El comunicat emès per aquest grup, que han fet arribar a nombrosos mitjans de comunicació, assenyala que el divendres 3 d'agost del 2007, desprès de 3 hores de bona i dura feina, a les sis del matí, el toro d'Osborne del Bruc ha caigut vergonyosament com un gegant amb peus de fang. Un escrit amb alguns elements descriptius (com el nombre de participant a l'acció de sabotatge) i reivindicatius que recupera la retòrica i la terminologia emprada pel separatisme insurreccional dels anys vint, en què va actuar l'organització secreta homònima: La força i valentia conjunta d'una vintena de patriotes catalans ha vençut el gegant banyut espanyol que, amb els seus 18 metres d'alçada i 20 tones de pes, no ha pogut resistir la força i l'enginy d'uns valents catalans disposats a tot.
Tal i com assenyala el comunicat, l'estructura publicitària d'Osborne, i símbol de l'espanyolisme al nostre país, havia estat reconstruïda feia molt poc temps, només una setmana. Aquesta estructura publicitària del Bruc havia estat atacada en nombroses ocasions, tot i que des del darrer sabotatge del qual va ser objecte no s'havia tornat a visibilitzar des de les seves proximitats.
El grup homònin que va actuar als anys vint, Bandera Negra (Santa Germandat Catalana), fou una organització armada de caire secret i vinculada a Estat Català, fundada el 3 de maig de 1925. Entre els seus membres, la major part molt joves, el cap més visible fou Marcel·lí Perelló i Domingo. També en formaren part Miquel Badia i Capell, Daniel Cardona i Civit (que exercia com a referent ideològic del grup ), Ramon Xammar, Emili Granier Barrera, Jaume Julià, Joan Bertran i Deu, Jaume Balius i Jaume Compte. Aquest grup tenia comitès a Béziers i Buenos Aires. Bandera Negra va protagonitzar l'intent d'atemptat contra Alfons XIII i tot el directori militar de la dictadura a les costes del Garraf (Complot de Garraf) i alguna altra acció amb poc ressò. La repressió que l’organització va patir a conseqüència d’aquests atemptats va influir molt en la radicalització del moviment nacionalista català, que va acumular un important prestigi pel fet d'haver atacat frontalment la dictadura primoriverista.