Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El SEPC de la UV convoca una manifestació i jornada de vaga en contra de la mercantilització

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de la Universitat de València (UV) ha convocat una vaga i manifestació per aquest dijous 19 de novembre en contra de la mercantilització de l'ensenyament. La vaga, que durà per lema "Aturem la mercantilizació, construïm un altre ensenyament", començarà a les 12 del migdia a la Facultat de Geografia i Història de la UV. "Ni Lou, ni nova Selectivitat ni Estratègia 2015: ensenyament popular" és una de les reivindicacions que protagonitzarà el sindicat. El SEPC considera que la implantació del Pla Bolonya està suposant "un procés progressiu i continu de privatització encoberta i mercantilització dels nostres sistemes d'ensenyament". Pel sindicat estudiantil, sota el pretext de l'entrada a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) "l'Estat dissenya una nova estratègia que imposa a base de Reials Decrets un sistema que talla les antigues llicenciatures i diplomatures per tal de imposar-nos una formació molt més precària  i dotant solament a una xicoteta elit d'estudiants de la possibilitat d'accés als màsters de formació millor i més específica", assenyala el SEPC, que afegeix que el sistema de creditatge (ECTS) "iguala la dedicació estudiantil a la jornada laboral, per tal de preparar-nos als nostres futurs treballs quadrats i precaris i impossibilitant la compatibilitat de treball i estudi".

16/11/2009 19:29 Educació


Comunicat:

El País Valencià, els Països Catalans, així com molts altres pobles de l'Estat Espanyol i del continent europeu assistim a un procés progressiu i continu de privatització encoberta i mercantilització dels nostres sistemes d'ensenyament. Els acords de l'OMC l'any 1996 marcaven la ruta a seguir per tal de que els estats capitalistes desmantellaren progressivament tot allò que coneixíem com a serveis públics. La Unió Europea no va tardar en fer-se ressó d'aquestes polítiques i tant l'Estratègia de Lisboa(any 2000) i les Declaracions de París(1998) i de Bolonya(1999) aplanaven el camí per a que les empreses privades i el mercat laboral foren qui determinara el sistema educatiu i no la societat ni les seues necessitats més bàsiques. 


Així l'Estat Espanyol ens imposa la polèmica LOU del PP, rebutjada unànimement per la comunitat universitària però aprovada posteriorment i per baix mà sense quasi modificacions pel govern del PSOE. Un cop canviada la base legal, tocava canviar l'ordenació i el sistema d'estudis, per adaptar-lo a allò que fora més rendible per ales empreses i menys formatiu per a les estudiantes i els estudiants. Així sota el pretext de l'entrada a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior(EEES) l'Estat dissenya una nova estratègia que imposa a base de Reials Decrets, aprovats sense cap debat previ i amb la complicitat dels rectorats servils de les universitats, un sistema (de graus i màsters) que talla les antigues llicenciatures i diplomatures per tal de imposar-nos una formació molt més precària per a adaptar-nos a treballs més precaris i dotant solament a una xicoteta elit d'estudiants (econòmica i acadèmica) de la possibilitat d'accés als màsters de formació millor i més específica. Així també imposa un sistema de creditatge (ECTS) que iguala la dedicació estudiantil a la jornada laboral, per tal de preparar-nos als nostres futurs treballs quadrats i precaris i impossibilitant la compatibilitat de treball i estudi. 


En Secundària per si no en teníem prou amb la maleïda LOE que està rebaixant progressivament la qualitat de l'ensenyament públic i beneficant als centres privats; ens toca patir l'adaptació de la Selectivitat al nou model, que segons el Reial Decret pretén establir un sistema per fases per tal d'endurir el resultat general i especificar-te només en una branca concreta, encaixant-te en molt poques possibilitats d'estudis per triar per tal de preparar-te a treballs més específics i precaris. A més permet les universitats i el govern endurir els criteris d'admissió dels alumnes a cada carrera per tal de transformar la universitat en un espai reservat tan sols per a una xictoteta elit i no per al conjunt de la societat. 

Aquestes imposicions van rebre la frontal oposició de totes i tots els estudiants, que vetllaven per un futur millor i més digne, i donaren un gran exemple d'esperit crític i capacitat d'auto-organització amb mobilitzacions multitudinàries. La resposta però no va ser tant agradable com haurien desitjat; els estats d'arreu d'Europa no podien ni volien frenar la roda política que el capital havia llençat per apoderar-se dels sistemes educatius. I lluny d'obrir-se un procés de debat ampli i constructiu, la resposta va ser una desmesurada repressió contra les pacífiques protestes dels estudiants. Cal recordar que només als Països Catalans hi ha més de 100 estudiants pendents de judicis relacionats amb la seua participació en els moviments en contra de l'EEES, a més dels 13 estudiants expedientats i expulsats de la UAB i tots aquells que van ser agredits per les forces policials espanyoles tant a Barcelona com a Palma de Mallorca. 

Així doncs, el balanç de l'any passat ens deixa un sabor agredolç, si bé vàrem aconseguir obrir un fort debat social i fer retrocedir el govern i les Universitats en les seues polítiques; no vàrem aconseguir aturar-los ni obrir un procés plenament democràtic de reforma del model educatiu per tal d'adaptar-lo per a les necessitats socials realment. Som conscients de que la LOU i el procés de Bolonya no eren processos tancats en si sinó que establien les bases per a un procés de mercantilització progressiva molt més ample. I ara, al curs 2009- 2010, ens trobem en un punt d'inflexió on caldrà recuperar forces i seguir plantant cara a les agressions que pateix el sistema públic. Si ve el govern espanyol ja anunciat quin va a seguir el seu camí a seguir en l'anomenada “Estratègia 2015”. Estratègia que pretén única i exclusivament la creació d'un sistema de poques universitats d'elit (aquelles reconegudes com Campus d'Excel·lència) d'accés a una minoria d'estudiants amb més recursos econòmics (propis o aconseguint beques) i deixar la resta per a la formació de treballadores i treballadors precaris, a més d'augmentar la ingerència de les empreses privades en la gestió (professionalitzant els càrrecs universitaris) i en la investigació (mitjançant models de finançament mixtes on les empreses tindran l'última paraula).

Ara és el moment de frenar-lis els peus i de demostrar-lis que estem enfront i que som prou forts i estem suficientment preparats per aturar-los. Des del SEPC fem la crida a la vaga del pròxim 19 de Novembre, convocada amb les assemblees de Facultat, i a que sigueu crítics, s'organitzeu i lluiteu per un ensenyament públic, popular, antipatriarcal, català i de qualitat.

El SEPC, de dol

El sindicat ha emès un comunicat en senyal de dol per la mort de Xavier Gómezm un professor de la Facultat de Filolgia, traducció i comunicació:

«Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de la Universitat de València donem el nostre condol, per la mort del professor i company de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Xavier Gómez Font, a la seua família, amigues i amics, companys i companyes.

El nostre benvolgut amic, professor de llatí, secretari de la mateixa facultat, membre del claustre de la universitat i membre del Secretariat d'Universitats de STEPV, ens deixà el passat divendres 13 de novembre després d'una llarga malaltia.

Només afegir la nostra adhesió a les paraules del STEPV:

In MemoriamXavier Gómez Font

Un exel·lent professor,
un amic entranyable,
una persona imprescindible».

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid