Set anys després, es mantenen les acusacions contra el diari Egunkaria

El malson del cas Egunkaria torna a aixecar el vol. El cas es començarà a veure els dies 14 o 15 de desembre per després ajornar-se fins al mes de gener. Bon Nadal -un més- se'ls promet als tretze acusats! Aquesta setmana he tingut l'honor de sopar amb dos d'ells per als quals es demanen catorze i dotze anys de presó.

El que expliquen de les acusacions és francament al·lucinant. Crec que val la pena recordar-ne alguns detalls per refrescar la memòria dels lectors. D'entrada, cal dir que serà el primer cas de "terrorisme" que arribi a l'Audiència Nacional sense que el fiscal secundi cap de les peces acusatòries que s'hi presenten contra els acusats. En aquest aspecte, ja és un cas inèdit. 

 

Seran les simples acusacions de dues entitats carregades d'odi, i amb un notable afany revengista, com són Dignidad y Justicia i l'Associació de Víctimes del Terrorisme, les que justifiquen tot el judici. Les acusacions es basen en documents suposadament trobats a ETA en què surten els noms d'alguns dels acusats. Però el fiscal ja va deixar clar, explícitament, que l'aparició d'aquells noms era un fet absolutament aleatori i sense cap mena de connotació incriminatòria.

 

Un dels principals "problemes" del cas és que l'enorme quantitat de paperassa que l'acompanya -moltíssima part com a mer "farciment"- la va cumular la Guàrdia Civil, cos expert a moure els fils en les més altes instàncies de la judicatura espanyola. Els acusats pensen que després de tants anys d'haver aguantat les acusacions, encara que fossin tan absurdes i agafades amb pinces, el sistema judicial espanyol no es podia permetre el luxe de no convertir alguna arbitrarietat en "prova" per assegurar alguna condemna. tant és, diuen, que les coses siguin tan poc definides quan el sistema politcojurídic necessita condemens per justificar-se.

 

També es queixen els acusats que l'enèrgica i extensa campanya internacional que s'ha fet a la recerca de suports per denunciar el cas no hagi donat els fruits pensats. "Organismes de la premsa, partits i intel·lectuals ens diuen en privat que tenim totes les seves simpaties i que estan convençuts que és una injustícia que ens fan", em deia un acusat, "però, en tractar-se d'un tema tenyit per la sospita del terrorisme, diuen que no poden fer públic el seu suport envers nosaltres".

 

Els passa com amb les bruixes amb la inquisició. Qui defensés una acusada, passava automàticament a ser acusat. També apunten els acusats la tremenda feina de "legitimació" internacional que han fet els  serveis diplomàtics espanyols per intentar treure's de sobre l'ombra de dèficit democràtic que sempre ha merescut Espanya. Inexplicablement, sembla que se n'han sortit.

 

Una altra cosa que se sap del judici és que serà relativament ràpid perquè el sistema judicial espanyol ha tingut en compte el desgast que suposen els judicis llargs en què la falta de proves evidents pot esdevenir massa clamorosa si és seguit de la condemna que busquen en tmes referits al País Basc. Quan en sentències a joves per cremar ciaxers a Màlaga o a Sant Sebastià els poden separar vuit o més anys de condemna, es deu considerar que el millor és que tot plegat passi el més ràpid possible. Mentrestant, el dissabte 28, el magnífic Kursaal donostiarra haurà estat l'enèsim festival en solidaritat amb els acusats, que, segons el mateix fiscal de l'Audiència Nacional, no han fet cap més delicte que el d'haver fet un diari en llengua basca.