Un estudi londinenc mostra als cubans molt més feliços que els nord-americans

I és que, segons destaquen els analistes, cap país esmentat en l'informe aconsegueix els tres objectius, però les diferències entre les nacions mostren que és possible viure vides prolongades i feliços amb petjades ecològiques molt més petites que les de les nacions amb major consum. Per a molts a occident, la lluita per incrementar els nostres ingressos s'ha donat a expenses del nostre capital social i de la nostra salut mental. El desafiament per a occident, diu l'informe, no és el de no continuar augmentant els nostres ingressos monetaris sinó assegurar vides significatives i forts lligams socials. Sovint, aconseguir aquests propòsits significa reduir l'enfocament en el consum i dedicar més temps a altres interessos. L'IPF mostra que de veritat és possible tenir bones vides que no costin un món.

L'estudi pretén donar base científica a una molt antiga sospita: "els diners no porta la felicitat", menys encara si està desigualment repartit. Els països rics no són els més feliços, així veiem que Amèrica Llatina és la regió més feliç i ecològica del món. Una ullada al rànquing ens descobreix moltes més sorpreses. Una d'elles és que Estats Units es troba al lloc 114, mentre que Cuba arriba al 7.

Potser la manera d'entendre la vida explica l'abismal distància entre l'alt índex de felicitat detectat en Cuba i el baix aparegut als Estats Units. Les comparacions mostren que es poden aconseguir vides llargues i feliços amb nivells molt més baixos de consum de recursos. Per exemple, els habitants dels Països Baixos viu en promig un any més que els dels Estats Units i tenen nivells similars de benestar però la seva petjada ecològica per càpita és menys de la meitat (4.4 hectàrees globals front a 9.4 hectàrees globals). Els Països Baixos són ecològicament dues vegades més eficients en aconseguir bones vides que els Estats Units. Igualment, els Costarricense també viuen una mica més temps que els nord-americans, reporten nivells de benestar molt més alts ja que tenen una empremta de menys d'un quart.

No faltarà qui plantegi la següent pregunta: Si tan feliços són els cubans, per què tants desitgen a emigrar a Estats Units i no succeeix l'interès contrari? Ara seré jo qui intenti donar resposta a això. En primer lloc, no és veritat que la majoria dels cubans vulguin anar a viure a Estats Units, es tracta d'un patró informatiu explotat des del nord. Evidentment l'estudi londinenc no diu que tots els cubans siguin feliços i cap vulgui emigrar a un altre país, però una consulta del francès Salim Lamrani a l'Oficina Estadística de Immigració dels Estats Units va demostrar que era abans de la revolució quan més cubans emigrar al país de l' nord i que en l'actualitat, països com Canadà, Mèxic, Jamaica o el salvador generen més emigració als Estats Units que Cuba.

Existeixen també raons de mentalitat entre la ciutadania nord-americà que els fan pensar que, encara que no siguin feliços, podran ser-ho alguna vegada gràcies a la magnífica operació de conformació ideològica de l'estil de vida americà. El missatge dominant en aquesta societat cap a les classes baixes és que elles també podran alguna vegada ser riques i opulentes, que viuen al país de les oportunitats encara que les estadístiques mostren que els ciutadans solen acabar els seus dies pertanyent a la mateixa classe social de la qual procedien els seus pares. Tot això els paralitza, no només per intentar subvertir l'ordre establert, sinó també per pensar en buscar un futur en una altra societat amb altres valors.

Com ha assenyalat Nic Marks, fundador del centre per al benestar de New Economics Foundation: "Mentre el món enfronta la triple dificultat d'una profunda crisi financera, l'acceleració del canvi climàtic i el límit imminent en la producció de petroli necessitem desesperadament una nova brúixola que ens guiï. El fet de deixar conquerir per la melodia del creixement econòmic només ha produït beneficis marginals per als més pobres del món, no ha millorat notablement el benestar d'aquells que ja eren rics i ni tan sols va produir estabilitat econòmica. Ara hem de fer servir l'Índex del Planeta Feliç per trencar l'encant i traçar un nou camí cap a una economia d'alt benestar amb baixes emissions de carboni, abans que els nostres estils de vida d'alt consum ens llancen en el caos d'un canvi climàtic irreversible ".