En els dies posteriors a les detencions els dos joves bascos detinguts aquesta setmana per la Guàrdia Civil a la localitat basca d’Arrasate, Igor Portu i Mattin Sarasola, diversos opinadors ha generat una campanya apologètica de la tortura i paral.lela als desmentiments oficials del govern espanyol. Una campanya destinada a contrarestar les escandaloses lesions patides per Portu a mans del cos armat. En aquest mateix context, des d’altres àmbits també s’ha posat de manifest els gestos valents de denúncia d’un fet conegut i reiterat durant les darrers dècades: la pràctica de la tortura sistemàtica contra determinades formes de dissidència política.
Florencio Domínguez, des de La Vanguardia, ha estat un dels responsables destacats d’aquesta legitimació ideològica de la pràctica de la tortura. Domínguez, al seu article Torturas del dia 9, i situant-se en qualitat d’”expert” en el conflicte basc, desmenteix qualsevol responsabilitat dels agents del cos armat en les greus lesions dels detinguts. L’articulista aporta un nou baló d’oxígen als responsables del govern espanyol, qüestionats des del moment que aquest nou cas de greus tortures superava el filtre mediàtic. Aquesta cobertura periodística de la tortura, de manera retroactiva, la remunta al cas d’Unai Romano: La conclusión fue que, pese a lo impactante de la foto, no había habido malos tratos. Una parte de las lesiones se habían ocasionado, sin violencia alguna, después de que el detenido ingresara en prisión...
També en l’àmbit català s’han ofert mostres de legitimació de la tortura sense paliatius. Un dels clars més repugnants d’apologia de la pràctica de la tortura és l’oferta pel periodista català Salvador Sostres, al seu article El dret a ser torturat, aparegut el mateix dia que el de Domínguez: La tortura s'utilitza actualment per defensar les societats lliures de l'atac dels seus enemics. Molts liberals -especialment a Europa- no semblen adonar-se d'aquesta diferència tan elemental.
D’altra banda, malgrat aquesta ofensiva de desmentiments i d’apologia de les vulneracions dels drets i llibertats, també s’han donat respostes valentes de denúncia d’aquesta pràctica. I encara, de la constatació que la tortura és un fet reiterat durant les darreres dècades, especialment a mans de la Guàrdia Civil en la seva activitat contra-independentista. El dramaturg i intel.lectual Alfonso Sastre va oferir una reflexió a la seva carta-article adreçada al president del govern 
espanyol, Espanya tortura, que palesa la perpetuació de l’existència de la tortura des de la mort del dictador Franco fins als nostres dies.
Igualment valent ha estat el gest de l’article a la notícia On són les càmeres a les conissaries de la Guàrdia Civil? a TribunaCatalana.cat, que desvetlla les contradiccions sobre tota la casta periodística que exigia transparència i garantisme en el cas dels vídeos de maltractament a les comissaries dels Mossos d’Esquadra, però que ara han emmudit davant d’un cas de greus tortures a mans de la Guàrdia Civil, als quals no se’ls exigeix que registrin en vídeo la custodia dels detinguts.
Amnistia Internacional denuncia l'existència de la tortura a l'Estat espanyol Llibertat.cat
Noves denúncies de tortura: un jove basc ingressa a la UCI després de ser detingut Llibertat.cat
Mor a mans de la Guàrdia Civil un detingut a Borriana Llibertat.cat
Segona mort a mans de la Guàrdia Civil en 3 dies al País Valencià Llibertat.cat
