-Deixant de
banda la guerra de xifres, com valoreu la jornada de vaga del passat dia
14 de febrer?
La
nostra valoració és molt positiva. La vaga va ser molt majoritària i la
manifestació va ser un èxit. El professorat va reaccionar davant les propostes de
les Bases per una Llei d'Educació de Catalunya amb un NO molt contundent i va
sortir al carrer en defensa de l'educació pública. No era, doncs, una vaga
corporativa, sinó bàsicament ideològica en defensa d'una manera d'entendre
l'educació. Valorem en positiu, també, la participació dels sindicats
d'estudiants, dels pares i mares i de treballadors/es del lleure i de les llars
d'infants.
-Per què
creieu que va tenir més ressò a la primària que secundària?
És un
fet que s'ha produït gairebé sempre. El col·lectiu dels mestres acostuma a ser
més combatiu i les decisions a primària quasi sempre són col·lectives, o sigui
que la vaga és de tot el professorat, mentre que a secundària hi ha una
tradició de decisions més individuals, cosa que vol dir que hi ha una part del
professorat que va a la vaga i una altra que no. També, segurament, el malestar
creat per la sisena hora va influir en el seguiment més massiu dels/les mestres
de primària.
-Què penseu
del paper dels mitjans de comunicació i dels opinadors respecte a
aquesta vaga i els sindicats de l'ensenyament? A què creieu que es deu la seva
virulència?
Els
mitjans de comunicació van fer un seguiment important de tot el procés i això
va ser positiu. El que va ser més negatiu van ser la gran majoria d'opinadors i
tertulians, que d'una manera molt agressiva i majoritària es van pronunciar en
contra de la vaga i dels sindicats, moltes vegades amb un gran desconeixement
del tema i amb una actitud de menyspreu cap al professorat. Crec que això
respon al desprestigi que, d'un temps ençà, està patint el col·lectiu de
docents i que l'actitud del propi Departament d'Educació ha fomentat. D'altra
banda, crec que va ser més virulenta justament perquè era una vaga molt
ideològica que posava en qüestió les línies polítiques a favor de la
privatització dels serveis públics. Era una vaga ideològica en el sentit
que no es defensaven més drets o més diners, sinó una concepció del que ha de
ser un servei públic com és l'educació. Una educació pública, laica, catalana,
democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom, que és el model pel qual
vam lluitar després de la transició i que té una llarga implantació a
Catalunya
-Alguns opinadors volen diluir
la protesta contra les bases de la futura LEC dient que molts docents manifestaven un
malestar genèric i no pas una oposició a aquestes bases. Què en penseu?
Una
cosa no treu l'altra. És veritat que els docents estem molt tips dels canvis
constants en l'educació, Lleis, decrets, sisenes hores, etc., que no responen a
les demandes ni a les necessitats del professorat dels centres públics i que no
fan més que complicar i augmentar les dificultats. A més d'això, els docents es
van situar en contra de les Bases, justament perquè era més del mateix: nous
canvis que no resolen els problemes sinó tot el contrari.
-Què s'amaga
darrere el concepte d'autonomia tal com el plantegen les Bases per a la
futura LEC?
Les Bases plantegen que l'autonomia s'ha d'estendre a tots els aspectes de l'organització i gestió dels centres, tant públics com concertats. És a dir, ha de preveure la capacitat de decidir de cada centre educatiu sobre els aspectes pedagògics, organitzatius, de gestió, econòmics i de recursos humans.
Aquest concepte d'autonomia significa competitivitat i ampliar les diferències entre els centres, i això implica perjudicis per als sectors socials més desafavorits, ja que, a la pràctica, ningú no competeix en les mateixes condicions.
-Han de
competir les escoles públiques?
Evidentment que no. Els centres
educatius no són empreses que fabriquen sabates, sinó centres que formen a
infants i adolescents. Els centres públics han de col·laborar entre ells,
traspassar-se informació i compartir les bones experiències. La competència
entre els centres és incompatible amb la idea de igualtat en la qualitat que
tots els centres han de donar i amb el treball en equip, única manera de
millorar.
-Ens hem d'emmirallar en el model de gestió de les escoles privades com
s'afirma a les Bases?
No. El
model de gestió de les escoles privades no s'ha demostrat pas que sigui millor.
De fet, els resultats escolars de l'alumnat, en igualtat de condicions
socioeconòmiqes, és similar en els centres públics i privats. La gestió
horitzontal, democràtica i participativa que tenim els centres públics assegura
una pluralitat ideològica i pedagògica, que és una font de riquesa i de
qualitat.
-Quins
principis haurien de guiar la Llei d'Educació Catalana, de la qual tot justs se n'acaba de conèixer l'avantprojecte?
Una
garantia d'igualtat de condicions reals de l'ensenyament per a tothom,
indistintament de la seva procedència, cultura, classe social i sexe. Una
educació que permeti pal·liar les desiguals condicions en què s'incorporen
els/les alumnes al nostre sistema educatiu i que ofereixi una veritable
igualtat d'oportunitats. Un augment dels pressupostos dedicats a educació que
els situï en els 6 % del PIB, com a mínim. Una prioritat de recursos als
centres públics. Una ampliació de la xarxa pública de 0-3 anys i de la formació
de persones adultes. Un sistema educatiu que elimini la competència deslleial
dels centres privats concertats que, per una banda, seleccionen l'alumnat i,
per l'altra, gaudeixen d'un doble finançament (públic i privat).
Una reducció dràstica del nombre d'alumnes per aula, sobretot en els centres que escolaritzen l'alumnat amb més dificultats, socials, culturals, econòmiques o de qualsevol altre tipus. Recursos humans, materials i pedagògics per poder atendre la diversitat i tenir prou temps per a una bona acció tutorial. Augment substancial del professorat de les aules d'acollida, per tal que l'alumnat hi pugui romandre el temps necessari per poder integrar-se a les aules normals amb condicions. Direccions democràtiques, que facilitin el treball en equip i la participació del professorat en l'elaboració de les estratègies educatives. Una autonomia de centre diferent a la plantejada: que doni més recursos als centres que més ho necessiten, que promogui currículums no diferenciats, que no estratifiqui el professorat i que no promogui la competitivitat entre els centres. Una millora en la formació, inicial i continua, que s'ofereix al professorat. Un sistema d'accés més racional i lligat a la tasca que ha de dur a terme el professorat . I un reconeixement social i econòmic del professorat i millora de les seves condicions de treball.
-No
creieu que es magnifiquen massa informes com els PISA?
Sí. Poden ser un punt de
referència però no poden ser els únics indicadors als quals es faci cas.
-Vosaltres
no vau signar el Pacte Nacional per l'Educació. Per què us hi vau oposar?
Perquè
anava en la mateixa línia que les bases de la nova llei.
-No
creieu que des d'un punt de vista estratègic era un suïcidi acceptar conceptes
el Servei Públic Educatiu i, per tant, fer gratuïta la privada concertada?
La
gratuïtat de la privada concertada és una fal·làcia. La majoria de centres
privats concertats volen continuar amb els seus privilegis: selecció de
l'alumnat i doble finançament (públic i privat). I, en tot cas, per ser
gratuïta una escola privada s'hauria de subvencionar al 100 % i hauria de tenir
el mateix control públic que els centres públics, i, per tant, l'única manera
de fer-ho possible és que deixessin de ser privades. De fet, hi ha una part de
centres privats que no haurien de rebre cap fons públic i els altres haurien de
passar progressivament a ser públics. Però això no es contempla ni en el Pacte
Nacional ni en les bases de la nova llei.
-Es
mantindrà la unitat sindical?
Així ho esperem
Llibertat.cat, 6.05.08
