–Com és que el partit el tria per substituir Pinilla?
–«Fa part d'un procés d'assemblees que es va posar en marxa el gener, quan Eduard Pinilla ens va comunicar la seva decisió de marxar. S'han tingut en compte diferents aspectes, com ara les properes eleccions, la situació política del municipi i la disponibilitat laboral, perquè els horaris de l'Ajuntament no estan preparats per acceptar ningú que faci política i sigui treballador: totes les reunions, i ara fins i tot els plens, es fan en horari laboral per a la majoria. Els que complíem totes aquestes coordenades érem dues persones, i finalment es va decidir que havia de ser jo.»
–Però hi ha algú que no entén que el substitut no hagi estat el número 2.
–«Sí, però estem convençuts que la nostra gent sap perfectament com treballem. En un sistema assembleari, vam haver de fer una llista per adequar-nos a la legalitat, però qualsevol de nosaltres pot exercir com a portaveu de l'assemblea dins del ple. El fet de saltar de l'1 a l'11 respon al canvi de disponibilitat i implicació en aquest temps.»
–Amb quins objectius arriba a l'Ajuntament?
–«Continuar la feina de traducció del que es tracta al consistori, que acostuma a ser confús, amb tecnicisme...»
–Un dels primers temes que es tindrà sobre la taula és el nou reglament municipal de participació. Com ha de ser perquè rebi el suport de la CUP?
–«La separació entre la classe política i la ciutadania cada cop és més evident, i si això ho afegim a una situació de crisi econòmica (que també és una crisi política, perquè són els polítics els que ens han dit que confiem en una sèrie de lleis que han portat el mercat financer a fer el que li ha donat la gana), s'està eixamplant l'abisme entre els afers públics i la població. S'està professionalitzant la gestió dels afers públics i nosaltres apostem per unes vies directes de participació enteses no només com a consulta sinó com a decisió. Apostem pels pressupostos participatius i altres mesures que facilitin la decisió directa de la ciutadania.»
–Com veu l'acollida que ha tingut la CUP per part de la resta de grups?
–«És normal que algunes vegades es faci un front comú contra un o altre partit. Pinilla ha aconseguit que els altres grups respectin la CUP en la mesura que aporta propostes i que és capaç de discernir. Dit això, crec hi ha un cert comportament del tripartit, i en concret del partit socialista, que segons nosaltres es vol menjar una veu d'esquerres. Coses com ara acordar amb CiU a porta tancada segons què responen a un cert nerviosisme del tripartit pel fet que hi hagi un bloc d'esquerres independentista municipal que planteja alternatives i diu que la titularitat de les esquerres no la té el PSC, ni ICV, ni ERC, que s'han quedat sense veu dins del govern.»
–Què vol la CUP a mig termini?
–«Saber explicar a la gent que Vilanova té una opció d'esquerres, independentista, alternativa al partit socialista, i que és possible des de Vilanova crear forces i iniciatives col·lectives que permetin revifar el debat polític i associatiu. Sinó, podem caure en l'estratègia d'abast nacional espanyol dels socialistes, que es basa en el bipartidisme i que també fan a nivell local subvencionant de manera excessiva CiU per perpetuar el bipartidisme; i amb la complicitat d'ERC i ICV, que ja no són alternativa de govern, sinó una closa del programa polític socialista.»
–Quina és la principal mancança de la ciutat?
–«Un teixit productiu i econòmic sostenible i sostingut que faci possible que quan hi hagi una recessió econòmica no marxin totes les empreses a fora. Un exemple és Neàpolis, que es crea per atreure un munt d'empreses de fora i generar llocs de treball no se sap com, i al final dóna cabuda només a administracions. Ens carreguem l'agricultura i la pesca i ara fem un port esportiu que també dependrà de la voluntat dels iots que vinguin de fora. És una economia de poc recorregut que depreda el territori i obliga constantment a vendré's.»
