Són mostres de la reducció progressiva i consentida de les llibertats individuals i de com la lluita antiterrorista ens comença a imposar a tots els europeus el fantasma d'una democràcia sense risc. A quin preu?
Amb l'excusa de lluitar contra el terrorisme, els Estats, i les autonomies regionals que hi estan supeditades, estan accelerant programes altament sofisticats de control i vigilància que ja s'havien iniciat als anys 80, especialment a Alemanya Occidental, i que varen ser aturats davant el rebuig d'amplis sectors socials i polítics. El Patriot Act impulsat pels neoconservadors que governen la Casa Blanca, la CIA i la National Security Agency (NSA) està influenciant la política de seguretat de tots els països de la Unió Europea. I allò que durant la dècada dels 80 era considerat una excepcionalitat ara es preveu com una normalitat. No és democràticament acceptable, per exemple, que pel sol fet de picar a l'ordinador la paraula CIA, d'entrar en una web d'una organització radical antinuclear o d'una institució pública de seguretat es pugui fer una vigilància electrònica del correu del titular.
L'any 1981 vaig escriure un ampli reportatge sobre la base electrònica de Chicksands, anomenada La Gàbia, situada a Bedford, a 80 quilòmetres de Londres. Aquesta immensa antena circular, sobre la qual vaig basar-me per escriure la novel·la Acció paral·lela (La Magrana,1984), estava sota el domini del Grup 6950 de la United States Air Force Security Agency (USAFSS) que té com a lema "Freedom through vigilance" ("La llibertat es defensa amb la vigilància"). El professor Giulio Di Vita, de la Universitat de Cambridge, va confirmar-me que aquest tipus d'operacions d'escolta es podien fer fàcilment a partir dels macroordinadors de la instal·lació i que els millors experts a desxifrar missatges i codis secrets treballaven en els laboratoris de criptoanàlisis de La Gàbia. Chicksands està encara funcionant al servei de la NSA, tot i les sol·licituds d'investigació en el Parlament Europeu sobre la seva connexió amb la xarxa Echellon d'espionatge electrònic. És més, i si no estic mal informat, el govern de Tony Blair ha acceptat la seva ampliació fins a dos mil experts militars. Efectes del Patriot Act?
Estem davant d'un complot mundial contra la democràcia tal com l'hem entès durant el segle XX? El que és paradoxal, però, és que les espectaculars inversions tecnològiques en matèria de seguretat comencen a tenir suport popular gràcies a determinats mitjans de comunicació que descriuen escenaris de pànic i que provoquen demandes d'un més eficient control de la població. A Bèlgica, en determinats barris residencials, ja es reclama el dret a interrogar i poder cridar a la policia si un vianant pot semblar sospitós.
La globalització ha comportat alhora immigració il·legal i delictiva, noves formes de terrorisme (veiem el risc potencial del mercat negre de residus radioactius) i extensió del narcotràfic. Catalunya, pont d'entrada d'aquestes màfies a Europa, es troba en l'ull d'aquest huracà, amenaçada per tots aquests fronts delictius. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, i el seu equip assessor haurien d'explicar-nos quin model de societat ens proposen. Si el dels estrategs del Patriot Act, del qual instal·lacions com les de Chicksands són la punta de l'iceberg, o el que comportaria un canvi de mentalitat de governants i administrats. ICV ha defensat la nova cultura de l'aigua i de l'energia. En la mateixa línia ens podríem proposar també una "nova cultura de la seguretat" amb l'objectiu de frenar la consolidació de l'electrofeixisme. A Europa s'han iniciat diversos programes sobre seguretat i llibertat. Aquest gener s'inaugura una Agència dels Drets Fonamentals. Al govern Montilla li pertoca, doncs, afavorir el debat i consultar-nos sobre si volem o no una "democràcia sense risc" que ens obligui, però, a abdicar d'alguns principis pels quals s'ha hagut de lluitar molt.
Publicat a l'AVUI (9.01.07)
Amb l'excusa de lluitar contra el terrorisme, els Estats, i les autonomies regionals que hi estan supeditades, estan accelerant programes altament sofisticats de control i vigilància que ja s'havien iniciat als anys 80, especialment a Alemanya Occidental, i que varen ser aturats davant el rebuig d'amplis sectors socials i polítics. El Patriot Act impulsat pels neoconservadors que governen la Casa Blanca, la CIA i la National Security Agency (NSA) està influenciant la política de seguretat de tots els països de la Unió Europea. I allò que durant la dècada dels 80 era considerat una excepcionalitat ara es preveu com una normalitat. No és democràticament acceptable, per exemple, que pel sol fet de picar a l'ordinador la paraula CIA, d'entrar en una web d'una organització radical antinuclear o d'una institució pública de seguretat es pugui fer una vigilància electrònica del correu del titular.
L'any 1981 vaig escriure un ampli reportatge sobre la base electrònica de Chicksands, anomenada La Gàbia, situada a Bedford, a 80 quilòmetres de Londres. Aquesta immensa antena circular, sobre la qual vaig basar-me per escriure la novel·la Acció paral·lela (La Magrana,1984), estava sota el domini del Grup 6950 de la United States Air Force Security Agency (USAFSS) que té com a lema "Freedom through vigilance" ("La llibertat es defensa amb la vigilància"). El professor Giulio Di Vita, de la Universitat de Cambridge, va confirmar-me que aquest tipus d'operacions d'escolta es podien fer fàcilment a partir dels macroordinadors de la instal·lació i que els millors experts a desxifrar missatges i codis secrets treballaven en els laboratoris de criptoanàlisis de La Gàbia. Chicksands està encara funcionant al servei de la NSA, tot i les sol·licituds d'investigació en el Parlament Europeu sobre la seva connexió amb la xarxa Echellon d'espionatge electrònic. És més, i si no estic mal informat, el govern de Tony Blair ha acceptat la seva ampliació fins a dos mil experts militars. Efectes del Patriot Act?
Estem davant d'un complot mundial contra la democràcia tal com l'hem entès durant el segle XX? El que és paradoxal, però, és que les espectaculars inversions tecnològiques en matèria de seguretat comencen a tenir suport popular gràcies a determinats mitjans de comunicació que descriuen escenaris de pànic i que provoquen demandes d'un més eficient control de la població. A Bèlgica, en determinats barris residencials, ja es reclama el dret a interrogar i poder cridar a la policia si un vianant pot semblar sospitós.
La globalització ha comportat alhora immigració il·legal i delictiva, noves formes de terrorisme (veiem el risc potencial del mercat negre de residus radioactius) i extensió del narcotràfic. Catalunya, pont d'entrada d'aquestes màfies a Europa, es troba en l'ull d'aquest huracà, amenaçada per tots aquests fronts delictius. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, i el seu equip assessor haurien d'explicar-nos quin model de societat ens proposen. Si el dels estrategs del Patriot Act, del qual instal·lacions com les de Chicksands són la punta de l'iceberg, o el que comportaria un canvi de mentalitat de governants i administrats. ICV ha defensat la nova cultura de l'aigua i de l'energia. En la mateixa línia ens podríem proposar també una "nova cultura de la seguretat" amb l'objectiu de frenar la consolidació de l'electrofeixisme. A Europa s'han iniciat diversos programes sobre seguretat i llibertat. Aquest gener s'inaugura una Agència dels Drets Fonamentals. Al govern Montilla li pertoca, doncs, afavorir el debat i consultar-nos sobre si volem o no una "democràcia sense risc" que ens obligui, però, a abdicar d'alguns principis pels quals s'ha hagut de lluitar molt.
Publicat a l'AVUI (9.01.07)
