Tal dia com avui de 1981 un escamot de Terra Lliure destruí el repetidor de TVE a Montserrat. L'acció deixà el Bages, el Berguedà i el Solsonès sense imatges televisives
"Els preparatius del «Día de las Fuerzas Armadas» continuaven el seu curs. L'habitual ocupació policíaca que pateix Barcelona es veia augmentada aquests dies per l'arribada prevista dels reis espanyols a la ciutat per presidir la desfilada militar. A més a més, aquesta havia de ser transmesa per televisió a tot l’Estat espanyol. La vigilància policial feia molt difícil la realització de qualsevol acció de protesta. Un principi de l'acció guerrillera consisteix a fugir de les concentracions de forces de l'enemic i atacar els llocs més desguarnits...
La tarda del 30 de maig de 1981, un cotxe s'atura a l’explanada del monestir de Montserrat. Dos xicots baixen del vehicle i descarreguen un parell de motxilles. Un «bona sort», per tot comiat, i el cotxe desapareix carretera avall. Els muntanyencs agafen les motxilles i enfilen el camí de Sant Joan, per trencar més endavant cap a Sant Jeroni.
Arriben a l’antic restaurant, ara en runes, quan ja comença a fer-se fosc. Passen de llarg i pugen les escales que porten fins a la punta de Sant Jeroni, on hi ha instal·lat el repetidor de Televisió Espanyola. Arriben al capdamunt, i aprofiten la darrera claror del dia per gaudir del panorama. L’únic to verd del paisatge prové dels matolls i dels arbres. Probablement els civilons estan molt ocupats amb la desfilada de l’endemà. Tant de bo!
Ja és negra nit quan desfan una part de camí i es fiquen al mig del bosquet que hi ha baixant, a mà dreta. Uns cinquanta metres més avall s'aturen prop d'un arbre. Al seu costat hi ha, com per atzar, una llauna d'oli de cotxe completament rovellada. És el senyal. Retiren la llauna i furguen enmig de la fullaraca i la terra. Apareix un bidó de plàstic hermètic. A dins hi ha tres quilos de goma-2, dos detonadors, un rotlle de cordó detonant i metxa lenta (Bikford) amb metxa d'encenedor. Fa una setmana que tot aquest material els espera allà. Qualsevol control pel camí els hauria trobat completament nets.
Ara no cal torbar-se. Agafen el material, connecten la metxa d'encenedor amb la metxa lenta, i aquesta amb els detonadors. El dispositiu es fa per duplicat per garantir-ne l'eficàcia. Amb tot a punt tornen a anar al costat de la barraca del repetidor, a menys de 200 metres de l'amagatall improvisat.
Un martell d'escalada obre pas en una de les finestretes de vidre de l’edifici. Un cop dins, col·loquen una càrrega de quilo en cadascun dels tres armaris de control de retransmissió, i les relliguen amb el cordó detonant. Col·loquen els dos mecanismes de detonació a les càrregues dels extrems. Tanquen els armaris i posen tot el que troben a l'abast davant de les portes. Finalment es cala foc als extrems de les metxes d'encenedor i comença la cursa. Són les onze de la nit.
Mitja hora més tard, arriben a Santa Cecília, on els espera el mateix cotxe de la tarda. Cap a les tres de la matinada, mentre els membres de l’escamot dormen a casa seva, una fortíssima explosió retruny per tot el massís de Montserrat. Els civilons de servei al monestir, inquiets, munten un control a l’entrada, sense saber, però, de què es tracta.
L'endemà, els empleats de l’aeri de Sant Jeroni van trobar els vidres trencats a l’estació superior. Van anar cap al repetidor i van descobrir que havia pràcticament desaparegut. Aquell dia, les comarques del Bages, el Solsonès i el Berguedà no van poder veure la transmissió de la desfilada. La comunicació del primer canal va trigar quinze dies a restablir-se; la del segon canal, més d'un any, fins als mundials de futbol.
Pel 24 de juny de 1981, la Crida a la Solidaritat va organitzar un acte al Camp Nou del Barcelona, que va ser un èxit ressonant de participació. Dues nits abans, Terra Lliure havia atemptat contra les oficines de FECSA de Reus, Salou i Girona, i contra un transformador de FECSA a Altafulla i s'havia fet l'acció contra Jiménez Losantos.
A l’acte del Camp Nou, la presència independentista monopolitza el control polític de l’acte. Una immensa pancarta dels CSPC, amb el lema «Llibertat Patriotes Catalans», recorre el camp enmig dels crits de suport de la majoria dels assistents, prop de setanta mil. En un moment donat, milers de fulls volants omplen les grades. És la «Crida» de Terra Lliure, primera declaració escrita de l’organització. En poca estona, no en queda gairebé cap a terra."
