L’èxit de l’Escola Moderna, que arrencava en aquesta data, es va veure corroborat en multiplicar-se els centres racionalistes a tot l’Estat. Tant les societats obreres i populars com els cercles republicans i radicals tenien molt d’interès en aquest ensenyament, que presentava tres característiques essencials:
1. Els mètodes pedagògics moderns i els manuals nous que empraven, proposaven un ensenyament individualitzat que tenia en compte les facultats de cada nen per tal que pogués buscar lliurement la satisfacció de les seves necessitats físiques, intel·lectuals i morals.
2. Els programes estaven constituïts metodològicament al voltant de valors i d’idees com l’ajuda mútua, la solidaritat, la crítica de les injustícies.
3. El racionalisme era l’eix de l’ensenyament. No es tractava mai de la religió, ni de Déu, ni de l’infern, ni del paradís, contràriament a l’ensenyament oficial controlat per la jerarquia catòlica.
Tot i això Ferrer i Guàrdia va rebutjar que l’Escola Moderna fos en català.
Per saber-ne més:
