Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La Indústria de Guerra a Catalunya ( 1936-1939)

L’obra de la Comissió, creada per la Generalitat, i el seu report d’actuació. De Josep Tarradellas, Pagès Editors, Lleida, 2007.

Per Agustí Barrera.

El llibre té un total de 202 pàgines i 230 fotografies inèdites. El text està basat en un informe de 118 pàgines L’obra de la Comissió de la Indústria de la Guerra elaborat l’octubre de 1938 i signat pel president de la CIG Josep Tarradellas i Joan, aquest informe recull un Report d’actuació de 70 pàgines redactat l’1 d’octubre de 1937.

 

20/04/2008 17:00 Llibres
Aquests reports i les 230 fotografies que acompanyen el text estan dipositades a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de l’Arxiu de Poblet i corresponen al fons que J.Tarradellas pogué salvar quan s’exilià


La Comissió de la Indústria de la Guerra (CIG) fou creada el 7 d’agost de 1936, apareix al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya BOGC núm. 225, el 12 d’agost de 1936, a la pàg.1.025, el decret de la seva creació és signat pel President de la Generalitat Ll. Companys i el Conseller d’Economia i Serveis Públics Josep Tarradellas. Depenia de la Presidència del Consell de la Generalitat, la seva funció era la de coordinar totes les activitats de la fabricació d’armament i explosius, per tal de poder fer front a les necessitats de la guerra. Es procedí a una reconversió industrial, per tal de crear una indústria bèl·lica que abastís el front d’Aragó i d’altres fronts de la Península. Això obligà a un triple esforç, de finançament, de subministrament de primeres matèries i de reconversió, tallers de fabricació de material d’escriptori, petit material elèctric, bicicletes, capses i tubs de llautó per a la perfumeria, s’adaptaren de forma accelerada a les necessitats de la guerra i fabriquen cartutxos per al fusell Màuser. De la CIG en passen a dependre, per un decret del Govern Català, fàbriques, laboratoris d’experimentació i manufactura d’explosius i armament, que havien estat confiscats o intervinguts pel Govern de la Generalitat, entre d’altres esmentem: La Maquinista Terrestre i Marítima, Societat Electroquímica de Flix, Productes Pirelli, La Hispano Suïssa, SA.Cros, etc


Aquesta indústria de guerra estava formada per uns 500 tallers i fàbriques, quinze eren propietat del Govern Català, la resta eren indústries col·lectivitzades i després militaritzades. Un total d’uns 50.000 obrers treballaven de forma directa en les esmentades fàbriques i uns 30.000 en indústries auxiliars de les primeres, podem dir que de 80.000 a 90.000 obrers treballaren en la indústria de guerra catalana.

Pocs dies després de la creació de la CIG membres del Govern Català visitaven els tallers Elizalde, on es produïen motors d’aviació i municions. El 28 d’agost de 1936 s’obtenia la primera trilita fabricada a Catalunya, l’endemà una corrua de cotxes blindats construïts als tallers catalans desfilaven per la Plaça de la República


En el report es detalla la producció anual dels distints pertrets de guerra, armes, explosius trilita, tetralita, àcid pícric, trinitronaftalina, pólvora i elements auxiliars camions cisterna, tractors per al transport dels canons, etc. El Laboratori de Química Orgànica de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, obté el tetraetilat de plom, additiu necessari per a la benzina dels motors d’aviació, alhora que treballa en la fabricació de gasos de guerra i de caretes antigàs.

La indústria siderometal·lúrgica fabricà fusells Màuser i vehicles blindats a la Fàbrica número 14 (Les Escoles Professionals dels Salesians a Sarrià). La pistola metralladora (subfusell) Fontbernat, es fabricava a Olot a la fàbrica número 15 i la pistola Ascaso a Terrassa.

Al final del report unes gràfiques ens indiquen la producció de granades d’artilleria, de bombes de mà, de morter, d’aviació, durant el 1937.

L’edició d’aquest llibre coincidí amb la producció del documental de TV3 Del pintallavis a la bala ( La indústria de guerra a Catalunya). Montserrat Besses és la directora del documental i l’arenyenc Marc Sansa realitzador de la música original . El documental model de periodisme d’investigació, pedagògic, rigorós i entenedor és important perquè ha recuperat molts testimonis d’història oral dels treballadors de les fàbriques després de setanta anys, perquè ha refet la memòria abandonada, la reproducció amb maquetes que es fa de les fàbriques permet una millor comprensió de l’estructura de les indústries. Aquest documental contribueix al coneixement d’un aspecte del període de la guerra fins ara desconegut, la creació d’una indústria bèl·lica en mesos, aprofitant la infraestructura industrial existent, i la voluntat de lluita del poble treballador català.

 

Rànquings
  1. Felip VI és rebut amb crits a Paiporta i acaba parlant amb un noi que porta una samarreta neonazi
  2. Reflexions de les causes i efectes d’una DANA
  3. Poble Lliure promou mocions als ajuntaments per denunciar la gestió del PP de la crisi de la DANA al País Valencià
  4. Som República i visca l’Aplec del darrer Diumenge d’Octubre
  5. "Panem et circences..." o bé una actuació criminal davant d'una tragèdia
  6. El Govern empara una psicòloga d’un centre de salut de Reus que es va negar a atendre una usuària que parlava en català
  7. Decidim! exigeix responsabilitats polítiques i penals
  8. L'ANC fa una crida a reprendre el camí a partir de la Declaració de la Independepència
  9. Poble Lliure condemna la gestió d'un govern colonial, capitalista i criminal
  10. USTEC·STEs (IAC) demana un permís per al personal docent i personal d’atenció educativa valencià per poder anar al País Valencià a atendre a les famílies afectades per la DANA.
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid