El març de 1979 van ser detinguts Jaume Martínez Vendrell de (64 anys d'edat), Lluís Montserrat Sangrà, Maria Teresa Sol Cifuentes, Joan Mateu Martínez, les germanes Concepció i Montserrat Vall Pla, i Xavier Manzano Pérez. Les detencions es van donar entre militants independentistes vinculats al FNC i als quals la policia espanyola atribuïa l’origen de l’organització EPOCA cap a l'any 1967, atribuint-ne també la creació i la direcció d'aquest grup a Josep M. Batista i Roca, la direcció de l’ala militar a Martínez Vendrell i a una dotzena més de persones la pertinença a aquest grup clandestí. També és detingut a París el pintor Manel Viusà.
A partir d’aquestes detencions es formen els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans
El judici que se celebrà el juny de 1980 va desvetllar una gran expectació en els medis polítics catalans, ja què va ser un judici polític a l’independentisme català, pel fet que s’havien acabat de culminar les reformes polítiques, i les lleis anomenades "antiterroristes" permetien les detencions arbitràries i les tortures. No era pas casual que la data del judici fos fixada després de les eleccions al Parlament de Catalunya.
El jutge de l’Audiència va donar curs a la demanda d’extradició de Manel Viusà, exiliat a París, que va ser denegada per la justícia francesa per manca de proves. Com a fet paradoxal, el fiscal va lloar la personalitat de Viusà i la seva participació a la Resistència francesa a la lluita contra l'ocupació nazi.
En el judici, Jaume Martínez i Lluís Montserrat admeteren la seva pertinença a una organització independentista inspirada per Batista i Roca: Lluís Montserrat treballava en l’aparell de propaganda, i Jaume Martínez posant a càrrec d’aquesta organització la seva experiència històrica militar de cara a la formació teòrica de gent jove, però no assumint en cap moment els càrrecs dels quals se’ls acusava.
Totes les declaracions i la mateixa nul·litat de proves portaren als advocats defensors a demanar conseqüentment la lliure absolució dels dos jutjats, fent constar que ells no eren presos socials, sinó que pertanyen a una organització patriòtica i independentista, i, per tant, amb objectius polítics, havent de ser considerats com a presos polítics.
L’Audiència, finalment, va condemnar a Jaume Martínez Vendrell, i va absoldre a Lluís Montserrat. La pena havia estat simbòlica pel primer, ja què l’havia complert amb presó preventiva. La sentència d'aquest judici va ser favorable i ambdós van sortir en llibertat. Temps després, però, Martínez Vendrell va haver de tornar a refugiar-se per evitar el seu empresonament.
A Barcelona, els CSPC es van manifestar contra aquest judici a lluitadors independentistes, mentre que 200 independentistes assistien a l'Audiència Nacional de Madrid en solidaritat amb aquests represaliats.
