S’hi apuntaven moros, cristians i avellanencs, tot units contra els catalans que negaven als valencians l’aigua de l’Ebre. «Els catalans mos ho furten tot: la llengua, la bandera, la paella i l’aigua de l’Ebre que mos toca per collons!» Quins crits, quins brams, quanta ira valenciana contra l’avarícia catalana!
Però mireu ara quin canvi de comportament: els castellans assequen el Xúquer amb cultius transgènics i pous il·legals, i la ira valenciana que denunciava l’avarícia catalana amb la boca rebotida d’arròs s’ha pansit a l’hora denunciar aquest espoli. Serà perquè ningú no paga un plat de paella per acusar els castellans de furtar-nos l’aigua.
Uns altres, però aquests ingenus, com la Plataforma Xúquer Viu, partits ecologistes i d’esquerres i associacions de regants de la Ribera, pactaren amb el govern espanyol (de Zapatero) acceptar el transvasament a canvi de modificar-ne el traçat (de Cortés de Pallàs a l’Assut de la Marquesa). No sabien amb qui es jugaven l’aigua. Quanta –vana– satisfacció pel canvi de traçat aconseguit! Havien salvat el Xúquer! I afavorien els llauradors de la conca del Vinalopó, ja que, com tothom sap, la vinya i l’ametler necessiten aigua a borbollons... Alguns pensàvem, i ho diguérem, que el govern espanyol els havia pres el pèl. Igual tenia el canvi de traçat, perquè el problema era el transvasament. L’aigua no la volien per a la terra assedegada, sinó per a l’especulació urbanística del sud valencià. L’aigua bruta de l’Assut de la Marquesa no serveix ni per a arruixar el carrers, de tan contaminada que aplega al final del riu. I una obra tan faraònica, ha de ser per regar quatre bancals de secà? Ni que hi colliren xanglots d’or!
Lo que hui no saps pagant, demà debades. El govern espanyol (de Zapatero) ha canviat els usos de l’aigua del transvasament, i ara serà per a ús humà. És a dir, per a les dutxes, per als jardins, per a les piscines de les noves urbanitzacions del sud valencià. Tant se val Aznar, Rajoy, Zapatero, Camps o Alarte: el negoci és el negoci. Combregat i pernoliat el mort, els qui pactaren el canvi de traçat ara clamen al cel per haver estat enganyats.
Però el problema serà nostre, de la nostra comarca, que ja ha vist morir el riu de Montesa i assecar-se moltes de les seues fonts. L’aigua que s’impulsarà cap al sud des de la bassota de Llanera (vora l’autovia) no vindrà de l’Assut de Marquesa: eixirà dels nostres pous. Quan el transvasament els xuplarà, nosaltres en patirem les conseqüències: tindrem menys aigua i serà més cara. Ens furten l’aigua i ens aboquen el fem. I callem. Qui siga burro que l’albarden.
