El 19 de juliol de 1936, el poble treballlador català (amb membres de totes les forces antifeixistes, comunistes de totes tendències, anarquistes, independentistes radicals, socialistes, republicans nacionalistes catalans...) va derrotar el cop militar feixista. La lluita i derrota dels militars i els feixistes es va fer en menys d'un dia i mig per part de les forces obreres i populars fet que va desembocar en una revolució social a tot Catalunya amb col·lectivitzacions, milicies i comites revolucionaris.
Als enfrontaments amb els sublevats feixistes de Barcelona hi moren nombrosos defensors de la República, entre ells Ramon Jové Brufau i Germinal Vidal. Ramon Jové Brufau, fill de Sabadell, fou militant de la CNT i més tard de la UGT. Metal.lúrgic de professió va ser membre del comitè de vaga, durant la vaga dels metal.lúrgics del 1910, i fou empresonat. Entre 1924 i 1926, en plena dictadura primorriverista, formà part del Comitè Nacional de la CNT. També fou pres en la vaga general del 1930. Milità i formà part de la direcció d’Estat Català Proletari però en fou expulsat l’any 1932. Després milità en la Unió Socialista de Catalunya. Essent secretari del Sindicat metal.lúrgic, morí a Barcelona el 19 de juliol de 1936 lluitant contra la insurrecció militar. Col-laborador habitual de Justicia Social, és autor del llibre L’ideal obrer, la democràcia i l’anarquisme. Sabadell, 1930.
Germinal Vidal fou un militant comunista força conegut. Membre del Bloc Obrer i Camperol, encapçalà les joventuts comunistes primerament del Bloc i després del POUM, des del 1932. Morí el 19 de juliol de 1936 a la plaça de la Universitat, en intentar de resistir l'avanç de les tropes militars revoltades. Durant els primers mesos de la guerra fou enlairat com un dels primers màrtirs de la resistència antifeixista.
