La delegació va visitar la ciutat d’Ergani, al nord de Diyarbakir, que té uns 62.000 habitants. En una primera reunió amb l’alcalde sortint, Sr. Nadir Bingöl, la delegació va conèixer el funcionament de la institució municipal a la República de Turquia, amb molt poques competències i escassos recursos. Nadir Bingöl ha estat alcalde durant dues legislatures, que a Turquia són de cinc anys, i ha explicat que en accedir al càrrec pel partit pro-kurd HADEP -ara DTP-, el poble no tenia carrers, ni clavegueram, ni aigua corrent. Bingöl es va mostrar satisfet de deixar l’alcaldia de la ciutat amb els carrers, el clavegueram, les voreres i l’aigua corrent acabats.
Seguidament la delegació va acudir a un acte electoral del partit kurd DTP, amb una assistència d’entre 5.000 i 7.000 persones. L’entrada al descampat estava controlada per la policia que registrava els assistents en busca, van deduir, d’armes blanques. Als terrats del voltant del descampat, un grup de policies armats amb ametralladores han vigilat l’acte, mentre d’altres agents, tant d’uniforme com de paisà, van filmar tots els assistents durant l’acte. Pels carrers del pobles van trobat grups d’agents antiavalots, tancs de l’exèrcit i tanquetes blindades de la policia antiavalots. No obstant la presència armada de la policia, no s’ha registrat cap incident visible.
A la tribuna han parlat el candidat a alcalde del DTP per Ergani, l’alcalde sortint i actual alcaldable per Diyarbakir, Osman Baydemir, i el diputat català per Esquerra i membre de la Delegació Catalana d’Observadors, Miquel Carrillo, que ha saludat el poble kurd de part del poble català.
Després de l’acte electoral, la Delegació ha visitat el nou Centre d’Art i Cultura construït per la municipalitat d’Ergani per salvaguardar i promoure la cultura i la llengua kurda, pròpia de la regió. L’alcalde sortint va explicar que s’imparteixen classes de kurd de forma il·legal, o almenys alegal, atès que la legislació turca no permet l’ensenyament de l’idioma kurd excepte en centres privats degudament registrats com a tals. Al Centre d’Art i Cultura, on tots els treballadors són voluntaris, professors també voluntaris enviats per l’associació per la llengua kurda KurdiDer, situada a la veïna Diyarbakir, són els encarregats de dur a terme les classes de llengua kurda, tant per a nens com per a adults. Els projectes de formació de professors de llengua kurda de KurdiDer reben finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, a través del CIEMEN. En breu, un altre projecte de cooperació de l’Agència Catalana i el CIEMEN amb l’Institut Kurd d’Istambul va de permetre dotar aquests cursos d’un mètode complet d’aprenentatge de la llengua kurda en quatre volums.
A la tarda, la Delegació va visitar la seu central de l’Associació de Drets Humans (Insan Haklari Dernegi), a Diyarbakir. Fundada el 1988, l’Associacio va ser bombardejada el 1991 i una desena de coordınadors van ser assassinats els anys 90. Allí el seu president, Muharrem Erbey, va mostrar l’augment exponencial de denúncies per violació de drets humans que s’està produint des de l’any 2005, coincidint amb l’aprovació de la nova legislació antiterrorista, la modificació de la llei de menors (que permet empresonar-los com adults) i l’acceptació de Turquia per part de la UE com a candidat oficial en procés d’integració. Erbey també ha volgut mostrat, a tall d’exemple, la roba tacada de sang que un pres kurd va reeixir a fer arribar a l’Associació de Drets Humans com a prova de les tortures a les presons. Erbey ha volgut insistir en que les mesures d’oberura envers l’ús públic de la llengua kurda son pura façana: el govern d’Ankara obre canals estatals en kurd mentre tanca els canals kurds a Diyarbakir o omple els tribunals de processats per usar la llengua kurda, o escriure el kurd amb les tres lletres prohibides (pròpies del kurd, inexistents en l’alfabet turc): la X, la Q i la W.
