Si s'observen els vots vàlids es comprova que l'opció legal de l'esquerra independentista basca (EAE-ANB) ha aconseguit 94.718 vots, un resultat que es pot considerar un èxit ja que aquesta opció no es podia presentar ni a Sant Sebastià ni a Vitòria ni a Bilbao, entre d'altres grans ciutats, ni tampoc a municipis amb una dota implantació independentista, com Ondarroa, Tolosa, Ordizia o Andoain. A aquests vots "legals", cal afegir-hi el 90% dels vots nuls (97.058 en total), es a dir, uns 88.000 vots, ja que cap descomptar-ne el vot nul tècnic habitual en qualsevol elecció, que es situa als llocs on es podia presentar ANB entre el 0,75 i l'1%. En total ANB ha aconseguit 437 regidors, una xifra a la qual caldria sumar-ne gairebé 300 més si hi comptessin els vots nuls polítics.
Aparentment, els pitjors resultats de l'esquerra abertzale s'han produït a Nafarroa, tant en vots legals com nuls, que comptabilitzen uns 26.000 vots. Ara bé, si els comparem amb els resultats de Herri Batasuna (HB) el 1995 (els de 1999 no serveixen perquè Euskal Herritarrok incloïa l'actual Aralar i Batzarre), veurem que HB va treure aleshores el 8,44% dels vots vàlids, mentre que ANB n'ha tret ara el 6,39%, als quals caldria sumar un 1,50% dels vots nuls. A més, cal tenir en compte fets com ara que a Navarra és on Aralar té una certa presència (per exemple, el 2003 va treure 14.344 vots), que la il·legalització afavoreix el vot útil en lloc del nul i, sobretot, que la coalició Nafarroa Bai, que agrupa clou Aralar, Batzarre, EA i PNB, ha atret vot útil, especialment a Pamplona, on es concentren un terç de les persones que han votat aquestes eleccions. Es pot concloure, doncs, que tot i aquestes circumstàncies desfavorables, que la esquerra abertzale ha resistit força bé a Navarra.
Tot i això, la formació avalada per l'esquerra abertzale té la clau de la governabilitat en aquesta ciutat, ja que els seus dos regidors poden decidir si la batllia quedarà a les mans d'UPN o del PSOE o Nafarroa.Bai. Precisament, l'augment espectacular d'aquesta força política, que s'ha convertit en la segona del parlament navarrès, posarà a prova els jocs de mans habituals de Zapatero. Caldrà veure si el PSOE apostarà pel continuisme representat per UPN o pactarà amb Nafarroa Bai i IUN-NEB. La decisió no és gaire fàcil ja que si bé la segona seria l'opció seria la lògica tenint en compte que el PSOE navarrès ha dut a terme una campanya en que es preconitzava el canvi, una coalició amb Nafarroa-Bai pot repercutir en els resultats electorals dels socialistes a Espanya. En aquest sentit, la premsa bipartidista espanyola ja s'ha afanyat a marcar-li el terreny de joc a Zapatero.
Per saber-ne més:
COMUNICAT de BATASUNA:
NOTA INFORMATIVA DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA BASCA
Valoració eleccions municipals i forals del 27 de maig del 2007
Valoració eleccions municipals i forals del 27 de maig del 2007
L'Esquerra Independentista Basca surt reforçada de les eleccions
Un marc democràtic que superi el conflicte polític és més necessari que mai
Un marc democràtic que superi el conflicte polític és més necessari que mai
Les principals conclusions de les Eleccions Municipals, Forals i Autonòmiques (menys a Catalunya, Andalusia, Galiza i Comunitat Autònoma Basca) celebrades a l'Estat espanyol el dia 27 de maig del 2007 són tres.
La primera conclusió és que l'Esquerra Independentista i Socialista Basca, a pesar dels constants atacs judicials i policials, malgrat tot mena de limitacions polítiques, legals mediàtiques i electorals, a causa de la seva il·legalització, és l'única expressió política que puja, que guanya vots, mentre tots els altres tendeixen a la baixa més o menys pronunciada.
La primera conclusió és que l'Esquerra Independentista i Socialista Basca, a pesar dels constants atacs judicials i policials, malgrat tot mena de limitacions polítiques, legals mediàtiques i electorals, a causa de la seva il·legalització, és l'única expressió política que puja, que guanya vots, mentre tots els altres tendeixen a la baixa més o menys pronunciada.
La segona conclusió, és que s'ha perdut en aquestes eleccions una clara oportunitat per a avançar en el camí de la resolució política del conflicte i per a reforçar el dialèg multipartit, ja que la il·legalització de l'expressió política de l'Esquerra Independentista i Socialista Basca promoguda pel PSOE, ha generat unes eleccions antidemocràtiques i unes institucions, municipals, forals i autonòmiques il·legítimes atès que no hi és representada una de les expressions importants del mapa polític basc, que és a més una part necessària en l'acord per a la resolució del conflicte basc, com és l'Esquerra Independentista i Socialista Basca. Amb aquesta decisió, en lloc d'eliminar un important escull en el camí de la pau, s'ha generat un nou nus que complica encara més la via del diàleg i acord, actualment en estat crític.
La tercera conclusió, és que el PSOE no ha obtingut els resultats esperats que li permetrien sortir reforçat per a afrontar les Eleccions Generals de l'any que ve, en què el president Zapatero es juga la seva reelecció. Tot i que el PSOE ha tingut uns resultats econòmics favorables, la popularitat que va obtenir amb la retirada de les tropes de l'Iraq o la legalització del matrimoni homosexual no li ha permès reforçar el seu govern. Això és deu fonamentalment a la mala gestió que ha fet del Procés Català i sobretot del Basc. Com ja ho hem assenyalat en els mesos anteriors, el PSOE ha efectuat una nefasta gestió del procés sobretot a partir del març del 2006, quan ETA va declarar l'alt el foc permanent. El PSOE no ha volgut encarar un procés de continguts polítics i s'ha limitat a gestionar un alto el foc diluint les oportunitats en el temps i abordant el problema des d'un punt de vista pacificador i utilitzant el procés per a alimentar el seu enfrontament amb el PP (recordem les múltiples declaracions en les quals el PSOE es vanta d' haver fet menys que el PP). La seva falta d'ambició històrica l'ha dut ha a fer del procés un tema de gestió conjuntural i a curt termini. La falta de claredat i contundència davant de la ciutadania espanyola ha donat els seus fruits a les urnes. Mentrestrant, el PP ha estat capaç de guanyar en vots i ha aprofitat la falta d'ambició política del PSOE per continuar reforçant la seva posició intransigent amb un discurs ranci, conservador, antisocial, neoliberal i antiterrorista, totalment enfrontat a qualsevol solució negociada i acordada en el tema basc
Amb tot això, el futur del procés de negociació política per a la resolució del conflicte basc es troba després de les últimes eleccions en un panorama polític encara pitjor. Malgrat tot, l'Esquerra Independentista i Socialista Basca manté l'aposta clara per l'acord polític que porti a Euskal Herria a un escenari de pau i justícia durador.
Amb tot això, el futur del procés de negociació política per a la resolució del conflicte basc es troba després de les últimes eleccions en un panorama polític encara pitjor. Malgrat tot, l'Esquerra Independentista i Socialista Basca manté l'aposta clara per l'acord polític que porti a Euskal Herria a un escenari de pau i justícia durador.
Resultats en les quatre províncies basques sota tutela espanyola
D'aproximadament 1.050 000 votants i d'aproximadament 4000 regidors, l'esquerra independentista a obtingut prop de 190.000 vots i mes de 700 electes, amb una pujada superior a 30.000 vots, tot i haver estat il·legalitzat durant els passats quatre anys, fora de les institucions, tot i que continua estant il·legalitzat avui mateix en la majoria dels municipis bascos i tot i la important pujada de l'abstenció. Ha estat l'única expressió política que ha guanyat vots, mentre que els altres partits polítics, legals tots, perdien pes electoral.
D'aproximadament 1.050 000 votants i d'aproximadament 4000 regidors, l'esquerra independentista a obtingut prop de 190.000 vots i mes de 700 electes, amb una pujada superior a 30.000 vots, tot i haver estat il·legalitzat durant els passats quatre anys, fora de les institucions, tot i que continua estant il·legalitzat avui mateix en la majoria dels municipis bascos i tot i la important pujada de l'abstenció. Ha estat l'única expressió política que ha guanyat vots, mentre que els altres partits polítics, legals tots, perdien pes electoral.
D'aproximadament 500 municipis, l'Esquerra Independentista i Socialista Basca, ha estat la força més votada en gairebé 60 municipis bascos, a pesar de ser il·legal en moltíssims d'aquests llocs. Ha estat segona força més votada en més de 90 municipis, i tercera força política en altres 45. I en nombre de regidors l'esquerra independentista basca és la segona força.
Tot això demostra, d'una banda, que l'esquerra independentista segueix aquí malgrat els intents dels altres partits d'excloure-la de les institucions i de la vida política, i de l'altra, que el suport social a un nou marc democràtic que superi el conflicte polític de manera definitiva és una realitat ineludible. A més, aquestes xifres són una mostra clara del que hauria succeït si tal com pretenia l'Esquerra Independentista i Socialista Basca, hagués estat legal en el conjunt del territori amb un procés en marxa. Simplement s'hauria convertit en la segona força política del país, amb la qual cisa hauria esdevingut la veritable alternativa política. Una mica d'això devien saber el PNB i el PSOE quan van apostar per la seva il·legalització preelectoral.
Quant al PNB, el partit del "desaparegut" president Ibarretxe, a pesar de ser primera força en la Comunitat Autònoma Basca, ha obtingut uns resultats molt dolents, amb una mica més de 300.000 vots, ja que n'ha perdut més de 100.000. Una realitat que té molt a veure amb la seva política neoliberal, la seva gestió fraudulenta de les institucions i sobretot amb el canvi estratègic adoptat pel que fa al procés. Aquest canvi ha estat promogut pel president del PNB, Josu Jon Imaz, que ha convertit el seu partit en un veritable ostatge del PSOE, al servei de Zapatero a Madrid, amb què ha oblidat el seu compromís en la defensa del dret a decidir de la ciutadania basca a Euskal Herria i ha apostat per convertir-se en partit frontissa a Madrid.
El PSOE s'ha beneficiat de la baixada del PNB a la comunitat autònoma basca i a Navarra no ha sortit reforçat tal com esperava per a aspirar a un canvi de Govern. El PSN (Partit Socialista de Nafarroa) ha tingut una actitud de tancament i negació davant del procés, sense tendir a crear en cap moment un entorn positiu per a reforçar-lo; ans al contrari, ha buscat pretextos per a continuar amb l'estatus quo i l'esquema de confrontació. I això s'ha notat a les urnes.
Tot això demostra, d'una banda, que l'esquerra independentista segueix aquí malgrat els intents dels altres partits d'excloure-la de les institucions i de la vida política, i de l'altra, que el suport social a un nou marc democràtic que superi el conflicte polític de manera definitiva és una realitat ineludible. A més, aquestes xifres són una mostra clara del que hauria succeït si tal com pretenia l'Esquerra Independentista i Socialista Basca, hagués estat legal en el conjunt del territori amb un procés en marxa. Simplement s'hauria convertit en la segona força política del país, amb la qual cisa hauria esdevingut la veritable alternativa política. Una mica d'això devien saber el PNB i el PSOE quan van apostar per la seva il·legalització preelectoral.
Quant al PNB, el partit del "desaparegut" president Ibarretxe, a pesar de ser primera força en la Comunitat Autònoma Basca, ha obtingut uns resultats molt dolents, amb una mica més de 300.000 vots, ja que n'ha perdut més de 100.000. Una realitat que té molt a veure amb la seva política neoliberal, la seva gestió fraudulenta de les institucions i sobretot amb el canvi estratègic adoptat pel que fa al procés. Aquest canvi ha estat promogut pel president del PNB, Josu Jon Imaz, que ha convertit el seu partit en un veritable ostatge del PSOE, al servei de Zapatero a Madrid, amb què ha oblidat el seu compromís en la defensa del dret a decidir de la ciutadania basca a Euskal Herria i ha apostat per convertir-se en partit frontissa a Madrid.
El PSOE s'ha beneficiat de la baixada del PNB a la comunitat autònoma basca i a Navarra no ha sortit reforçat tal com esperava per a aspirar a un canvi de Govern. El PSN (Partit Socialista de Nafarroa) ha tingut una actitud de tancament i negació davant del procés, sense tendir a crear en cap moment un entorn positiu per a reforçar-lo; ans al contrari, ha buscat pretextos per a continuar amb l'estatus quo i l'esquema de confrontació. I això s'ha notat a les urnes.
Canvi a Nafarroa
Un dels nusos que alimenten el conflicte és la partició territorial que sofreix el nostre país. Nafarroa, província històrica i la més gran d'Euskal Herria, està separada de les altres, separació que és fruit de l'estratègia de l'Estat espanyol, que durant la transició va voler mantenir i perpetrar la política de negació de l'existència de la nació basca i del seu dret a decidir.
Un dels nusos que alimenten el conflicte és la partició territorial que sofreix el nostre país. Nafarroa, província històrica i la més gran d'Euskal Herria, està separada de les altres, separació que és fruit de l'estratègia de l'Estat espanyol, que durant la transició va voler mantenir i perpetrar la política de negació de l'existència de la nació basca i del seu dret a decidir.
A Nafarroa, UPN (la versió navarresa del PP) ha perdut la majoria absoluta que tenia amb l'ajuda de CDN, i tot i ser la força més votada sembla que abandonarà tant la presidència del Govern autònom com l'Ajuntament de la capital, Iruñea (Pamplona), que passarien a les mans del PSN i NaBai respectivament, després dels acords necessaris per a això.
NaBai, o Nafarroa Bai (Si a Nafarroa), coalició fomada per PNB, EA i Aralar i amb el suport d'independents, ha pujat notablement fins al punt d'arribar a ser la força política que possibiliti un canvi de Govern a Nafarroa . Aquesta coalició ha aglutinat el vot útil de rebot a la política anti-basca antidemocràtica i contrària a la resolució del conflicte d'UPN-PP i CDN. Però també ha estat un instrument eficaç per al PNB de reforçar-se a la zona i per a pretendre arraconar l'esquerra abertzale. NaBai pretén ser una opció que, sense proposar un canvi real que afavoreixi el procés democràtic de resolució del conflicte que superi la partició territorial, sí acabi amb 20 anys de govern ultradretà espanyol. S'ha convertit així en la segona força política en el Parlament de Nafarroa, per sobre del PSN-PSOE.
L'Esquerra independentista basca ha obtingut bons resultats a les eleccions municipals, uns 30.000 vots. L'Esquerra Abertzale que amb la seva proposta de nou marc democràtic proposa unir les quatre províncies i dotar-les del dret a decidir per superar així els nusos del conflicte apareix com l'única alternativa real. No obstant això, no ha pogut votar per haver estat declarada il·legal, al Parlament de Nafarroa ni participar en la creació del Govern de Navarra, un Govern clau en la resolució del conflicte. Com que no ha estat present una de les parts importants del conflicte en aquesta institució clau, el procés es veu afectat per un obstacle afegit.
Aquesta realitat electoral contradictòria, fa que el Parlament de Navarresa triat després del 27 de maig del 2007 no reflecteixi la realitat social i política de la província.
L'Esquerra independentista basca ha obtingut bons resultats a les eleccions municipals, uns 30.000 vots. L'Esquerra Abertzale que amb la seva proposta de nou marc democràtic proposa unir les quatre províncies i dotar-les del dret a decidir per superar així els nusos del conflicte apareix com l'única alternativa real. No obstant això, no ha pogut votar per haver estat declarada il·legal, al Parlament de Nafarroa ni participar en la creació del Govern de Navarra, un Govern clau en la resolució del conflicte. Com que no ha estat present una de les parts importants del conflicte en aquesta institució clau, el procés es veu afectat per un obstacle afegit.
Aquesta realitat electoral contradictòria, fa que el Parlament de Navarresa triat després del 27 de maig del 2007 no reflecteixi la realitat social i política de la província.
Els resultats en l'estat espanyol
Quant als resultats de l'Estat espanyol, en el duríssim enfrontament entre Zapatero i Rajoy, o entre el PSOE i PP, la dreta espanyola ha sortit enfortida d'aquestes "primàries" ja que després de l'atemptat d'Al Quaeda de l'11 de març del 2004 i malgrat haver passat tres anys a l'oposició, el PP ha obtingut més vots que el PSOE, encara que el PSOE hagi obtingut més regidors.
Quant als resultats de l'Estat espanyol, en el duríssim enfrontament entre Zapatero i Rajoy, o entre el PSOE i PP, la dreta espanyola ha sortit enfortida d'aquestes "primàries" ja que després de l'atemptat d'Al Quaeda de l'11 de març del 2004 i malgrat haver passat tres anys a l'oposició, el PP ha obtingut més vots que el PSOE, encara que el PSOE hagi obtingut més regidors.
Pel que es veu, el PP ha aconseguit desgastar al PSOE en una duríssima confrontació en temes fonamentals com la política antiterrorista, la reforma de l'Estatut català o el procés de resolució del conflicte a Euskal Herria, ja que les dades econòmiques han estat molt favorables al PSOE. Però s'ha de subratllar que més enllà de les pressions que el PSOE hagi pogut tenir, no ha sabut actuar a l'alçada de les circumstàncies, ni amb l'ambició històrica necessària que requeria un procés polític d'aquestes característiques. Com ho hem dit anteriorment, el PSOE s'ha limitat a gestionar un simple procés de pacificació sense voler en cap moment avançar en el que realment superaria definitivament el conflicte i totes les seves conseqüències: els continguts polítics del procés i la seva manera de superar-los, indagant en la manera de superar la partició territorial, buscant la manera de reconèixer de la nació basca i tramitant les vies per a donar-li la possibilitat de decidir el seu futur lliurement i democràticament. I el PES sap perfectament que sense abordar el conflicte en termes polítics no es pot superar i sap, a més, que l'Esquerra Independentista basca mai acceptarà un procés que no superi el conflicte de manera democràtica i definitiva.
Tot això situa al PSOE i a Zapatero en una situació molt delicada. Sembla evident que l'actitud poc clara i contradictòria mantinguda fins a ara pel PSOE en matèries tan sensibles com Euskal Herria i Catalunya, o el tema antiterrorista, afavoreixen al PP. Per altra banda, si el PSOE fa seva la política del PP en aquestes matèries, sembla evident que el PP guanyaria, ja que la ciutadania espanyola preferiria l'original a la còpia. Tanmateix, la decisió d'apostar clarament per una política audaç en aquestes matèries li suposaran una forta confrontació amb el PP. Però si bé les dues posicions són arriscades, sembla evident que no té sentit continuar com fins a ara. Una altra cosa és saber si el PSOE disposa d'una situació interna que li permeti fer una política clara en defensa del procés resolució del conflicte i de la pau, una cosa que de segur la majoria de la ciutadania espanyola acabaria agraint.
Compromís inequívoc de l'Esquerra Independentista i Socialista Basca amb un procés de solucions polítiques
En aquesta complicada situació política, l'Esquerra Independentista i Socialista Basca aposta clarament per reprendre el procés de resolució política del conflicte i buscar un acord global que situï a Euskal Herria en un escenari de justícia i de pau duradora, raó per la qual continuarà treballant en la defensa d'un marc democràtic de relacions amb l'Estat espanyol.
En aquesta complicada situació política, l'Esquerra Independentista i Socialista Basca aposta clarament per reprendre el procés de resolució política del conflicte i buscar un acord global que situï a Euskal Herria en un escenari de justícia i de pau duradora, raó per la qual continuarà treballant en la defensa d'un marc democràtic de relacions amb l'Estat espanyol.
És l'hora que tots els agents implicats en la resolució del conflicte actuïn amb responsabilitat. Ens correspon a cadascuna de les parts reflexionar i buscar la forma d'entendre's perquè aquest conflicte se superi d'una vegada per sempre i de manera definitiva. El procés de negociació i de diàleg està durament afectat i la situació actual, després de la il·legalització preelectoral de l'Esquerra Independentista i Socialista Basca, és més que crítica, i el PP va guanyant terreny. L'esquerra independentista segueix compromesa amb el seu poble i amb un procés de solucions democràtiques; correspon a les altres parts prendre aquest compromís perquè les generacions futures puguin viure en una societat justa i en pau.
