Va iniciar la seva militància obrera al barri de la Bordeta (Barcelona) quan es va afiliar a la Unió Obrera de Treballadors del Vidre (1906), va ser un dels reorganitzadors i principal responsable de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers (1916-1920) i de la Federació Local de Societats Obreres de Badalona (1915), va dirigir els òrgans de premsa de les dues organitzacions El Vidrio (1917-1920) i La Colmena Obrera (1915-1920). Més endavant va ser director del diari Solidaridad Obrera (1930-1931) i del Catalunya (1937).
Influenciat pel sindicalisme revolucionari francès, després del Congrés de Sants (1918) va començar a tenir càrrecs de responsabilitat, arran de la seva capacitat d’organització i de treball. El 1920 va formar part del Comitè clandestí de la CNT. El desembre fou detingut i empresonat a Sòria i a Vitòria, aquest mateix any va patir dos atemptats. El 1922 es va fer càrrec de la secretaria del Comitè Nacional de la CNT, des d’on junt amb S.Seguí, J.Viadiu i A.Pestaña en confirmaren el seu contingut anarcosindicalista, en contra dels plantejaments dels anarcobolxevics, per això, foren titllats de reformistes. Després de l’acabament de la I Guerra Mundial, sembla que hi hagué per part del nucli d’amics que eren F.Macià, Joan Casanovas,. Lluís Companys i Francesc Lairet, el projecte de formar el Partit Socialista Català, unint les forces del 
catalanisme d’esquerres amb els elements més moderats de l’anarcosindicalisme per tal d’aconseguir un socialisme d’arrel catalana. L’assassinat de F.Lairet el 1920, i de S.Seguí tres anys més tard, impossibilità la realització del projecte.
El 1922 es va establir a Mataró, tres anys més tard va impulsar la constitució de la Cooperativa del Forn del Vidre, que havia estat fundada tres anys abans per quatre cooperativistes, neix, doncs, la cooperativa obrera, Cristalleries de Mataró.
És empresonat els anys 1925, 1927 i 1928 aquest darrer any es fa càrrec de la secretaria del comitè nacional (1928-1929) des d’on inicia un procés d’entesa amb els republicans catalanistes-en especial Macià- per a la preparació d’un moviment revolucionari contra la Dictadura, el març de 1930 signa el Manifest d’Intel•ligència Revolucionària, arran d’aquest fet rep les crítiques de sectors propers a la FAI.
L’agost del 1931, d’acord amb la seva visió sindicalista de la CNT, signa el Manifest dels Trenta, que inspirà la formació dels Sindicats d’Oposició. Fou un dels fundadors de la Federació Sindicalista Llibertària i redactor de Cultura Libertaria i Sindicalismo. Fidel a l’ideari anarcosindicalista, s’oposà a la creació del Partit Sindicalista i als intents dels sindicats de Sabadell, d’apropar-se al marxisme.
Estableix ponts de diàleg amb la CNT, que van fructificar en la unió del 1936. El juliol del 1936, és nomenat sotspresident del Comitè Antifeixista de Mataró. El novembre d’aquest mateix any en el govern de Largo Caballero, junt amb tres ministres més de la CNT, és nomenat Ministre d’Indústria. Des del seu càrrec va elaborar el decret de confiscació i intervenció a la indústria, i la creació d’un banc de crèdit industrial. Dos anys més tard, és nomenat Comissari d’Energia Elèctrica.
El 5 de febrer de 1939 va travessar la ratlla de la frontera i va ser detingut a Perpinyà una vegada alliberat es va reunir amb la seva família a Narbona. Va marxar a París com a a representant de la CNT, a la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE), per tal de treure els refugiats dels camps de concentració i facilitar el seu trasllat a Sud-amèrica.
Després de l’ocupació, en passar a la zona controlada pel govern de Vichy per poder exiliar-se a Mèxic, va ser detingut i empresonat a Tréveris (Alemanya). El gener de 1941 el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol ( el responsable del qual va ser Ramon Serrano Suñer 1938-42) va demanar la seva extradició, que es va materialitzar el 19 de febrer del mateix any. Va ser traslladat a Madrid, el govern li va proposar de dirigir el sindicat feixista Confederación Nacional de Sindicatos (CNS), es va negar a col•laborar amb el règim i això va determinar la seva condemna a mort. El 24/7/1942 fou afusellat al Camp de Tir de Paterna ( País Valencià) junt amb sis militants més de la CNT.
Bibliografia
Peiró, J.- Pensamiento de Juan Peiró.- Ediciones CNT. Mèxic DF.- 1959
Peiró,J.- De la fábrica de vidrio de Mataró al Ministerio de Indústria.- Ediciones CNT. València 1937
Peiró, J.- Escrits 1917-1939.- Edicions 62. Barcelona 1995
http://www.anarcosindicalistas.blogspot.com/
