Ahir Belzunces va anar davant del jutge a declarar, i li va lliurar la següent declaració escrita, que reproduim a continuació:
L'altre dia em
em vaig apropar al lloc, per saber on para i com era el tema de
l'advocat d'ofici. D'entrada cal dir que en aquest lloc, sortosament
tenen poca feina. Als Guàrdia Sivils de recepció, que estavan xerrant
entre ells lluny de l'entrada, vaig haver d'insistir si passava per
l'arc detector d'armes. M'havien vist a l'entrada i no feien res.
Després em van dir que passés a dins per a què m'informessin. Ja em
veus a mi caminant per un passadís completament buit i mirant dins de
despatxos també buits. Seguretat espanyola.
Em va atendre
l'arquetip estètic i lingüístic de funcionari espanyol. Va donar per
suposat que m'havia dormit, de manera que quan vaig dir No, és per objecció de consciència,
va posar cara de pòquer i va fer una pausa. Cal dir que em va atendre
amb formes correctes, tot i que monolingüísticament en espanyol.
Aquesta és la declaració escrita i lliurada al jutge espanyol:
En MARC BELZUNCES, amb NIF espanyol [...], i ciutadà català, DECLARA:
PRIMER.-
Com a independentista català la meva consciència m'impedeix
completament col·laborar en l'organització d'unes eleccions espanyoles.
No tinc capacitat de triar el contrari.
SEGON.- Això no
s'ha d'entendre com una desentesa cap a la meva societat, la catalana.
Si fossin unes eleccions nacionals o municipals, col·laboraria com a
ciutadà català. No reconec com a pròpia la societat espanyola, ni en
vull formar-ne part, per la qual cosa la meva consciència m'obliga a no
participar en els actes pels quals se m'obliga a declarar.
TERCER.-
Des dels 12 anys tinc un fort compromís social, que ha implicat milers
d'hores de dedicació sense rebre cap mena de retribució a canvi (vegeu full adjunt per a l'activitat social desenvolupada en els darrers anys).
Aquesta activitat, com a integrant de diverses associacions sense afany
de lucre, ha estat reconeguda oficialment i públicament amb la
concessió de dos Premis Nacionals per part de la Generalitat de
Catalunya, i d'un premi a la qualitat de la feina desenvolupada per
part de la Universitat de Barcelona. De la meva activitat social sense
lucre se n'han beneficiat, directament o indirecta, milions de persones.
QUART.-
No m'he oposat en cap moment a que els meus conciutadans vulguin
participar d'unes eleccions espanyoles. En cap moment s'ha
d'interpretar com una oposició a la llibertat individual, però en justa
correspondència demano a canvi el mateix.
CINQUÈ.-
Apel·lo a la legislació nacional, espanyola i internacional que
reconeixen i defensen la llibertat de les persones, la llibertat de
pensament i de consciència, el dret a la dignitat, l'oposició a actes
degradants, el dret inviolable de la dignitat personal, el lliure
desenvolupament de la personalitat, la llibertat d'ideologia, la
integritat moral, el dret a l'honor i a la pròpia imatge; el dret a
viure amb dignitat i l'oposició a qualsevol tipus de maltractament.
SISÈ.-
Que l’obligació de comparèixer a la Mesa electoral d'unes eleccions
espanyoles atempta greument contra la meva LLIBERTAT, la meva
PERSONALITAT, la meva DIGNITAT, la meva MORAL, la meva CONSCIÈNCIA, el
meu HONOR, la meva IDEOLOGIA i la meva IMATGE PÚBLICA, sent a més una
acte públic degradant i humiliant i un maltractament psicològic.
SETÈ.-
Que la LOREG, per la qual se m'obliga a declarar, no pot prevaldre per
sobre dels drets i llibertats fonamentals abans esmentats.
Pels
motius exposats cap coerció, multa o pena em farà complir cap mena de
citació com la que m'obliga a declarar, per la qual cosa aquests
mecanismes perden el seu valor i poden dur a la meva persona a un greu
perjudici completament arbitrari. Tanmateix, no tinc cap més opció que
acceptar les conseqüències derivades del que em dicta la meva
consciència.
Barcelona, Països Catalans, 3 de juliol del 2008.
