Amb aquesta expressió, es referien a l’augment de la tensió entre l’exèrcit turc i l’organització guerrillera militant del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), ambdós enfrontats en un conflicte armat d’ençà el 1984 que ja ha causat més de 37,000 morts. El PKK és una organització marxista-leninista que lluita per la independència dels territoris kurds avui sota l’ocupació turca. En ells hi viuen oficialment, prop de 7.000.000 d’habitants, si bé cal tenir en compte que també hi ha una presència kurda en altres zones de Turquia, incloses Istanbul i altres grans ciutats, de manera que es calcula que entre el 13% i el 15% dels habitants de Turquia, són d’ètnia kurda, és a dir, prop de 12.000.000 de persones.
Les
accions armades del PKK en les províncies de majoria kurda del sud-est
de Turquia al llarg del 2007 s’han incrementat de forma rellevant.
També han tingut lloc accions a les grans ciutats i a determinats
resorts turístics, fet que ha perjudicat notablement la imatge
internacional d’un país encaparrat en entrar a la Unió Europea.
Aquestes accions han incrementat el nombre de morts entre l’exèrcit,
les forces de seguretat i la població civil, i han estat el detonant de
no poques reaccions xenòfobes anti-kurdes per part de la majoria turca.
L’activisme armat kurd, va portar ara fa unes setmanes al Consell de Seguretat Nacional de Turquia
(CSN) a plantejar una possible intervenció armada més enllà de les
fronteres del país, i més concretament, penetrar al nord de l’Iraq, en
ple Kurdistan del Sud,
altrament conegut com a Kurdistan iraquià. En aquest territori hi viuen
prop de 5,000.000 d’habitants, la majoria d’ètnia kurda. Malgrat
trobar-se sota sobirania iraquiana, la major part d’aquest territori,
es troba sota la jurisdicció del Govern Regional del Kurdistan (GRK),
i destaca el fet que aquest territori autònom, és probablement l’únic
de tot l’Iraq, on les tropes americanes i aliades, no corren un perill
diari de ser atacades per la resistència islàmica o nacionalista àrab.
Dit d’una altra manera, el GRK, i de manera molt especial, la seva
força armada, els peshmerga, són els aliats més fidels dels Estats Units a l’Iraq.
Turquia valora molt negativament l’existència del GRK, perquè considera que actua com un miratge per als “seus”
kurds . Una opinió que també és compartida per Iran i Síria, dos altres
estats que també compten al seu interior amb població kurda. A més a
més, acusa el govern autònom de tolerar o fins i tot col.laborar amb el
PKK, atès que aquest disposa en el terrritori fronterer sota control
del GRK, de les seves principals bases d’entrenament i logístiques, on
actualment acampen prop de 3.000 guerrillers, que de forma regular
travessen la frontera per atacar els militars kurds, i que ajuden als
prop de 1.500 que de forma permanent actuen a territori turc.
Turquia
ha exigit al govern central iraquià que elimini aquestes bases. Una
petició que també ha formulat als Estats Units, a qui concretament ha
exigit que les seves forces especials esborrin del mapa les bases del
PKK en les muntanyes frontereres de l’Iraq amb Turquia. Una demanda que
mai ha exigit directament al GRK perquè Ankara es nega sistemàticament
a reconèixer-lo com a interlocutor, per tractar-se d’un govern no
estatal.
Després de repetir aquestes demandes, davant la manca
d’un resposta satisfactòria de Baghdad i de Washington, i davant
l’augment de les accions armades del PKK, finalment, el parlament turc
va donar llum verd a la possibilitat d’intervenir militarment al nord
de l’Iraq i destruir directament les bases del PKK. És el que tant
havia demant el CSN de Turquia. Així al llarg dels deu darrers dies,
l’exèrcit turc ha procedit a concentrar prop de 100.000 homes, llestos
per entrar en acció a l’altra banda de la frontera.
Val a dir
que l’intervencionisme turc en aquesta zona, no és la primera vegada
que passa. En els darrers anys, en determinades ocasions, l’exèrcit I
l’aviació turques han penetrat la frontera iraquiana i s’han enfrontat
amb unitats guerrilleres kurdes, però el que ara és diferent és el
nombre de tropes que s’acumulen a les provincies turques frontereres.
Tot sembla indicar que no es conformaran ara amb destruir unes quantes
bases o neutralitzar unes poques unitats guerrilleres, totes dues
fàcilment substituìbles, donat que el PKK no està mancat ni d’homes ni
de material, precisament. Els generals, I ara també, el govern, afirmen
que vol fer desaparèixer per sempre l’amenaça del PKK, una
organització, per cert, considerada com a terrorista tant pels Estats
Units com per la Unió Europea.
El referèndum de Kirkuk
Això
no obstant, pel GRK, és força obvi que les raons subjacents de Turquia
per envair el Kurdistan del Sud, van més enllà de la tant esmentada
lluita contra el PKK. No debades, la possibilitat que aquest triomfi és
inimaginable. No. Per al govern autònom kurd, el veritable objectiu de
l’entrada de tropes turques en territori sota sobirania iraquiana és
impedir no només la consolidació de l’experiència d’autogovern kurd a
l’Iraq, en vigència des del 1991, per cert, sinó la seva expansió, amb
la incorporació al territori autònom d’aquells districtes de majoria
kurda que encara no en formen part, i d’entre els quals destaca els que
contenen les ciutats de Kirkuk i Mosul. La incorporació d’aquests
districtes posaria sota control kurd els enormes jaciment petroliers de
l’àrea de Kirkuk, i donaria una enrome bossa de recursos
energèticoeconòmics al govern kurd.
Segons estableix l'article 140 de la constitució del 2005, abans que conclogui l’any 2007, s’han de celebrar uns referèndums en aquells territoris de majoria kurda que es troben fora de la jurisdicció del GRK, per tal de determinar si s’hi incorporen o no. Fins al moment present, sempre que s’han celebrat comicis en ciutats com Kirkuk o, en menor mesura, Mosul, han guanyat els partits kurds en detriment de formacions que recullen el vot de les minories àrab o turkmana, entre d’altres. Els turkmans, concretament, sempre han considerat l’exèrcit turc com el seu protector natural davant la majoria kurda o dels àrabs sunnites.
No hi ha cap mena de dubte que la invasió turca del territori iraquià podria fer-se servir com una excel.lent excusa per posposar els esmentats referèndums i d’aquesta manera evitar la més que probable victòria dels partidaris de l’annexió al GRK. No debades, importants thinks tanks internacionals, així com algun polític internacional rellevant, s’han mostrat favorables ha aquest endarreriment, al.legant una situació d’excepcionalitat.
Naturalment el GRK, amb el seu president al capdavant, Massoud Barzani, es neguen en rodó a ajornar els referèndums i recorden que l’actual primer ministre d’Iraq, Nouri al-Maliki, ocupa el poder gràcies a un pacte amb el bloc kurd present al parlament iraquià, i que d’altra banda, la celebració del referèndum és un mandat que deriva directament de la Constitució. De manera que si se posposen els referèndums, el més possible és que el govern de Maliki perdi el suport kurd i es vegi obligat a dimitir, obrint-se doncs, una important crisi política. Un escenari que, no cal dir-ho, horroritza als Estats Units, que veuria com s’incrementaven encara més els problemes al conjunt del país.
“Ni tan sols un gat kurd”
Davant la insistència d’Ankara, de detenir els principals líders rebels, l’actual president de l’Iraq, el kurd Jalal Talabani,
ha afirmat recentment que Iraq no extraditarà a Turquia ni tan sol un
gat kurd. Això no obstant, tant els governs de Baghdad com el regional
kurd han intentat marcar distàncies respecte el PKK. Així, a més a més
de condemnar l’ús de la violència, Baghdad ha tancat les oficines del
PKK a la capital i en la pràctica el considera una organització fora de
la llei. Per la seva banda, el GRK, ha emès un comunicat públic
que critica sense pal.liatius el PKK, i el considera un obstacle per a
la consolidació de la regió autònoma. Afegeix, però, que la solució del
conflicte ha de ser exclusivament política i no militar. Un cop dit
això, però, altres fonts del mateix govern no descarten la mobilització
dels seus 100.000 peshmergues
per defensar la integritat de la seva jurisdicció, si aquesta és
amenaçada per Turquia, alhora que argumenta que la neutralització de
les bases del PKK és des, d’un punt de vista militar molt difícil,
donat que es troben en ple massís del Qandil, unes muntanyes de difícil accés, situades al límit de la regió fronterera entre Iraq, Turquia i Iran.
Entrevista amb Bush
Si
bé a hores d’ara ja s’han produït algunes topades entre l’exèrcit turc
i la guerrilla kurda, que s’ha saldat baixes pels dos bàndols, i
l’aviació turca ha bombardejat territori iraquià, el més probable és
que la decisió final de llançar l’ofensiva militar no es prengui fins
després de l’entrevista que el president Bush tindrà el proper dia 5 de novembre amb el primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan.
Josep Sort
Per saber-ne més:
L'espoli del Kurdistan. Llibertat.cat 8.09.07
El Kurdistan del Sud, entre l'autonomia i la independència. Llibertat.cat 19.03.07
Turquia vol entrar a l’Iraq per acabar amb el PKK. Llibertat 16.06.07
Els kurds aconsegueixen per primera vegada fer entrar 23 diputats al parlament turc. Llibertat.cat 24.07.07
