El 1794, dos edictes del capità general de València de l’1 d’agost prohibeixen la mendicitat no autoritzada i ordenen la persecució des saltejadors de camins, lliurant-los a la Sala del Crim, així com del s nombrosos desertors de l’exercit. El mateix any una crida encarrega als cossos de Voluntaris Honrats aquesta feina. El problema s’agreujarà al final de segle: el 23 de desembre de 1796, el Consell de Castella apressava la Sala d l Crim de València en l’exacte compliment de les ordres rebudes, i el 1799 “les presons valencianes eren tan plenes de bandolers presos per les partides de Voluntaris, que el capita general va escriure al Consell de Castella. demanant fons per a la seua manutenció, ja que deia: “siendo mucho su número, y no tener con que sostenerlos en la prisión se ve en la necesidad de ponerlos en líbertad”. L’any 1801 representa la culminació del procés larvat a la darreria del Set-cents: màxim dels preus, màxim de les execucions, augment de la desocupació obrera, revolta urbana i jacquerie camperola.
Bandolerisme i delinqüència a les acaballes de l'Antic Règim (País Valencià 1759-1843)
