendi, el missatge que volien transmetre és que també "són capaços de torturar gent de reconegut prestigi i de certa notorietat".
També ha volgut llançar un missatge a les veus que neguen la tortura: "Totes aquestes persones que diuen que no es trotura, tant de bo que mai la Guàrdia Civil els confongui amb algú que té informaicó d'ETA".
Otamendi ha concretat també el tipus de tortures que va patir: "Vaig ser objecte de vexacions homofòbiques relatives a la meva vida privada. Van arribar a dir-me que havien interrogat prèviament a amics meus personals, que havien obtingut informació sobre els meus gustos sexuals i em van obligar, nu, a col·locar-me en una posició sexual concreta. Em van dir 'Hem estat amb els teus amics i ens han dit que aquesta és la posició sexual que més t'agrada, per tant posa't així'. En aquell moment tu arribes a pensar que aquestes bèsties són capaces d'irrompre a la vida privada dels teus amics i obligar-los a cedir informació".
Tanmateix, el periodista s'ha mostrat optimista i ha assegurat que tot acabarà solucionant-se: "Això s'aclarirà. S'està aclarint a Xile, a Argentina… I que no m'acusin de comparar l'Estat espanyol amb Xile o Argentina, ja que és molt més greu la tortura en una democràcia que en una dictadura. La tortura és consbustancial al sistema de la dictadura. Si quelcom distingeix la democràcia és que hi ha garnaties i no es tortura".
Preguntat pels informes d'Amnistia Internacional que denuncien que a l'Estat espanyol encara es tortura, Otamendi ha assegurat que en alguns casos el govern espanyol pot tenir fins i tot socis a Amnistia Internaiconal. "Quan governava el PP el director de la guàrdia civil era membre d'Amnistia Internacional", ha dit.
Per a saber-ne més:
Vídeos on Otamendi explica dia per dia les tortures que va patir [I i II]
Arriben a Barcelona els actes de suport a Egunkaria - Llibertat.cat
Coneix el contingut de la Setmana pro-Egunkaria als Països Catalans - Llibertat.cat
Coneix el contingut de la Setmana pro-Egunkaria als Països Catalans - Llibertat.cat
La llibertat de premsa, una utopia encara per assolir
- Llibertat.cat
Com tancar un diari i que no passi res (de res)
- Llibertat.cat
«No al judici a Egunkaria: ja n’hi ha prou» Llibertat.cat
Suport al diari clausurat Egunkaria, per la Diada a Barcelona
- Llibertat.cat
