Molts anys de vida per un Casal okupat que ha omplert de vida els carrers de Gràcia i que ha servit per difondre i ampliar l’abast del treball de l’Assemblea de Joves de Gràcia. Conscients d’això, l’Ajuntament del barri ha instat en diferents ocasions les parts implicades a dur aquesta okupació als tribunals tot i que finalment, la via penal va quedar vetada per un cúmul d’errors succeïts arran del sospitós incendi que patí el casal el març del 2007 (notícies relacionades amb l'atac al Casal i la retirada dels Mossos), segons Alerta Solidària
Comunicat
GRÀCIA SENSE CASAL? NI PARLAR-NE!
El Casal Popular de Gràcia va néixer el 2 de Febrer de 2002, dia en què l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG) va alliberar un petit local aleshores abandonat, que havia estat, successivament, una antiga perruqueria, fusteria i perfumeria.
El Casal Popular de Gràcia va néixer el 2 de Febrer de 2002, dia en què l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG) va alliberar un petit local aleshores abandonat, que havia estat, successivament, una antiga perruqueria, fusteria i perfumeria.
El Casal es convertí en la seu de l’AJG, que ràpidament va omplir de vida l’espai amb la finalitat de dotar al jovent de la Vila d’un punt de trobada on hi tinguessin lloc tot tipus d’activitats tant lúdiques com polítiques. Amb aquesta nova okupació, l’AJG continuava amb el projecte iniciat l’any 1996 per un grup de joves que lluitaven per la creació d’espais alliberats i autogestionats pels i les joves.
Al llarg dels seus anys d’existència, el Casal s’ha anat convertint en un punt de trobada, de debat i de reflexió entre els joves i no tant joves de Gràcia i d’arreu. Ha estat un indret des d'on han sorgit un munt d’iniciatives, com la participació en unes festes majors populars, campanyes en defensa dels immigrants en lluita, projectes en defensa de la recuperació de l’espai públic, entre moltes d’altres.
No podem deixar d’anomenar els punts negres que han marcat la història del Casal i dels seus membres, com el muntatge policial de l’abril del 2002 per part de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional Espanyola, del qual en varen ser víctimes tres membres de l’assemblea de joves, amb escorcoll il·legal al Casal inclòs. Mai oblidarem ni perdonarem la brutalitat policial dels UPAS (Unitat Policial d'Administració i de Seguretat) que el 2005 van torturar salvatgement a tres militants més, acabant les denúncies per tortures arxivades com si no hagués passat res.
Tampoc hem d'oblidar l’atac amb foc que va patir el Casal la matinada del 28 de març del 2007; fets que mai varen ser investigats, però sí acompanyats del mutisme absolut del Districte i les forces polítiques que quan convé condemnen amb tanta facilitat.
Així doncs, el Casal, com a entitat viva i arrelada a la Vila, ha anat observant els canvis que s’han produït al seu entorn: ha vist com l’especulació urbanística i la corrupció política omplien el barri de solars buits convertint-los en el negoci d’uns pocs, ha observat també com l’ Ajuntament resolia a cops de porra problemes socials que ells mateixos havien creat, ha anat veient com queien tots els projectes d’espais socials alliberats que li eren veïns ( KOLP La Fera, El Monstru de Banyoles, Kan Titella, i tants d’altres!) i, en definitiva, ha presenciat com la maquinaria capitalista engolia i guanyava terreny a la Gràcia resistent. Ara sembla que és l’època de la Gràcia cool, elitista, passiva, desarrelada, i el més greu, l’època de criminalitzar-ne qualsevol veu dissident.
En aquest context, el Casal Popular és un símbol de resistència, un punt on els joves i les joves ens podem reunir, trobar, conscienciar-nos, organitzar-nos, ... Totes aquestes coses que molesten tant a aquells que volen mantenir l'status quo: polítics corruptes que fan lleis en benefici d’una minoria, gent que viu de les rendes dels pisos o de l’especulació d’espais buits, gossos amb porra garants de l’ordre establert, etc.
Actualment, el Casal Popular es veu immers en un judici-farsa que pretén acabar amb ell, en què la part actora demana una caució (garantia) de 30.000 euros que ha estat acceptada pel jutge i que és un requisit indispensable per poder comparèixer al judici com a part i defensar-se. Aprofitem doncs, per denunciar aquesta nova estratègia judicial que consisteix en demanar premeditadament quanties exorbitants i no justificades com a garantia, amb l’objectiu de deixar en indefensió a les parts demandades, negant-los el seu dret a la tutela judicial efectiva.
Però el que encara no entenen els polítics, jutges, propietaris i demés especuladors és que mai podran acabar amb l’okupació, perquè el problema encara perdura i, per tant, avui més decidits que mai, ens reafirmem amb aquesta com a mitjà indispensable per assolir els nostres objectius. Som molts encara a Gràcia els que no ens hem cregut ni una sola paraula de la seva retòrica hipòcrita, i els que decidim que no passarem per l’anella, confiant en l’autonomia, l’autogestió i la recuperació de les nostres vides.
Aprofitem per agrair a totes aquelles i aquells que heu fet possible el funcionament del Casal al llarg d’aquests anys i us instem a participar en totes les mobilitzacions en defensa d’aquest i de tots els espais okupats.
Perquè el Casal Popular és de Gràcia i es quedarà a Gràcia!
STOP desallotjament!
Assemblea de Joves de Gràcia (AJG-CAJEI)
12 de Novembre de 2009
Vila de Gràcia, Països Catalans
