Per a l'organització antirepressiva, el contingut de la sentència que pràcticament no entra en les qüestions jurídiques, es centra bàsicament en fets i valoracions històriques alienes al cas. Resulta sorprenent que tractant-se d'un tribunal que hauria de vetllar pels drets humans a nivell europeu, com a màxima i darrera instància judicial, ha emès les sentències amb arguments pràcticament idèntics com els emprats al llarg del temps pel tribunal d'excepció, Audiència Nacional, o com qualsevol de la resta de tribunals polítics com són el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional.
I és que, segons Alerta Solidàrria, és obvi que el fet que la llei fos creada expressament per a la il·legalització de les formacions polítiques de l'Esquerra Abertzale, no deixaria marge a que Estrasburg trobés defectes de forma o de fonaments jurídics en la seva aplicació. Emperó el fet d'emprar termes com el de contaminació o el fet de no voler examinar les proves al·legant que aquest tribunal no té la tasca de substituir els tribunals de l'estat, donant cobertura així als motius de les il·legalitzacions tals com que alcaldes o membres de les diferents formacions polítiques abertzales participessin a manifestacions, concentracions, o actes en defensa dels drets humans dels presos polítics bascos, o el fet de tenir l'anagrama d'amnistia a la seva pàgina web, resulta poc més que sospitós, al ser fonamental per haver aplicat l'esperit de la carta de drets humans.
No és cap sorpresa aquesta mena de sentència, que assumeix la jurisdicció estatal i que es basessin per prendre aquesta postura en la constitució espanyola i en la seva suposada condició d'estat de dret. El que resulta més sorprenent, alhora que aberrant, és el fet que doti l'anomenada llista negra europea, molt criticada per molts juristes prestigiosos amb llarga trajectòria en la defensa real de drets humans, amb un rang poc menys que de llei, apunta el comunicat
També remarca que, el resultat d'aquesta sentència és clarament el tancament d’espais a la resolució del conflicte del poble basc, obrint de bat a bat les portes a les violacions flagrants de drets civils, polítics i humans. Fomentant així una segregació ideològica i ètnica, afavorint alhora el que es podria denominar apartheid polític, ja no només a les formacions o candidatures polítiques de l'Esquerra Abertzale, sinó a la ciutadania basca, a la que se li nega d'arrel qualsevol representació política, o qualsevol intent de resolució del conflicte sense l'ús exclusiu de les armes, alimentant així el viciós discurs de l'Estat espanyol per prendre cartes efectives i reals per una negociació.Aquesta sentència suposa una victòria diplomàtica per l'Estat Espanyol i alimenta aquells que avui es pengen galons amb el que ells anomenen la lluita antiterrorista.
No hi ha hagut cap sorpresa a la reacció de la classe política espanyola, indica el comunicat, felicitant-se pel contingut i sentit de les sentències, talment com si les haguessin escrit ells mateixos. Cal ressaltar que el contingut de la sentència no canvia els paràmetres del conflicte, però segurament es persegueix modificar els paràmetres de la resolució.
"Amb tot això, el que queda clar és que el Tribunal Europeu de Drets Humans acaba primant els interessos dels Estats i no dels pobles ni de les persones" diu Alerta Solidària
Per saber-ne més:
Alerta Solidària: "Estrasburg avala l’apartheid i dificulta la resolució del conflicte polític basc" Llibertat.cat
