Ara fa poc més de dos mesos ens assabentàvem a través de l’anunci de la comissionada per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Blanca Palmada, l’adjudicació de noves places de Medicina repartides entre diverses universitats catalanes.
En aquest mateix sentit, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ens mostràvem satisfetes per aquest fet, malgrat que lamentàvem molt sincerament que part d’aquestes places fossin adjudicades a la UIC, universitat privada que, com és ben sabut, està molt lligada a l’Opus Dei.
L’ombra d’Europa damunt l’ensenyament de Medicina
Per considerar els efectes d’Europa en el camp de la Medicina no podem perdre de vista que les polítiques europees no estan pensades, com quedava clar en el redactat de la Constitució europea (“serveis econòmics d’interès general”) i com s’està veient recentment als estats francès i espanyol, en la promoció dels serveis públics. Fixeu-vos que la qüestió que està de “moda” en l’actualitat és fomentar que la gent tingui mútues privades, que vetllen pels interessos de l’empresa que els contracta o bé ofereixen uns serveis que també es podrien tenir en la sanitat pública si aquesta augmentés el seu personal i les places públiques dels hospitals, entre d’altres qüestions.
Aquesta situació ens porta també a la inestabilitat dels i les treballadores de la salut i això pot comportar un procés de fugida de cervells cap a estats amb millors condicions laborals. Mireu la quantitat de catalanes i catalans que treballen als Estats Units o al nord d’Europa! A més, hi haurà països europeus menys desenvolupats científicament i en atenció mèdica que seran condemnats al seu subdesenvolupament en aquest camp si llurs treballadores de la salut es veuen forçades a migrar.
El paper crític de la universitat
Resulta evident que un ensenyament que hauria de tenir un caràcter científic fonamentalment estigui obert als canvis i als nous descobriments científics que superin les antigues teories. No obstant això, el perill que s’intueix és en el fet que no queda clar si el control de l’ensenyament de la Medicina estarà a càrrec d’ens públics sota control democràtic, o bé dependrà en major o menor mesura d’interessos privats. És molt probable que hi hagi la tendència a adaptar els continguts a les necessitats del mercat de serveis i de treball, que de fet estaran definides pels interessos de la indústria farmacèutica, les fundacions privades, les corporacions mèdiques…
A hores d’ara hem entrat en un procés de convergència europea sense cap mena de garantia que la universitat seguirà essent un model al servei de la societat i no pas al servei del món privat. Per aquesta raó, insistim tant que la universitat ha de continuar essent pública i ha d’estar íntimament lligada amb les entitats representants de la societat civil dels Països Catalans, tot recuperant el seu valor crític i de servei a la societat, per tal de garantir que els continguts de l’ensenyament s’adaptin a les necessitats de la població.
De la mateixa manera, és necessari que els metges i les metgesses del futur, com el conjunt del professorat i els i les treballadores de la salut, hem de bastir la defensa del model públic de sanitat (també d’educació), tot contribuint a la seva millora per tal de garantir-ne la universalitat i la qualitat, perquè no hem d’oblidar mai que la salut no és un privilegi, és un dret.
Albert Vendrell i Violant
Membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona
