El context és difícil, ja que justament fa dos dies Andorra va signar una acord pel qual la seva representació institucional màxima passava a ser un jerarca de l’Església catòlica. El cardenal i secretari d'Estat del Vaticà, Tarcisio Bertone, i el cap de Govern d'Andorra, Albert Pintat, van signar el dia 17 un acord en el qual es reconeixia jurídicament que el bisbe d'Urgell és cap d'Estat del Principat d’Andorra. Aquesta signatura confereix un caràcter de règim teocràtic al petit estat dels Pirineus, per la qual cosa difícilment es podrà avançar en els pròxims anys en la normalització del dret de l’avortament.
El document serà debatut al plenari de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa del mes vinent i sorgeix a partir del plantejament que l’avortament ha de ser una pràctica accessible per a les dones que ho demanin a tots els Estats membres de l’organisme. Per això, l’autora de l’informe, la parlamentària socialista austríaca Gisela Wurm, va remarcar que és necessari que els Estats integrants de l’organisme internacional “respectin l’autonomia d’elecció de la dona”, i va reclamar que han d’oferir “les condicions per prendre una decisió lliure i clara”.
El document de la comissió d’igualtat “recomana”, argumentant aquestestes raons, que Andorra, Malta, Irlanda i Polònia garanteixin “l’exercici efectiu al dret de les dones a l’avortament i a suprimir les restriccions que dificulten, de fet o de dret, l’accés sense riscos”. A l’informe es precisa, a més, que en els països on la interrupció de l’embaràs no està castigada “no sempre es donen les condicions per garantir a les dones l’accés efectiu a aquest dret”.
A Andorra, el fet que estigui penalitzada i perseguida la interrupció de l’embaràs provoca que cada any desenes de dones es desplacin als centres hospitalaris dels estats veïns per practicar l’avortament. Les últimes xifres facilitades indiquen que 156 dones Andorranes van avortar el 2006 a Catalunya i 149 el 2005.