El debat es va estructurar en quatre blocs temàtics: formació i història de la candidatura; organització interna; relació amb els moviments populars, entitats i el secretariat nacional de les CUP així com incidència en l'agenda política del municipi. La vintena de persones assistents van participar activament i es va assolir un dels principals objectius de l'acte, la discussió sobre la manera de tirar endavant experiències de municipalisme rupturista,
Unitat Municipal 9 (UM-9) és un referent de municipalisme alternatiu als Països Catalans. Formada el 1979 com a eina unitària dels moviments de resistència cultural i obrera de Ribes i les Roquetes (nuclis de Sant Pere de Ribes). Actualment, la 9 –com es coneix popularment– viu una segona etapa en la qual han apostat per enfortir els lligams amb els moviments socials alternatius. Al debat, es va comptar amb la presència de Joan Garriga, regidor de Ribes, i Joan López, militant de la 9 i membre del secretariat nacional de les CUP.
La 9 s'organitza a partir d'assembles que se celebren semestralment. L'assemblea –oberta al miler de simpatitzants registrats– aprova les línies polítiques i nomena amb llistes obertes la permanent, òrgan executiu format per una quinzena de militants. Tanmateix, i sent conscients que "l'Ajuntament és un espai de confrontació política important, però no l'únic", han diferenciat el funcionament polític molt lligat a les mobilitzacions populars –a partir de la permanent– del seguiment de la tasca municipal. La força d'UM-9 no es pot entendre sense l'existència del GER, una entitat sociocultural que amb un miler de socis realitza un centenar d'activitats anuals.
La segona de les experiències presentades va ser la de la CUP de Sallent. Anna Gabriel, que repeteix com a regidora ha explicat la gènesi d'un projecte iniciat el 2003 amb l'objectiu d'aportar una alternativa a la política municipal molt estancada després de 16 anys de govern caciquil. La CUP apareixia en un municipi sense teixit associatiu fort ni independentisme organitzat. En aquella ocasió la CUP va participar a les eleccions en coalició amb un moviment veïnal i van obtenir dos regidors. La necessitat de desallotjar del poder a CiU va suposar que entressin al govern assumint fins a sis regidories. Aquest fet, segons Anna Gabriel, va suposar dedicar els 10 militants als temes institucionals. Aquest fet, no permet generar una agenda política pròpia; malgrat això, a les eleccions del 2007 la CUP s'ha presentat en solitari per tal de reforçar el discurs rupturista i ha aconseguit que bona part de la coalició veïnal s'hi hagi integrat. Per Gabriel, allò singular del projecte és el fet que "la CUP ha esdevingut la primera escola de formació per molts de nosaltres, és a dir, i que l'assemblearisme l'hem après fent assembles". Així mateix destaca, que el perfil de la militància –treballadors no especialment polititzats– és un cas que reflecteix el sentit autèntic de la unitat popular. Anna Gabriel, va destacar que gràcies a la seva presència "hem aconseguit polititzar la població, ara la gent parla de política a les perruqueries".
Per presentar el projecte de la CUP de Sant Celoni es va desplaçar al Ripollès, Albert Ventura, regidor des del passat 27 de maig. La CUP celonina va néixer poc després de les eleccions de 2003, a partir del teixit associatiu de l'independentisme i amb la voluntat d'obrir el projecte a altres sectors del municipi. El funcionament, inspirat amb la CUPA d'Arbúcies, es basa en la celebració de les assembles d'Unitat Popular cada 3-6 mesos i amb una comissió permanent. Durant la passada legislatura, van estructurar la seva tasca des del carrer en quatre campanyes anuals: constitució europea, habitatge, oci alternatiu i participació ciutadana. D'aquesta manera van crear un discurs propi i al mateix temps van influir en la vida política municipal.
Els resultats no s'han fet esperar, en les primeres eleccions han entrat al consistori amb dos regidors i esdevenint la tercera força municipal decisiva per decantar el govern. Aquesta decisió es va prendre en una assemblea oberta amb més d'un centenar de militants, simpatitzants i votants.
