L’obra està dividida en sis capítols i abasta des dels seus orígens familiars i els primers passos en la creació literària, fins a la persistència del seu record i la seva obra en la nostra història cultural.
Cursa el Batxillerat a l’Institut de Mataró (1933) on coneix Esteve Albert, en aquesta època inicia la seva col•laboració al Diari de Mataró, obté els primers premis literaris, el 1935 als Jocs Florals de Mataró.
El 1936 s’afilia a Estat Català (EC) i esdevé secretari del seu Casal a Arenys de Mar.
L’any 1937 treballa com a mestre del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) a Terrassa. Mobilitzat, és destinat al Gabinet de Censura del Correu de Campanya, com a milicià de la cultura i després en una unitat de combat.
En la immediata postguerra passa a militar al Front Nacional de Catalunya (FNC), i esdevé membre del seu Consell Nacional.
El 1946 publica el seu primer llibre de poemes, A mig camí del seny, seguit de Vida terrena (1947) premiat als Jocs Florals de Veneçuela (1953), iniciant així una prolífica producció literària com a poeta, assagista i polític, amb una obra que abasta 23 títols, traduïda a 10 idiomes.
Al segon capítol de 14 pàgines, l’autora del text ens demostra el seu aprofundit coneixement de l’obra literària del biografiat, destaca en el conjunt de la seva producció la influència de l’existencialisme i de la filosofia sartriana, amb un cert pessimisme i escepticisme, potser, resultat de la inadaptació a un món que per a la seva sensibilitat li resultava hostil.
El 1955 F.Cucurull dirigeix el Centre d’Estudis Friedendorff de Barcelona, alhora que participa en diverses tertúlies literàries.
La seva novel•la Només el miratge (1956) és un model de literatura psicològica, és la descripció de la vida a Rialda (Arenys de Mar), amb tot un seguit de personatges populars, emblemàtics, que reflecteixen els elements de la mateixa vida, en un poble que viu sota la dictadura feixista del primer franquisme.
El títol del tercer capítol, Passió per Portugal, defineix un dels elements característics de la seva trajectòria intel•lectual. És a través del poeta i traductor M. Seabra que el 1959 F.Cucurull es relaciona amb escriptors i poetes portuguesos i brasilers. Del 1963 al 1965 resideix a Portugal, becat per la Fundació Calouste Gulbenkian, hi tindrà una extraordinària activitat literària i de relació amb el món cultural portuguès.
Després de la Revolució dels Clavells (25/4/1974) que enderroca el règim feixista, és reconeguda pels cercles polítics i acadèmics la tasca intel•lectual de F.Cucurull, el 1979 és elegit membre de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa i el 1980 de la Unió Brasilera d’Escriptors.
El quart i cinquè capítols, Història i assaig polític i Compromís polític i cívic, estan entrelligats, perquè malgrat el seu rigor metodològic per a F.Cucurull, la recerca històrica era un element teòric per a reforçar el seu ideari polític, d’aquí en el seu cas la simbiosi entre recerca històrica i compromís polític.
Potser les dues aportacions teòriques més valuoses de F.Cucurul al coneixement de la nostra història nacional, siguin la descoberta de l’obra teòrica del metge i farmacèutic Josep Narcís Roca i Ferreras (1830-1891) i de l’aportació d’aquest en la formulació d’un nacionalisme popular, és a dir, un nacionalisme d’esquerres basat en la idea del patriotisme social, i de la introducció del concepte de Països Catalans en el discurs polític de l’època.
El seu esforç més destacat és representat per la redacció dels sis volums de la, Panoràmica del Nacionalisme Català, Edicions Catalanes de París. 1975, ingent treball de recuperació documental i elaboració teòrica que abasta del 1640 fins al 1936. Aquest treball ha permès la interpretació de la nostra història en clau nacional, ha posat a l’abast dels estudiosos un volum d’informació, que fins aleshores havia dormit als arxius.
F. Cucurull potencià l’estudi de la figura del psiquiatre Domènec Martí i Julià (1861-1917), president de la Unió Catalanista que propugnava la síntesi entre el nacionalisme i el socialisme, per això es podia establir un paral•lelisme amb l’ideari de JN Roca i Ferreras. Un recull d’articles de D. Martí i Julià es publicà el 1913 amb el títol de, Per Catalunya, la seva obra influí en la trajectòria política de Francesc Macià.
El 1980 F. Cucurull publica El fet nacional a través de la història, i quatre anys més tard, Catalunya, republicana i autònoma(1931-1936). En aquest darrer estudi la seva aportació fou valuosa, perquè emprà fonts primàries fins aleshores no consultades. Aquest és un dels períodes més convulsos dels darrers cent anys de la nostra història, el de la Generalitat Republicana, amb el pròleg de la guerra i l’accentuació de la lluita de classes.
Avançant-se als plantejaments polítics de quinze anys després, publica, L’autodeterminació de Catalunya, editorial Tibidabo. Barcelona 1991.
El 10/9/1995 al Casal de la Joventut Seràfica d’Arenys de Mar, dins el marc de les Jornades Independentistes organitzades pel Moviment Arenyenc per a l’autodeterminació (MAPA) es ret un homenatge a la trajectòria patriòtica de F. Cucurull, que força malalt, assegut en una cadira de rodes s’aixecà quan s’inicià el cant dels Segadors, fou un moment d’intensa emoció, d’un homenatge més que merescut.
De la seva llarga vida política en destacarem alguns elements, el 1968 funda l’Acció Socialista Independentista de Catalunya (ASIC), que dos anys després s’integrà al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) del qual se separà quan es produí una escissió que originà el PSAN-p el 1974.
El 1971 és un dels fundadors de l’Assemblea de Catalunya (1971-1977), a causa de la seva militància és detingut dues vegades, el 1973 a Barcelona i un any més tard a Sabadell, se li retirà el passaport que no li retornaren fins a 1977.
El 1976 participa a l’assemblea constitutiva del Partit Socialista de Catalunya (Congrés), elegit membre del seu Consell General se n’aparta quan aquest s’integra al PSOE.
L’onze de setembre del 1977 participa a l’acte del Fossar de les Moreres, com a orador únic, el seu discurs davant de 30.000 persones, és una anàlisi lúcida de la situació política. El mateix any funda i presideix l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC).
Del 1977 al 1981, és vicepresident del Consell Nacional Català (CNC) que presidia J M. Batista i Roca. Sota la seva inspiració i amb l’inestimable l’ajut d’ Imma Albó funda el 1989 l’Associació Roca i Ferreras, com a plataforma de reflexió i agitació política.
A les eleccions municipals d’Arenys de Mar és elegit regidor de l’ajuntament, durant el càrrec, demostra la seva voluntat de democratització de la vida política.
Per honorar el seu exemple s’inaugurà, per militants de l’esquerre independentista, el Casal Fèlix Cucurull de Mataró, un referent per a l’independentisme combatiu del Maresme.
En el nostre món polític oficial, escassegen tres dels elements que caracteritzaren la trajectòria política de F.Cucurull, solidesa teòrica, coherència política i honestedat intel•lectual i personal, tot un exemple a seguir.
El llibre de lectura fàcil, amb un llenguatge planer i una rigorosa metodologia expositiva, ens ajuda a entendre els darrers cent anys de la nostra història, alhora que ens permet de recuperar la memòria nacional d’un patriota paradigmàtic, model d’intel•lectual de combat al servei de la seva terra.
Un índex onomàstic, d’organitzacions, i de publicacions periòdiques, faciliten la identificació de les persones, la seva adscripció política i la procedència de les fonts. Una breu bibliografia sobre l’obra de F.Cucurull i sobre la seva pròpia obra clouen el llibre. És d’agrair l’encert d’aquest aparell metodològic, que afavoreix la consulta i potencia la utilitat del llibre.
La lectura del llibre m’ha fet reviure la conversa amb l’amic, gairebé sempre centrada en la defensa de la nostra terra, o sobre literatura, que és una manera d’observar la vida, torno a veure els seus ulls abrusats per la passió de viure, i recordo l’amic.
