En el seu comunicat l'organització armada basca ha "desafia" José Luis Rodríguez Zapatero, al qual, adreçant-se-li al comunicat, li planteja si reconeixeria el dret d'autodeterminació del País Basc en cas que ETA plantegés un escenari de pacificació. També ha reptat al lehendakari Patxi López a respondre si estaria disposat a preguntar als bascos sobre el seu futur polític, en què poguessin exercir el dret a decidir . Si la resposta fos positiva, assegura ETA, cessarien l'activitat armada.
27 de setembre: els darrers afusellats (i encara perseguits)
En el marc d'aquesta data siginificativa ahir l'Ertzaintza va arrestar sis persones després d'haver carregat contra la manifestació convocada amb motiu del "Gudari Eguna" a Sant Sebastià. El jutge Eloy Velasco també havia ordenat el seu veto als quatre actes organitzats per Ahaztuak, el primer d'ells ahir a Pamplona. Les consignes judicials i polítiques contra la celebració d'aquest aniversari i el record de Txiki i Otaegi arrenquen ja del passat mes d'abril, en què el jutjat de Bilbao va ordenar la retirara del nom de Txiki i Otaegi a un plaça de la població d'Etxebarri. Aleshores el 
diputat del PNB Aitor Esteban va acusar el delegat del Govern al País Basc, Mikel Cabieces, de promoure la retirada de plaques que recordaven els dos membres d'ETA que es trobaven emparats per la Llei d'Amnistia.
El 27 de setembre de 1975 dos militants d’ETA i tres del FRAP van ser assassinats per escamots de guàrdies civils i policies voluntaris seguint l’ordre d’execució dictada pel Govern espanyol, el cap d’Estat del qual era Francisco Franco; Juan Paredes Manot, Ángel Otaegui Etxeberria, José Luís Sánchez Bravo, José Humberto Francisco Baena Alonso i Ramon García Sanz van ser assassinats a les 8’30 hores d’aquella data simultàneament a Madrid, Cerdanyola del Vallès i Burgos. Han passat molts anys però el dolor i el record d’aquella ignomínia, per la qual cap dels seus executors i responsables no han demanat perdó, segueix present en tots els que d’una o altra manera estaven compromesos amb la recuperació de les llibertats segrestades per la dictadura franquista i el seus epígons actuals.
Aquell dia, a finals de setembre de fa 34 anys, tota Europa es va estremir davant la barbàrie i crueltat de les sentències emeses pels responsables militars i judicials d’un Estat que semblava en descomposició. Uns judicis sumaríssims fets per tribunals militars sense garanties processals, la confirmació de les sentències per part del govern i els sàdics voluntaris de la Guardia Civil i la Policia Armada de l’època, que formaren els escamots d’afusellament, van arrabassar la vida a aquests cinc joves militants per les llibertats nacionals del seu poble i per la justícia social, que malgrat aquest crim no van poder evitar el vent de llibertat que van generar el seu darrer alè.
Per saber-ne més:
Juan Paredes Manot "Txiki", homenatjat a Gràcia
27 de setembre. Homenatge a Txiki
Actes d'homenatge a Txiki pel 32è aniversari del seu afusellament
