La Comissió de la Indústria de la Guerra (CIG) fou creada el 7 d’agost de 1936, apareix al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya BOGC núm. 225, el 12 d’agost de 1936, a la pàg.1.025, el decret de la seva creació és signat pel President de la Generalitat Ll. Companys i el Conseller d’Economia i Serveis Públics Josep Tarradellas. Depenia de la Presidència del Consell de la Generalitat, la seva funció era la de coordinar totes les activitats de la fabricació d’armament i explosius, per tal de poder fer front a les necessitats de la guerra. Es procedí a una reconversió industrial, per tal de crear una indústria bèl·lica que abastís el front d’Aragó i d’altres fronts de la Península. Això obligà a un triple esforç, de finançament, de subministrament de primeres matèries i de reconversió, tallers de fabricació de material d’escriptori, petit material elèctric, bicicletes, capses i tubs de llautó per a la perfumeria, s’adaptaren de forma accelerada a les necessitats de la guerra i fabriquen cartutxos per al fusell Màuser. De la CIG en passen a dependre, per un decret del Govern Català, fàbriques, laboratoris d’experimentació i manufactura d’explosius i armament, que havien estat confiscats o intervinguts pel Govern de la Generalitat, entre d’altres esmentem: La Maquinista Terrestre i Marítima, Societat Electroquímica de Flix, Productes Pirelli, La Hispano Suïssa, SA.Cros, etc
Aquesta indústria de guerra estava formada per uns 500 tallers i fàbriques, quinze eren propietat del Govern Català, la resta eren indústries col·lectivitzades i després militaritzades. Un total d’uns 50.000 obrers treballaven de forma directa en les esmentades fàbriques i uns 30.000 en indústries auxiliars de les primeres, podem dir que de 80.000 a 90.000 obrers treballaren en la indústria de guerra catalana.
Pocs dies després de la creació de la CIG membres del Govern Català visitaven els tallers Elizalde, on es produïen motors d’aviació i municions. El 28 d’agost de 1936 s’obtenia la primera trilita fabricada a Catalunya, l’endemà una corrua de cotxes blindats construïts als tallers catalans desfilaven per la Plaça de la República
En el report es detalla la producció anual dels distints pertrets de guerra, armes, explosius trilita, tetralita, àcid pícric, trinitronaftalina, pólvora i elements auxiliars camions cisterna, tractors per al transport dels canons, etc. El Laboratori de Química Orgànica de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, obté el tetraetilat de plom, additiu necessari per a la benzina dels motors d’aviació, alhora que treballa en la fabricació de gasos de guerra i de caretes antigàs.
La indústria siderometal·lúrgica fabricà fusells Màuser i vehicles blindats a la Fàbrica número 14 (Les Escoles Professionals dels Salesians a Sarrià). La pistola metralladora (subfusell) Fontbernat, es fabricava a Olot a la fàbrica número 15 i la pistola Ascaso a Terrassa.
Al final del report unes gràfiques ens indiquen la producció de granades d’artilleria, de bombes de mà, de morter, d’aviació, durant el 1937.
L’edició d’aquest llibre coincidí amb la producció del documental de TV3 Del pintallavis a la bala ( La indústria de guerra a Catalunya). Montserrat Besses és la directora del documental i l’arenyenc Marc Sansa realitzador de la música original . El documental model de periodisme d’investigació, pedagògic, rigorós i entenedor és important perquè ha recuperat molts testimonis d’història oral dels treballadors de les fàbriques després de setanta anys, perquè ha refet la memòria abandonada, la reproducció amb maquetes que es fa de les fàbriques permet una millor comprensió de l’estructura de les indústries. Aquest documental contribueix al coneixement d’un aspecte del període de la guerra fins ara desconegut, la creació d’una indústria bèl·lica en mesos, aprofitant la infraestructura industrial existent, i la voluntat de lluita del poble treballador català.
